divendres, 14 de setembre de 2018

El temps d'Austerlitz


«Els rellotges m’han semblat sempre objectes ridículs, essencialment mentiders, potser perquè, seguint un impuls íntim que no he entès mai, m’he resistit sempre al poder del temps i m’he exclòs de l’anomenada actualitat, amb l’esperança, tal com ho veig ara, va dir l’Austerlitz, que el temps no passés, que no hagués passat, que li pogués anar al darrere, que tot fos com era abans o, més ben dit, que tots els moments coexistissin simultàniament, o sigui, que res del que explica la història fos veritat, que els fets ocorreguts no s’haguessin esdevingut encara, sinó que s’acomplissin just quan hi pensem. [...] Si hem de ser francs, va dir l’Austerlitz al cap d’una estona, la relació entre l’espai i el temps, tal com l’experimentem quan viatgem, encara conserva un cert caràcter il·lusori i il·lusionista, i és per això que, quan tornem d’algun lloc, no sabem mai si, de fet, n’hem arribat a marxar. [...] Si llavors hagués entès que per a l’Austerlitz hi havia moments que no tenien començament ni final i que, d’altra banda, tota la seva vida se li apareixia de vegades com un punt cec sense durada, segurament hauria sabut esperar millor.»


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA