dijous, 18 de juliol del 2013

L'art d'espigolar

Les glaneurs et la glaneuse és una pel·lícula que la realitzadora belga Agnès Varda va rodar l'any 2000. En podríem dir documental, però no seria del tot cert a causa de la subjectivitat admesa i volguda per Varda, una subjectivitat que no impedeix que ens creguem la directora quan ens assegura que tot plegat no és res més que el resultat de pujar en un cotxe amb una càmera digital i voltar per França cercant (espigolant) espigoladors d'avui en dia. El gest d'ajupir-se per recollir va ser immortalitzat (tòpic) per Jean-François Millet fa més de cent cinquanta anys, però Varda demostra que continua sent molt habitual, al camp i a la ciutat. Les glaneurs et la glaneuse ens mostra (amb una ingenuïtat volguda) l'escàndol que representa la quantitat immensa de menjar que es llença cada dia. Tanmateix, hi ha qui espigola per necessitat (els pobres, els sense sostre), i qui ho fa per costum familiar, per plaer, o per consciència política.

Jean-François Millet. Des glaneuses («Les espigoladores»), 1857
 
Tot i tractar-se d'un tema seriós, la singularitat còmica d'algunes de les persones que apareixen a la pantalla (anomenar-les personatges és molt temptador) i la capacitat de Varda per desdramatitzar, fan que puguem concloure que Les glaneurs et la glaneuse és una pel·lícula que segueix la màxima horaciana d'ensenyar divertint (prodesse et delectare, en deia). Varda, de tot plegat, en diu cinescriptura. D'acord, doncs.

11 comentaris:

Evocacions ha dit...

Hi ha una segona part, també. Molt recomanable els dos. I molt actuals. Els espigadors urbanites s'anomenen recicladors

David ha dit...

Sabia que hi havia aquesta segona part (crec que es diu "Dos anys després" o alguna cosa així), però encara l'he de veure. Des que hi ha ciutats que hi ha espigadors urbanites, suposo, però, com bé dius, és una qüestió molt actual. Salutacions.

ricard ha dit...

És una pel·lícula que està molt bé. Tampoc no n'he vist, però, la continuació. Salut.

David ha dit...

Caldrà, doncs, espigolar aquesta segona part. Salut!

fnogues ha dit...

Faré el possible per veure-la.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Vora el lloc on vivim hi ha una nau immensa d'un antic ferroveller, que s'està fent d'or amb els espigoladors de metalls. Alguns hi arriben per necessitat, a aquella porta. D'altres són lladres consumats. El ferroveller ho compra tot, sense distincions.

El missatger ha dit...

D'aquest assaig fílmic m'interessen dos asepctes especialment: introduir-se a ella mateixa en la seva pròpia creació i les persones que retrata, com apuntes.
Salut!

Lior ha dit...

El moment en que La Varda es fixa, i ens fa fixar, en les seves mans, s'introdueix a ella mateixa, com diu El missatger i veiem en el seu apunt sobre aquesta documental, i diu que li recorden, cito de -mala- memòria (aquest tros no surt en aquest video), que aviat no hi serà, doncs són unes mans velles, em va tocar tant que, d'aleshores ençà, m'ha quedat una quasi fixació amb les mans, les meves i les d'altri.

David ha dit...

A l’entrada tens un enllaç per si la vols veure al youtube, Ferran. Espero que t’agradi. Salutacions!

Varda mostra aquesta diversitat d’espigoladors que comentes, Teresa. És clar que hi ha de tot, però el que queda palès és que del que la majoria llença en viu molta gent.

Sí, Missatger, ho fa sense cap mena de complex, això d’introduir-se en la pel·lícula. Algunes de les persones que retrata, a moments em fan pensar en la figura benjaminiana del drapaire. Salut!

És un moment d’una sinceritat feridora, certament, Lior. No recordava que el Missatger n’havia parlat, d’aquest film. A veure com me les empesco per veure’n la segona part.

Anònim ha dit...

Ja ho deia la meva àvia, i sabia per què ho deia: a casa no es llença res.

Ara sembla necessari donar lliçons a tothom. O s'han mort les àvies o ens hem tornat sords.

David ha dit...

I molt sovint els qui es fan d'or donant consells no fan més que repetir els antics consells de les iaies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA