divendres, 11 de desembre de 2009

En aquest poema jo no hi era

En aquest poema jo no hi era,
tan sols tolls brillants i nets,
l'ull petit d'un llargandaix, el vent
i la música d'una harmònica
que no s'havia clavat als meus llavis.

Adam Zagajewski
(traduït per Xavier Farré)

18 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

Jo tampoc no hi era!
Tampoc no havia estat fins ara al blog del Xavier Farré. Guardo l'enllaç.

Anònim ha dit...

...això no pot ser. Saps que si em poses un poema no puc evitar comentar-te...
Com totes, m'agraden. Segurament, per a algunes persones (com els científics...)no són més que paraules que sonen bé. Però, per a mi, la poesia és com la música: et pot fer emocionar més que no pas parlant (depèn dels cantants, és clar...).
Per cert, encara estic esperant aquell CD meravellós que m'has de donar!
apa, estaràs content!!













L

David ha dit...

Segons com de vegades val més no ser-hi...

L!!! Vós per aquí! Ja sé què he de fer per que apareguis: poemes a dojo! I, sí, la poesia, entre d'altres coses, és música, evidentment. Per cert, tens raó: et dec un CD... Aviam si m'hi poso!

David ha dit...

El blog d'en Xavier Farré és excepcional, Miraculosa. Sobre l'enigma que em comentes no et voldria decebre, però em temo que vas errada.

Anònim ha dit...

Què teniu en contra dels científics? ;) Que n'hi ha que fan moltes faltes d'ortografia? Sí, però ningú és perfecte. I qui sap com és l'ADN (o el DNA, com ells li diuen) de la manera més precisa que es pot saber ara, no pot saber escriure a la perfecció (tot i que una mica no estaria malament, simplement per no fer mal als ulls). I a part, els científics guanyem microscopis i equips d'electroforesi (que he de mirar què és, però per la cara de la Maria i de mon pare deu ser interessant i es fa a la universitat) per l'escola i se'ns volen quedar les maquetes de l'ADN científics importants (i posar-les a l'aula d'investigació!), cosa que els de lletres no! XD
I bé del poema... sí és bonic, no entenc res, m'ha cridat l'atenció el pobre llangardaix que heu ficat per aquí al mig i els dos últims versos. És el que hi ha, a mi em poseu un poema davant i em quedo igual, em poseu l'ADN i m'apassiono. Cadascú amb allò que més li agrada.

A

David ha dit...

L'ADN també està escrit no? Tot està connectat.

Anònim ha dit...

¬¬'

I tu què tens en contra dels de Lletres? Cal que et recordi que les teves dues millors amigues, a més de compartir nom,som del Batxillerat Social? I que el David també és de lletres? Crec que guanyem per majoria =P
A més, els científics aconseguiu emocionar pel simple fet d'escriure?
Un poeta sí.
Moreover, a tu t'encanta llegir. I, generalment, no són llibres sobre l'ADN ni els cromosomes ni res per l'estil.
Què hi tens a dir?













L

David ha dit...

Tot i així, la divisió ciènciés/lletres sempre m'ha semblat artificial. Si més no, s'utiltiza com a excusa per amagar la ignorància que tots tenim respecte a camps que no dominem gens. "Ah, és que sóc de lletres" es diu, de vegades, per dissimular que no sabem ni sumar. I viceversa.

Jesús ha dit...

Ho comparteixo totalment.
Ens hem deixat enganyar tant de temps per aquesta mentida que aviat serem incapaços de reconèixer-nos en cap acte creatiu.

David ha dit...

Bé, tu ets dels pocs exemples que conec que són capaços de demostrar una curiositat fora del comú per qualsevol camp del saber. Curiositat i coneixements, és clar.

Anònim ha dit...

Punt 1: David, a què et refereixes dient que l'ADN (Àcid DesoxiriboNucleic o DesoxiriboNucleic Acid, en anglès) està escrit?

Punt 2: L, no saps què llegeixo, perquè també llegeixo revistes científiques, fins i tot sobre la veterinària, quan estava a la clínica a l'estiu, i no venia ningú, em donaven llibres i revistes sobre veterinària i m'hi enganxava, em van dir que no sabien si dir-me alguna cosa o no, perquè em veien tan concentrada... (com es notava que no em coneixien, però ara sí XD).

Punt 3: La finalitat dels científics quan escrivim no sempre és entretenir, sinó més aviat divulgar, i de vegades, també escrivim per entretenir divulgant (amb joc de paraules inclòs).

Punt 4: Hola Jesús, finalment un científic per aquí! XD

Punt 5: Com ja vaig dir, el coneixement que la humanitat té ara del món no el pot concentrar una sola persona; per tant, necessitem especialitzar-nos per a poder continuar avançant, tot i que com vam dir, l'especialització sempre s'hauria de fer sobre una base: la cultura general (tant de lletres com de ciències). Ja que ens alarmem perquè hi ha científics que no saben escriure, però també hi ha gent de Lletres que no té ni idea de Ciències.
I després encara protesteu perquè us toca una assignatura de ciències quan nosaltres n'hem de tenir tres o quatre (depenent de com considereu la filosofia) i no protestem tant.

A

David ha dit...

Sempre hem d'acabar igual... Tot això a partir del poema de Zagajewski?
Amb això de l'ADN i l'escriptura intentava de ser poètic... A l'ADN hi ha "escrit" tot allò que som.
I com que sóc del parer que sempre serà més allò que no sabrem que allò que sabrem, prefereixo no saber res de moltes coses que no saber res d'una sola cosa. No m'interessa ser especialista en no saber res només d'una sola cosa.

Anònim ha dit...

1) Bé, jo a l'estiu he arribat a llegir fòrmules químiques dels materials perillosos que havia de portar el vaixell... Imagina't la meva cara Ö 16 pàgines sobre química, riscos, mesures de seguretat... fantàstic, una lectura lleugera. En anglès, com la revista de l'empresa. I cert. No sé què llegeixes. Perdona'm.
2)Reconec que sóc ignorant. Si més no, en les ciències. Però si he de fer una assignatura, la faig. Si he d'estudiar, estudio. Ara, no serà el que més m'agradarà. I no et queixis, A, que jo ara... m'hauria sortit millor fer ciències per les ponderacions de la Sel·lectivitat. Compta més una Biologia, una Física i una Química per fer Economia que no pas Economia i Organització de l'Empresa. Estic que salto d'alegria (ironia...).
La filosofia, segons com es miri, pot ser una ciència. No cal que et digui les raons. L'anglès és necessari. I el català i el castellà per saber escriure bé, com a mínim. Ciències... l'economia és una ciència. La Geografia també. No en el sentit que tu dius, però ho són.
3)...
Igualment, m'especialitzi o no, sempre seré ignorant. En qualsevol àmbit.
I la separació Ciències-Lletres... és una mica discriminatòria. Uns tenen més oportunitats que els altres. I fa que sorgeixin rivalitats, oi, A?? =P



















L

Anònim ha dit...

Per cert, la científica em vol escanyar per la meva actualització d'avui... HELP!

Anònim ha dit...

1. Sí, tu has llegit 16 pàgines sobre una cosa que no és la teva gran passió, però jo quants llibres porto llegits entre l'escola i a casa, que són literatura pura? Això és una discussió que mai acabarà perquè sempre trobarem nous motius, així que val més acabar-la (si em vols contestar, contesta'm, però jo no ho faré). I ho sento si t'he molestat en alguna cosa que hagi dit, no era la meva inteció.

2. No ets l'única ignorant, encara que poseu cara de sorpresos quan us dic que no sé què és una cosa. =P
Doncs ja està em dónes la raó, si les llengües són necessàries, CMC també, perquè, si quan siguis economista et pregunten: en què és millor invertir, en clonació o en cèl·lules mare, hauràs de saber què és una cosa i què és l'altra.

3. Continuar avançant en el coneixement no vol dir que les persones deixin de ser igorants individualment, però conjuntament es pot intentar saber alguna cosa: la unió fa la força, en aquest cas el coneixement. I la separació Ciències-Lletres no és discriminatòria, simplement et tanca unes portes i te n'obra d'altres. Et permet encaminar-te, saber què vols fer, ja que quan una persona té clar què vol, no és agradable haver de fer coses que no t'interessen tant i que preferiries aprendre pel teu compte sense exàmens ni pressió i ampliant allò que més t'agradés. Seria una bona manera d'aprendre (i es demostraria qui és responsable de debò i qui té ganes de saber alguna cosa almenys) i segurament la gent aprehendria més coses que ara, ja que t'obliguen a estudiar, sense temps per assimilar bé res, sempre corrent, sempre estressats; no és manera d'aprendre, o això és el que penso.

David ha dit...

Vosaltres a la vostra, eh...
Continueu separant dos àmbits que no s'han de separar.
La mena d'escola que proposes estaria molt bé, però és impossible de dur a la pràctica.

Anònim ha dit...

Per acabar amb el debat...
COM QUE PERDONA?? SI QUI FICA LA POTA SÓC JO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
M'acabaré enfadant...
Va, A, canviem: tot el que llegim fa que les nostres neurones es despertin, oi? Dons ja està. Benvingudes siguin la literatura, la química, la filosofia o el que sigui. O fins i tot els llibres on el protagonista és un director creatiu d'una de les agències de publicitat italianes més importants (veus, David, com em persegueix la publicitat??) o cartells antics.
Tot i això... espero que la carrera d'Economia (si arribo a fer-la, que abans tinc la Sel·lectivitat)no només em serveixi per decidir entre clonació o cèl·lules mare...
Estic de millor humor. Després d'una conversa no tan bona per a mi. Gràcies. M'has obert els ulls.
Apa, aquí acaba per part meva la discussió.
David... puja més poemes de Shakespeare/Xècspir, si us plau!!! Que jo els valoro!! =P













L

David ha dit...

Ja en posaré més de sonets d'en Xècspir (m'agrada que t'agradin), però abans, em temo, que en posaré d'altres escriptors.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA