dimecres, 5 de setembre de 2012

Llistes i egos

L’acumulació es veu que comporta, molt sovint, registre. Ningú no creuria necessari fer cap llista de la seva biblioteca si aquesta contingués únicament un llibre. Ara, si se’n tenen, per exemple, alguns centenars, sembla com si calgués tenir constància escrita de cada habitant de lleixa. Aquestes llistes reflecteixen, entre d’altres coses, una part important d’ego, com qualsevol relació de béns.
Durant la seva extensa vida, l’erudit Gershom Scholem (1897-1982) va reunir més de trenta mil llibres, molts d’ells d’enorme valor no tan sols econòmic, com és lògic. De jove, però, va tenir una idea: escriure un catàleg negatiu que consistís en els llibres que no tenia. No se sap quant de temps va estar afegint títols a aquesta eternitat, però la idea és tan forassenyada com estimulant. El mateix Scholem se’n riu, de tot plegat, a Von Berlin nach Jerusalem, que he llegit en traducció anglesa.
Scholem ha protagonitzat el meu estiu lector. Primer va ser la correspondència que va mantenir amb Walter Benjamin des de 1933 fins a 1940, després la seva autobiografia, i finalment la relectura del llibre que va dedicar a la seva amistat amb Benjamin i que també es pot considerar una mena d’autobiografia indirecta. Una mica repetitiu tot plegat, però apassionant. De cara a la tardor em reservo el seu monumental Sabbatai Sevi. The Mystical Messiah. Són exactament mil pàgines, bastant denses, la lectura de les quals em fa l’efecte que hauré d’acompanyar amb llibres-distracció tipus Ellery Queen, que la meva concentració arriba fins on arriba.
 

8 comentaris:

Lior ha dit...

Si féssim una llista dels llibres de les nostres biblioteques que hi són per suggeriment directe teu o per "associació" al teu criteri, en sortiria una biblioteca d'allò mes lluida i suculenta. Cosa que em porta a pensar que haurè de fer una llista, sí, però d'aquells llibres que hi podrien ser per inducció teva però i hi són per voluntat i criteri meu. Ei, que en Scholem fa molts anys que corre per casa! Algun mèrit ha de decorar el meu, d'ego...

David ha dit...

És que el meu objectiu sibil·lí, Lior, és que, al final, tots tinguem els mateixos llibres i en poguem parlar fins a l'extenuació.
Ara, mentre no arribem a aquest paradís llibresc, m'interessaria conèixer aquesta llista de llibres que podrien haver estat induïts però no ho van ser.

Lior ha dit...

Així, a primer cop d'ull, a l'atzar, no podia ser altrament...:

Cròniques italianes, Stendhal.
Austerlitz, Sebald.
Jo, un altre, (etc...) Kertész.
Una vida al carrer, Jordi Ibáñez Fanés.
MAUS, Spiegelman. (v.cat)
Israel, el somni i la tragèdia, Culla.
Assaig de literatura contemporània, Benjamin.
Bella del Senyor, Cohen.
Comentats (diria):
Lectures europees, Esquerra.
La vida, el temps, el món. Llibre entrevista amb Quico Mira)
Lejos de donde, Magris. (i tota la col·lecció... )
Breviario del odio, Poliakov.
Divertim-nos fins a morir, Postman.

Cocteles naturales californianos, Berk.
La cuina del PARADÍS receptes vegetarianes, Teresa Carles.
Superar el estrés, A.Kirsta.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

De Gershom Scholem només he llegit La Cábala y su simbolismo (Siglo XXI editores). Segurm seguríssim que aquests altres llibres que esmentes m'han d'interessar.

David ha dit...

Caram, Lior, o sóc molt previsible o em tens ben apamat. De la llista que has escrit, de 13 llibres, n'hi ha 7 que m'indueixen a rellegir-los, ara que me'ls fas recordar. Són els de Sebald, Kertész, Spiegelman, Benjamin, Magris, Poliakov i Postman.
Els tres darrers existeixen?

Doncs precisament aquest no l'he llegit, Teresa. Me'l recomanes?

Lior ha dit...

Doncs sí, trobables potser només el de la Teresa Carles, però jo els tinc tots. No volia que et pensessis que només prenc pinso sofisticat centreeuropeu.
Cócteles naturales de California, 750 cócteles sofisticados sín alcohol... KÖNEMANN 1995 ed. original, 1997 ed.esp.

La cuina del PARADÍS receptes vegetarianes, Teresa Carles Mmmmmm

Superar el estrés, A.Kirsta ed. Integral 19...86!! L'any de la mili! Ja feia tres anyets que era vegetarià i a tu encara et peixien la papilla... L'editorial de la revista integral era fonamental en aquells anys, és tot un referent el seu Libro de la cocina natural

I bé, diguem que, a força de seguir-te, et vas fent... apamable.
|-)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

David: és un llibre de referència sobre el tema de la Càbala. Jo el recomano, però ha d'interessar aquest tema.

David ha dit...

Ep, Lior, doncs sí que existeixen, veig, aquests llibres.
La tesi de la senyora Skrabec la tinc guardada fa temps i me l'he de llegir quan pugui.
Sobre el fet de ser apamable, suposo que no deu ser gaire complicat: de denominadors comuns n'hi ha uns quants entre tots els llibres de què parlo.

La càbala no està entre els meus principals temes d'interès. Tot i així, trobo molt atractiu que ofereixi una explicació de l'existència que fugi de la racionalitat, però, per altra banda, i amb tots els respectes, em costa de prendre-me-la del tot seriosament. Acabo d'expressar una paradoxa, crec. Que sigui tan popular en segons quins cercles esotèrics suposo que també em tira bastant enrere.
Gràcies, Teresa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA