dimecres, 29 de febrer del 2012

El desconegut pallasso de Barcelona

El 26 de gener de 1939, al Pariser Tageszeitung va aparèixer un article de Joseph Roth titulat «Der unbekkante Clown von Barcelona», o sigui, «El desconegut pallasso de Barcelona». Començava així: «A Barcelona, la dissortada ciutat, hi ha un pallasso que fa riure els nens als “refugis” on s’han salvat dels atacs aeris.» Es veu que el pallasso en qüestió era Herbert L. Matthews, corresponsal del New York Times, i el refugi es trobava a la Gran Via, prop del Cinema Coliseum. El que va inspirar Roth va ser una fotografia de Robert Capa que devia aparèixer en algun diari francès de l’època.


«El desconegut pallasso de Barcelona» es troba a Berliner Saisonbericht. Reportagen und journalistische Arbeiten (1920-1939), recull que no ha estat traduït al català, però sí a d’altres llengües romàniques. El 27 de maig de 1939, dos mesos i un dia després de la publicació d’aquest article, Joseph Roth va morir a París.

7 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Potser no ve a tomb, però la meva filla em va comentar que el pallasso Tortell Poltrona estava molt trist, en el seu passeig de Carnaval. La gent no anava disfressada, i hi havia molta tristesa entorn. La crisi també ha arribat a l'alegria, almenys per a una part de la societat. L'altra part com si no hi fos, no escolta el pàlpit dels que sofreixen.

GEMMA ha dit...

Del tot desconegut. Els pallassos són sers màgics!

David ha dit...

Sempre ha estat així, em temo, Teresa. No nego que no hi hagi crisi a Occident (i tan de bo tan sols fos l'econòmica), ara la immensa majoria del planeta ja voldria tenir la nostra crisi durant la resta de la seva vida.

Trobo fascinant que, a partir de la foto de Capa, Roth escrigués aquest article (amb un to molt sentimental, val a dir). El món del circ tradicional (res a veure amb Soleils) sempre m'ha atret pel que té de poètic i, per què no dir-ho, de decadent. Ara m'ha vingut el relat de la trapezista de Kafka. Sempre acaba apareixent, aquest home. Salut, Gemma!

GLÒRIA ha dit...

La imatge de la trapezista de kafka és viva, és màgica. Es mou constantment com el pèndul d'un rellotge.
És bonic el què contes però a mi el circ em transmet melangia, vida trashumant, desarrelament, caravanes en lloc de cases fermes agafades a terra. I penso sobretot en els infants fills del circ. Mira, ves per on, de vegades, em surt una bleda que ni jo conec prou bé.
Una abraçada, David!

GEMMA ha dit...

Doncs els Soleils, no ho sé, però el darrer Soleil, que vaig anar a veure no fa massa l'he trobat fascinant.

Salut i currades acrobàcies!

ricard ha dit...

No m'agraden especialment els pallassos, però el de la fotografia resulta simpàtic, sobretot per la seva condicíó amateur segons sembla, i la voluntat de fer riure els nens en circumstàncies tan penoses.

Salut!

David ha dit...

A El desaparegut de Kafka, també hi apareix un circ, ara que hi penso, Glòria. A mi el circ tradicional també em transmet melangia. Tant les persones com els animals que intervenen en l'espectacle em fan posar més trist que no pas content. Ja som dues bledes. Una abraçada!

T'he de ser sincer, Gemma: no he vist cap espectacle d'el Cirque du Soleil en directe, n'he vist trossets per la tele. El que passa és que, encara que el circ tradicional disposi de molts menys mitjans, em sembla més autèntic que aquesta mena de multinacional de saltimbanquis. Però potser m'equivoco. Salut!

És curiós que hi hagi tanta gent que no els agradin els pallassos. Sembla com si provoquessin l'efecte contrari del que se suposa que han de provocar. El de la foto, és clar, fa l'efecte de ser del tot altruista. Tinc un lleuger dubte, però, Ricard: com que hem acabat dubtant de tot (cosa que tampoc ens ha fet ser més feliços), no sé si em puc creure la foto a ull clulcs o no. A mi m'agrada pensar que no hi ha cap mena de muntatge i que aquest senyor va fer el que va fer per ajudar aquests nens, però...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA