divendres, 11 de maig del 2012

El pescador de perles

Quan tenia quaranta anys, Walter Benjamin va acabar Berliner Kindheit um neunzehnhundert (Infantesa a Berlín cap al mil nou-cents). Són quaranta-un escrits breus, retalls impressionistes d’una sensibilitat i poder d’observació extraordinaris (publicats pòstumament gràcies a Theodor Adorno i Gershom Scholem). En aquest llibre, Benjamin recorda. Persones, situacions i objectes aparentment circumstancials o passatgers l’ajuden a fer-ho. Un pupitre, un carrer, un armari, un jardí, un rebost, un cosidor, un telèfon... Ressonen Bruno Schulz (el més gran mitificador de la infantesa que hàgim llegit), Kafka, i, sobretot, Marcel Proust, de qui el mateix Benjamin va escriure un gran assaig. A Walter Benjamin (1892-1940), un llibret preciós que recull uns articles que Hannah Arendt va publicar l’any 1968 a The New Yorker, Benjamin hi és definit com a «un pescador de perles» que «pensava poèticament»: Infantesa a Berlín n’és un exemple magnífic.  
Dues editorials; dos llibres. Disseny i presentació impecables.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja sento l'aroma d'aquest Berlín de 1900!

Fes-me'n cinc cèntims d'aquesta mitificació de la infantesa de Schulz. Algun apunt? Alguna recomanació?

Anònim ha dit...

aix tu i kafka...

David ha dit...

Per sort tenim l'obra de Bruno Schulz traduïda al català. Els dos únics llibres que va escriure (va ser assassinat per un oficial nazi l'any 1942) són Les botigues de color canyella i El sanatori de la clepsidra que, afortunadament, trobaràs en català (Quaderns crema). Amb Schulz no puc dir res d'objectiu, és d'aquells autors que et canvien la manera de veure les coses. Isaac Bashevis Singer deia que Schulz era millor que Kafka; jo l'únic que sé és que era un escriptor meravellós.
Schulz mitifica la realitat, convertint-ne els aspectes més irrelevants en revelacions. Mai res no és casual. En la seva obra, els carrers de Drohobycz (la seva ciutat natal, d'on quasi no es va moure mai) esdevenen l'univers.
He improvisat aquest comentari, Enric, espero haver-te mig contestat.

David ha dit...

Aquest ordre -que només s'explica per una certa simpatia (la teva)- m'ha sobtat, Anònim. Kafka sempre primer, evidentment.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Vaig llegir aquest llibre amb aquestes proses curtes de Walter Benjamin fa bastants anys, no sé, potser estic parlant de més de quinze anys enrere, i em va fer un gran efecte, vaig trobar un gran escriptor.

Anònim ha dit...

Ja he pres nota del llibre de Benjamin i de Schulz del qual, malgrat les lloances de Singer, no n'he llegit mai res.
David, m'ho vendries tot.
Una abraçada!

Glòria

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Bon material. El tinc a punt. De la mateixa que "Sueños" i "Calle de dirección única", aquesta editorial encerta molt bé els formats i els dissenys. Els dos títols esmentats més aquest Berlin, poden ser com una trilogia "portatil" que ens acompanyi amb l'equipatge o per tenir ben a l'abast a la tauleta de nit. El llibre de la Hanna Arendt promet...

Dora ha dit...

Tots dos llibres deuen ser interessantíssims. Ens pots dir l'editorial que els ha publicat? Gràcies.

David ha dit...

Quan es parla de Benjamin, molts cops es té en compte el seu pensament i s’oblida precisament el que dius: era un gran escriptor, i en aquest llibre ho demostra en cada pàgina. Salutacions, Teresa.

Espero que t’agradin tots dos, si algun dia els pots llegir, Glòria. Gràcies. Una abraçada!

Exacte, Àngel. Són llibres per llegir i rellegir. Aquesta editorial espanyola està fent una gran feina amb les traduccions de Benjamin, quina enveja! I el llibret de Hannah Arendt és una joia: ens introdueix en la vida i l’obra de Benjamin des d’un punt de vista mot original.

Ho són, JJ, t’ho asseguro. Les editorials les tens enllaçades en el post. Són l’editorial espanyola Abada Editores i la francesa Editions Allia. Salutacions!

El missatger ha dit...

Quines estones de plaer lector màxim m’has fet evocar, David... el darrer capítol de la Infància a Berlín és una d’aquelles meravelles que et fan tornar a entendre per a què serveix llegir. Tan fabulós com el darrer capítol de Carrer de direcció única.
Abada està editant les obres completes de Benjamin. Tenen la meva gratitud eterna i incondicional.
Salut!

David ha dit...

Fan un feina magnífica els d'aquesta editorial, Missatger, és cert. La meva gratitud eterna la tindria l'editorial que es plantegés la mateixa tasca, però en català. Somnio, ja ho sé.
I el darrer capítol del llibre (L'homenet geperut) és una meravella, estem totalment d'acord.
Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA