dissabte, 11 de febrer de 2012

Sermó actual

Un bon dia no sabem exactament quan va néixer l’actualitat. Se suposa que devia coincidir, entre d’altres coses, amb l’aparició dels primers diaris, la Revolució Industrial i l’auge d’una burgesia delerosa d’autoconvèncer-se que era possible comprendre el món, o si més no fer-ho veure. Un diari sobre la taula va passar a ser sinònim de coneixement i la sort era que cada dia n’hi havia un de nou.
Amb el pas del temps, l’actualitat va anar imposant-se com a succedani còmode de la realitat i es va configurar en el que Adan Kovacsics defineix com a neurosi col·lectiva. Soroll ensordidor i focs artificials. La paraula esdevinguda funcional i, per tant, transformada en tòpic. Ball histèric al ritme de notícies i imatges que inunden la nostra consciència i memòria més immediata. L’espectacle disfressat de servei públic. L’actualitat és molt accessible (tant, que sovint no cal ni que passi pel cervell), però si tenim problemes greus de comprensió sempre hi haurà una munió d’exegetes preparats per interpretar-nos-la. L’actualitat deforma la nostra percepció de la realitat però hem d'estar tranquils: la publicitat compensarà, amb les seves promeses, la visió grotesca i monstruosa que el telenotícies ens ha transmès. És en aquest context que llegir un llibre en silenci es converteix en un acte subversiu.
Em temo que l’entrada número tres-cents d’aquest blog s’ha convertit en una mena de sermó. La culpa és de llegir subversivament i, tal vegada, malinterpretar Karl Kraus, Ivan Klíma i George Steiner. 

12 comentaris:

Lior ha dit...

Primer de tot, Mazel tov!! Envelleixes estupendament. Per tu no passen els posts...

Si aquest 300è post ha pres caire de sermó, només puc dir: Amén!

En Kovacsics té, a part de santíssima raó!, un curriculum que bé podria fer-lo (el o un) patró dels traductors. I dels refugiats subversius (quin estatus!...).

Això de l'actualitat és un producte de consum, cosa no necessàriament negativa, però si susceptible de convertir-s'hi, com així ha estat; aquesta uniformitat infoxicativa que patim, uniformitat tot a cent per acabar-ho d'adobar, em sembla que ho demostra.

M’en torno al refugi subversiu, però et deixo en bona companyia.

novesflors ha dit...

M'ha agradat el teu sermó, hauré de ser més subversiva, no sóc tan bona lectora com m'agradaria.
Bon cap de setmana.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Llegir, i escriure posts com aquest, actes de llibertat, subversius, sí, i que per molts anys!

David ha dit...

Bé, gràcies, Lior. Toda raba. El to de sermó me’l reconec més sovint del que voldria, encara que agraeixo el teu amén. Pel que fa a en Kovacsics, les seves traduccions al castellà m’han ajudat a descobrir obres impagables, per tant és d’aquelles persones a qui cal estar agraïts per sempre.
Fas bé de tornar al teu refugi, Lior. I m’agrada el terme infoxicatiu, no l’havia sentit mai. L’actualitat és un producte, cert, i es veu que l’hem de comprar tant si com no.
No coneixia aquest grup, Lior, em sonaven de nom, però no n’havia sentit res. Pop amb tocs una mica èpics. Ja és això, oi?

Gràcies, Novesflors. Bon cap de setmana i escriure poesia com fas, avui en dia, també és ben subversiu.

Gràcies, Teresa. No he pretés mai ser subversiu, si en algun moment ho sóc, és ben bé sense voler.

GLÒRIA ha dit...

Enhorabona per aquest post numero CCC tan interessant com tots els que publiques. Un cop més no conec l'autor que esmentes. Sort que, al final, sé qui són Karl Kraus i Ivan Klima, per exemple.
Si és un sermó deu ser pel to seré i sostingut que transmet seguretat i pau.
Per tant, una abraçada i Amen.

Miraculosa Miró ha dit...

A mi sempre m'han agradat els bons sermons. Aquest teu fins i tot l'aprofitaré per a la meva feina. Per molts sermons!

David ha dit...

Moltes gràcies, Glòria. L’Adan Kovacsics és un gran traductor i gràcies a ell he descobert llibres meravellosos. Amb tants amens em sento una mica estrany… Ara, l’abraçada virtual la faré igualment.

Aprofita’l pel que vulguis, Miraculosa, ja ho saps! A mi, això dels sermons, em fa certa basarda, per això quan me’n noto el to, arrufo una mica el nas. Gràcies!

Enric H. March ha dit...

M'ha agradat aquesta imatge de la publicitat compensant l'actualitat. És un kit perfecte.

Tota informació que dugui una etiqueta tan poderosa com "actualitat" deforma totalment el seu contingut. Tota actualitat pressuposa trencar amb qualsevol vincle amb la memòria.

No hi ha actualitat, només la repetició insidiosa de la vida i molta mala memòria.

Com diu Lior, és un producte de consum... per qui necessita comprar retalls de realitat.

David ha dit...

Sí, que n'és de perfecte, Enric: primer t'inflen el cap amb tot de desgràcies i després t'ofereixen infinitat de productes que t'ajudaran a oblidar que el món "és" com te l'acaben de presentar.
Tens tota la raó! L'actualitat es configura contra la memòria. Res no es contextualitza.

Hasbarats ha dit...

Mazel Tov, mestre!! Quin luxe haver pogut llegir 300 entrades teves. Ets un home generós que comparteix reflexions i cultura.
Això sí que és subversiu!
Gràcies per tot i permet-me que abusi una mica i et demani moltes entrades més!

GEMMA ha dit...

Existeix una actualitat, però una altra cosa és no sortir-ne i girar en bucle dins d'ella.

Bon dia, david.

David ha dit...

Moltes gràcies, Hasbarat! El luxe és que em diguis el que em dius. Sobre això de més entrades, hi ha dies que em fa la sensació que la cosa no s'allargarà gaire més i d'altres que penso tot just el contrari. Ja veurem. Xalom!

Bona nit, Gemma. Que hi ha esdeveniments que es poden qualificar d'actuals és bastant clar. El problema és el tractament que reben aquests fets i la selecció que se'n fa. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA