dimecres, 11 de novembre de 2009

L'obligació d'estavellar-se contra molins

«Els qui accepten acríticament els esterotips i prejudicis més visibles i superficials del seu entorn quotidià immediat són, quan arriba el moment, els més fàcilment reclutables per a l'empresa del mal.» Són paraules de la filòsofa Hannah Arendt. Malgrat la controvèrsia (comprensible, en alguns casos) que alguns dels seus escrits i actituds van provocar, moltes de les seves reflexions sobre el mal són d'una gran agudesa.
I quina és la manera com avui en dia es difonen més els estereotips i els prejudicis? A través de la imatge. No cal ser un gran observador per copsar que la imatge s'imposa arreu i elimina totalment i dictatorial la capacitat de qüestionament imprescindible per arribar a qualsevol mena de consideració crítica del que ens envolta. El regnat de la imatge idiotitza. Per això és tan important (encara que en alguns casos sembli un objectiu quixotesc) educar els joves en l'anàlisi crític del que els arriba a través d'això que molts en diuen mitjans de comunicació. Però si ens quedem aquí només, no entendríem l'abast del problema perquè no són només els mitjans de comunicació: ho és tot.
Que el fracàs sigui el que espera a qualsevol que intenti de lluitar contra aquests molins, no vol dir que no s'hagi d'intentar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies! Per fi un post exclusiu de filosofia!
Ara hem d'arribar als 50 comentaris...
Els estereotips... deprimeixen ='(
Què passa amb les persones que no el compleixen? Han de lluitar per canviar aquesta societat? Per a què? Més dolor? Paga la pena realment?
Estavellar-se contra els molins una vegada d'acord, perquè potser es pot aconseguir alguna cosa; dues, encara, tres ja... fa molt de mal.

Conclusió:
1) Quin fàstic d'anuncis enganyosos!! Aquesta és la raó per la qual vaig escollir el teu TR! Quina imatge transmeten? La perfecció? L'odi per tota la resta? Una societat titella? Qui diu publicitat, diu programes, revistes, pel·lícules...
2)Estic deprimida, com sempre.





L.

David ha dit...

L'objectiu del post no era deprimir ningú...

Anònim ha dit...

No m'ha deprimit: ja ho estava. M'agrada, el post! Diu la veritat.
A veure què pensa la nostra científica...



L.

Anònim ha dit...

Jo crec sincerament que tot es possible, encara que soni molt somiador, crec que els esteriotips nomes els segueix fil per randa la gent que a la vida no valora res, i, si, soc d'aquestes persones que creuen cegament en poder canviar el mon a millor.
Jo he caigut milers de vegades una darrere l'altre fins que no vaig tenir forces per tornar-me a aixecar, vaig desitjar-ho tot menys continuar respirant, vaig pensar que viure no valia la pena... però ei! li hem de donar la raó a la gent que governa el món? Els que ho tenen tot pero en realitat no tenen res? Quí es creu l'amo del mon el qui mes te o el que menys en necessita?
A vegades torno a pensar que lluitar contra els esteorotips i els prejudicis es imposible, pero no es veritat, nomes es una guerra dificil pero estic totalemnt convençuda que encara que una persona sola no pot fer res,uns quants ho poden fer tot, ara som pocs, pero passat el temps en serem més, si et fixes encara que sempre hi ha el classic gamarús, el nen de la mare, la nena consentida.. etc, també hi ha més gent de debó, gent que sent. que ho expressa i es rebela, l'esperança es l'últim que es perd i jo cada dia en tinc més.

grácies per la teva infinita paciencia a les nostres classes David i espero que no et facin mal als ulls per les faltes ortografiques

David ha dit...

M'agradaria molt compartir el teu optimisme, però em costa. El comentari anava una mica per aquí: encara que se sàpiga que no hi ha gaire a fer, s'ha de persistir.
Moltes gràcies pel comentari i no et preocupis que no m'he fixat (gaire) en les faltes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA