divendres, 25 de desembre de 2009

Tot consensuant

Les paraules escumoses són les que no heu d'oblidar mai si voleu quedar bé en qualsevol tipus de conversa. El seu sentit és inversament proporcional a les vegades que les sentireu durant el dia. També es poden anomenar paraules tendrum perquè són molt flexibles però no tenen cap mena de gust. La primera:
Consens: segons el diccionari «és la confirmitat d'interessos, d'opinions, acord.» Molt bé. I segons l'ús abusiu que se'n fa avui en dia significa «objectiu final de qualsevol diàleg, debat o conversa.» Un diàleg que no acabi en consens, és un fracàs, es veu. I per què? Si precisament el consens elimina que el diàleg pugui anar gaire més enllà! Si ja estem d'acord, de què hem de parlar? De quina-gràcia-que-fa-que-pensem-igual? «Hem de buscar el consens» es diu una i una altra vegada. Suposo que l'objectiu és que tots acabem dient el mateix.
Que algú em contradigui, si us plau.

4 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

Ai, no, no està la meva ànima per contradir-te, amb el refredar que porto!

David ha dit...

Em sap greu (el refredat, no que no em contradiguis). I, bé, en aquest cas, s'admet el consens.

Anònim ha dit...

Qui et pot contradir millor que jo?? =)
Com la majoria de coses, és relatiu (veus?? amb això sempre discutim) ;)
A veure... en certs moments, molt pocs, sí que han de coincidir les opinions. Si no, seria un descontrol i mai no s'arribaria a un acord.
Ara: els nostres "polítics" són un clar exemple de no-consens: sempre s'han de dur la contrària.
A més... si tots pensessim igual, tot seria massa avorrit, oi??
Penso que la qüestió és, tot i la diferència de pensaments, acceptar l'existència de diferents idees. Tampoc ens hem de tancar en banda. Què en penses?

One more time... Feliç dia de Nadal =)




L

David ha dit...

Ja saps què en penso... Que no tot és relatiu i que la gràcia està en la diferència. L'homogeneïtat m'inquieta.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA