Confessió d'un assassí

El protagonista de Beichte eines morders (‘Confessió d’un assassí’) és un exiliat alemany que viu a París i que hi freqüenta una taverna d’immigrants russos. La clientela d’aquest establiment és força fixa, però hi ha un home que hi és sempre. Un vespre, el narrador de la història (de fet, aviat veurem que n’hi ha dos, de narradors) sent com un parell de clients es refereixen a aquest home misteriós com a l’assassí. La resta de la narració és la història que aquest client narra a uns quants clients del bar i al seu propietari durant tota una nit. L’assassí es diu Golubtxic (‘colom’ en rus) i comença descrivint els seus orígens humils, però ben aviat anuncia la seva identitat real: és fill il·legítim del príncep Krapotkin. Golubitx, Krapotkin o com es digui el personatge en qüestió ens explica el seguit de vicissituds que pateix en el seu intent de ser reconegut socialment i mirant de discernir si està maleït o és un escollit. Pel llibre hi desfilen modistes pomposos, models boniques però perilloses i el dimoni en forma d’agent de l’Okhrana. Tant el narrador de la història com l’encarregat de transcriure’ns-la són dos bevedors empedreïts, cosa que ens hauria de fer sospitar de tot plegat des del començament. Ara, ens agrada tant creure els bons narradors d’històries... La novel·la russa de Roth tal com l’anomenen alguns (les semblances amb algunes obres de Dostoievski són evidents) té un final grotesc, de farsa, que desmunta el títol i les expectatives del lector. Tot i que Roth sempre va defugir els escriptors intel·lectuals (de Kafka, per exemple, sempre en deia que era un escriptor per a escriptors), en aquesta obra ens costa no veure-hi un rerefons filosòfic.  

‘Confessió d’un assassí’ és llibre irregular, com segurament tota la producció narrativa de Joseph Roth. De fet, ell mateix, en una carta a Stephan Zweig, confessa que el va escriure massa ràpidament. El seu amic Soma Morgenstern deia que allà on Roth brillava per damunt de la resta era en els articles periodístics, i tenia raó. Ara, no es pot negar la qualitat i rellevància de novel·les com Job, La marxa de Radeztki o Hotel Savoy. ‘Confessió d’un assassí’ és una obra menor, però conté llambregades del geni de Roth escampades en les gairebé dues-centes pàgines de l’obra.

Roth, com Golubtxic, va maldar per inventar-se una vida. Ludwig Marcuse, amic seu, ho va resumir millor que ningú: Roth va convertir la seva vida en poesia. No mentia; poetitzava. Golubtxic fa el mateix.