Lady Bovary

Juliet Herbert és una figura misteriosa dins la vida de Flaubert. Tot el que sabem d’aquesta anglesa és gràcies a un seguit de referències gairebé mai directes que l’autor francès en fa en algunes cartes, on quasi sempre l’anomena «la institutriu». Durant uns anys Herbert va viure a Croisset, a casa de la mare de Flaubert, fent d’institutriu de Caroline, neboda de Flaubert. És a partir d’una carta que Flaubert va dirigir al seu editor Michel Lévy el mes de maig de 1857, que deduïm que Herbert va traduir Madame Bovary a l’anglès:

«On confectionne sous mes yeux une traduction anglaise de la Bovary qui me satisfait pleinement. S’il doit en paraître une en Anglaterre je désirerais que ce fût celle-là et pas une autre. Mon traducteur est une femme qui n’a aucune relation avec aucun éditeur de Londres, mais qui doit regagner Albion dans quinze jours, environ. Pouvez-vous l’aboucher (expression indécente) avec un de vos confrères d’outre-Manche? [...] Il me semble que cel·la plairait en Angleterre. [...] Faites qualque chose pour ma protégée, cel·la m’obligerait de toutes les façons.»

Pel que en diu Flaubert en algunes altres cartes, sembla que Herbert va ser una de les moltes amants de l’autor francès, també. En tot cas, la traducció en qüestió mai no es va publicar i el manuscrit no s’ha trobat enlloc. La primera traducció a l’anglès de Madame Bovary és de 1886 i la va fer Eleanor Marx-Aveling, la filla de Karl Marx, que dotze anys després escolliria acabar la seva vida de la mateixa manera que la protagonista de la novel·la més famosa de Flaubert.

Eleanor Marx-Aveling