dimecres, 25 de juliol de 2012

Interiors

El pintor danès Vilhelm Hammershøi (1864-1916) anava pel bon camí: en vida, la seva obra va ser qualificada per alguns entesos com a innovadora i rebel i per d’altres com a retrògrada i conservadora. Segurament no era ni una cosa ni l’altra.
Els seus quadres més coneguts representen espais interiors (de casa seva), i sovint inclouen, també, figures femenines d’esquena (generalment la seva dona, Ida Ilsted). L’àmbit privat esdevé públic, envoltat de grisos i silenci. La llar com a estudi i tema. En una entrevista concedida l’any 1909 va dir: «Personalment prefereixo tot allò que és antic; edificis antics, mobles antics, el clima únic i diferent que aquest tipus de coses posseeix».
Hammershøi fa pensar en Vermeer, Hooper, Andrew Wyeth i en l’ús de la llum de cineastes com Béla Tarr o Tarkovski.
Alguns dels seus quadres es fan servir, sovint (potser massa sovint), per il·lustrar cobertes de llibres.


10 comentaris:

El missatger ha dit...

Bon dia, David. Els interiors de Sacrificio s’inspiren en Hammershøi, i no t’oblidis de Bergman.
Amb Hopper, Vermeer i Chardin, Hammershøi forma part del grup de pintors més citats de les darreres dècades. Massa citats, potser(com demostra la teva recopilació de portades). En qualsevol cas, contemplar les seves obres produeix una mica de neguit i un gran plaer. Els artistes de l’entotsolament.
Salut!

Lior ha dit...

El missatger, al qual, si un dia me'l trobo, li faré una xucladeta al racó del cervell on guarda aquesta font de coneixement, ha dit la paraula clau que m'ha fet entendre perquè, en aquest cas Hammershøi, m'abdueix: Entotsolament.
Hi ha dues coses que em costa poc de fer: Badar i entotsolar-me; Quin portent... :-))

novesflors ha dit...

I és que aquests interiors amb dones d'esquena tenen un toc intimista que atrau.

David ha dit...

Tens tota la raó, Missatger, em deixava Bergman, potser la referència més evident de totes. I, com diu en Lior, la paraula és "entotsolament", que no apareix al diccionari, però tant me fa: és perfecte per definir l'obra dels artistes citats.
Salut! (Entusiasmat, encara, pels teus posts sobre Bruno Schulz!)

Són quadres que conviden a badar, ben cert, Lior. A mi em neguitegen més els que no inclouen cap figura humana, que també en té; la figura femenina m'endolceix l'entotsolament. Ah, i badar és el començament de tot progrés, per tant tots a badar!

Aquests clatells lluminosos, oi Novesflors? És com si Hammershøi obrís una porta d'esperança a través d'aquests clatells. Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Em coincidit en ressenyar Tarkovski en articles simultanis d'aquests dies. Recordo haver visitat una exposició magnífica al CCCB sobre les interseccions entre Dreyer i Hammershøi. Ara em retorna aquella experiància i demà repassarem el catàleg de la visita. Sensacional. Quins noms. Són la llum: Dreyer, Hammershøi, Tarkovski. Felicitats per l'encert.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Hola Missatger, certament els interiors van inspirar clarament SACRIFICI com en el cas de Dreyer amb GERTRUD que practicament és una minuciosa recreació cinenmatogràfica del mateix pintor.
Celebrem de trobar-nos per can David.
Salut!

El missatger ha dit...

Han arribat els reforços! L’Àngel dóna un altre nom clau: el Dreyer d’Ordet o de Gertrud.
Amics, els vostres comentaris em fan ruboritzar-me com una heroïna de novel•la del dinou.
La paraula entotsolament no és creació meva, eh?, ja m'agradaria.
Per cert, David, la traducció de Quaderns crema et va semblar tan sensacional com a mi? M’ha deixat bocabadat.
Salut!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Atmosferes que es respiren només de mirar-les, aquestes dels quadres d'Hommershoi. Pura poesia, metafísica feta imatge.

GLÒRIA ha dit...

S'abusa de tanta estètica a la coberta dels llibres. Hopper mai no em recorda a Vermeer ni tampoc a Wyeth. Com a màxim aquests pàl·lids colors del nord que porten solitud.
Bona tria i una abraçada.

David ha dit...

Gràcies, Àngel. Una altra exposició que em vaig perdre... Dreyer continua sent una altra assignatura que tinc pendent, per cert. No dono l’abast... I jo també celebro que tant tu com el missatger us pugueu trobar per aquí!

Ruboritzat tot el que vulguis, Missatger. No sé per què m’has fet pensar en algunes heroïnes de la Jane Austen que, encara que de tant en tant es ruboritzessin, tenien un enginy a prova de bombes.
I, sí, la traducció dels relats de Schulz és fantàstica. És d’aquelles que et demostren fins on poden arribar les paraules quan se sap fer com cal l’ofici de traductor. Salut!

Captiven, és cert, Teresa. Ho has dit tu: són quadres que respiren, de vegades una mica angoixadament.

Sembla que si l’autor del llibre és danès o escandinau, la coberta, segurament inclourà un quadre de Hammershøi. Hopper no et recorda ni Vermeer ni Wyeth? I Hammershøi tampoc no et fa pensar en aquests artistes?
Una abraçada, Glòria.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA