dilluns, 7 de desembre de 2009

La paraula del matrimoni Mandelstam

Que una llengua és molt més que un instrument de comunicació ho han entès perfectament els poders polítics totalitaris que hi ha hagut al llarg de la història. Per això sempre han volgut sotmetre la paraula; l’han manipulat, banalitzat i esterilitzat, i quan algú no s’ha avingut a participar en aquesta degradació moral col·lectiva o no se l’ha considerat prou implicat en la construcció de la nova societat, ho ha pagat molt car. És el cas del poeta rus Óssip Mandelstam, mort el 1938 en un camp de concentració estalinià, a prop de Vladivostok. Durant més de dues dècades, la seva esposa, Nadejda, va amagar en una olla els poemes del seu marit. Com que tenia por que finalment li prenguessin els textos, els memoritzà religiosament. Molts anys després es van poder publicar. La confiança cega de Nadejda Mandelstam en el poder d’una literatura que vagi més enllà de sorolls interessats s'erigeix com a exemple especialment encoratjador en el món actual, en què la burocràcia i els mitjans de comunicació han pres el relleu als totalitarismes per tal d’aconseguir desnaturalitzar la paraula.
Cal llegir la introducció d’Helena Vidal al meravellós recull de poemes de Mandelstam que ella mateixa ha traduït i que Quaderns Crema ha editat fa ben poc.

2 comentaris:

Hasbarats ha dit...

Podria semblar imperdonable que no hi hagi cap comentari sobre aquest post, però hi ha dues raons que ho justifiquen:
1.- Per alguna raó tècnica que desconeixem és impossible publicar un comentari sense insistir-hi. Cal entrar un parell de vegades o obrir la finestra dels cometaris amb el botó de la dreta.
2.- L'article ens planteja un seguit de fets tan durs, una realitat tan dolorosa que es fa difícil opinar sense caure en l'emocionalitat o el lloc comú. L'estalinisme encara plana dins l'ànima d'una generació incapaç d'escopir-lo. Els poemes d'Anna Ahmàtova i de Marina Tsvetaieva han vençut la brutalitat de la persecució i la barbàrie. L'olla modesta i clandestina de Nadejda Mandelstam és un testimini immens del dolor i l'esperança.

David ha dit...

Sobre la primera raó, no tinc ni idea de què deu ser, ja m'ho miraré...
Sobre la segona, és cert: defugir els tòpics és molt complicat. Tanmateix, ho acabeu de fer.
Gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA