dissabte, 6 d’octubre de 2012

He’s my man

Les dades: setanta-vuit anys; dotze discos d’estudi; desenes de cançons inoblidables; dimecres passat; tres hores de concert; vaig perdre el compte del nombre de cançons que va cantar; Alexandru Bublitchi és un violinista moldau i excepcional; els seients del Sant Jordi són molt incòmodes; hi ha un senyor aragonès que viu a Barcelona i que es diu Javier Mas que fa el que vol amb qualsevol instrument que tingui cordes.
Prometo que Leonard Cohen ha escrit més cançons a banda de «Hallelujah». Ho dic perquè pot semblar que no. Ell mateix atribueix, irònicament, l’èxit d’aquesta peça musical a «una bona tornada». Potser sí. Aquesta n’és una traducció, feta una mica a corre-cuita.

Al·leluia

He sentit que hi havia un acord secret
que David tocava i que agradava al Senyor
Però a tu tant et fa la música, oi?
Fa així
La quarta, la cinquena
Cau la menor, puja la major
El rei perplex component Al·leluia

Al·leluia, Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia
 
La teva fe era forta però necessitaves proves
La vas veure banyant-se al terrat
La seva bellesa i el raig de lluna et van derrocar
Et va lligar
a una cadira de cuina
Va trencar el teu tron, et va tallar els cabells
I dels teus llavis va extreure l’Al·leluia

Al·leluia, Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia

Dius que vaig prendre el Nom en va
Ni tan sols conec el Nom
Però si el conegués, bé, realment, a tu què t’hi va?
Hi ha una resplendor
en cada paraula
Tant hi fa quina vas sentir
el sagrat o el trencat Al·leluia

Al·leluia, Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia

Ho vaig donar tot, no va ser gaire
No podia sentir, per tant vaig intentar tocar
He dit la veritat, no vaig venir per enganyar-te
I encara que
tot va sortir malament
Em presentaré davant del Senyor de la Cançó
Amb res més a la meva llengua que Al·leuia

Al·leluia, Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia
 

I per acabar una de molt menys coneguda; de les preferides de la casa, i de quan Cohen tenia una veu normal.
 
Lady Midnight by Leonard Cohen on Grooveshark

11 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Passen coses estranyes David. O no?. Volia posar-me música i no sabia quina. Vaig remenar calaixos i va sortir Leonard Cohen. Ja no me'n recordava que tenia aquell disc amb una de les meves peces favorites "Dance me to the end of love". Me'l vaig posar i re-posar i al final vaig entrar al blog per fer-los un post a cantant i cançó. Me'n vaig anar a dormir i l'endemà, a les vuit del matí la ràdio em notifica l'actuació a Barcelona de Leonard Cohen que als 78 anys està en plena forma. Vaig fer un salt com si sentís coses de bruixes perquè jo res sabia del recital del quebequès.
No crec en l'atzar.

David ha dit...

Aquesta mena de coincidències inexplicables també m'han passat algun cop, Glòria. Sembla com si no fos possible que tot encaixi tan perfectament sense que ningú no ho dirigeixi, oi?
Dance me to the end of love és una meravella. És la cançó amb què acostuma a obrir els seus concerts. Tot el disc Various Positions és ple de grans cançons i de lletres magnífiques.
L'home es manté en forma, t'ho asseguro. Ell mateix diu que no sap fins quan, però de moment continua donant tot el que té sobre l'escenari. No es pot demanar més.

GEMMA ha dit...

Impressionant, una vivència inoblidable, un record que m'emociona.

Salut, David!

ricard ha dit...

És curiós que sempre sembli que Leonard Cohen ha fet molt poques cançons; si en té un munt i totes molt bones...

Per cert, has rebut el meu e-mail?

Salut!

David ha dit...

M'alegro que tu també hi fossis, Gemma! Estem d'acord: fa la sensació d'haver estat davant d'alguna cosa més que un concert.

Clar, deu ser que 12 discos potser semblen pocs després de tants anys.
Acabo de veure que el correu me l'has enviat a una adreça que ja no faig servir. Em sap greu si t'has pensat que no et contestava per qualsevol altra motiu, Ricard. Avui mateix em miraré el teu article tal com cal i te'n diré alguna cosa tan aviat com podré, d'acord? L'adreça que faig servir ara és dce_73@hotmail.com
Moltes gràcies. Aviat et contestaré.

Enric H. March ha dit...

Quina sort haver-hi estat, David. Una emoció que duràs allà on vagis.

Per cert (acabo de dir-li també a Lior), estic llegint La llebre amb ulls d'ambre.

David ha dit...

Sí, Enric. Ja l'havia vist quan va venir l'any 1993. Cohen era pràcticament un nen, llavors. Em va encantar llavors i ho ha tornat a fer ara.
Jo el tinc pendent, aquest llibre, encara. Veig que, a més o menys regularitat, tots fem els deures que ens anem posant... Som bons alumnes, en el fons.

Lior ha dit...

Com que la traducció m'ha semblat ben lluïda dedueixo que no l'has fet tan a corre-cuita o has confós corre-cuita pel seu antònim. També hi ha la possibilitat que siguis un geni de la traducció; si és així et recordo que tens una llista de llibres pendents de traducció.

Els meus Al·leluies preferits ja sabeu de qui són: Jeff Buckley, La Lang i Rufus Weinright

M'agrada molt Leonard Cohen, passa que te molt bona competència.

Enric, t'he contestat, però si vas tan enrrere no et trobaré.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Leonard Cohen, el meu bard preferit, la seva poesia gens adotzanada, la seva personalitat distingida...

novesflors ha dit...

M'encanta Leonard Cohen. Té cançons que són petits (o grans, segons es mire) tresors. Però no puc obrir la darrera cançó que ens poses al final del post, potser per això no sé ben bé a què et refereixes quan dius "una veu normal".
Salut i bona música.

David ha dit...

Gràcies pel que dius de la traducció, Lior, però no tan sols la vaig fer a corre-cuita sinó que les hores intempestives en què m’hi vaig posar no prometien cap gran resultat. I, efectivament, la traducció no m’acaba de convèncer del tot. El darrer vers, per exemple, no sona gaire natural en català. M’hauria agradat, a més, mantenir la rima de l’original, però no n’he siguit capaç.
No em desagraden ni molt menys les versions que enllaces, Lior, però prefereixo les d’en Cohen. Hallelujah és una cançó amb una història ben curiosa. La versió del directe inclou unes estrofes que no apareixien a l’original de Various Positions, per exemple.
Pel que fa al llibre de De Waal, serà el primer que agafi (si no n’apareix algun altre entremig, que mai no se sap), quan deixi el que tinc ara entre mans.

Té una poesia molt directa, oi, Teresa? Sobre la seva personalitat, vés a saber, però sembla un home serè i una mica de tornada de tot (ara, que de jove va tenir períodes bastant complicats).

En té molts de petits/grans tresors. Clar que també són molts anys dedicant-s’hi. T’enllaço la cançó aquí aquí. Això de veu normal ho dic una mica en broma, encara que la que té ara no s’assembla gens a la dels primers discos, com podràs comprovar. Salut, Novesflors!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA