Les paraules escumoses són les que no heu d'oblidar mai si voleu quedar bé en qualsevol tipus de conversa. El seu sentit és inversament proporcional a les vegades que les sentireu durant el dia. També es poden anomenar paraules tendrum perquè són molt flexibles però no tenen cap mena de gust. La primera:
Consens: segons el diccionari «és la confirmitat d'interessos, d'opinions, acord.» Molt bé. I segons l'ús abusiu que se'n fa avui en dia significa «objectiu final de qualsevol diàleg, debat o conversa.» Un diàleg que no acabi en consens, és un fracàs, es veu. I per què? Si precisament el consens elimina que el diàleg pugui anar gaire més enllà! Si ja estem d'acord, de què hem de parlar? De quina-gràcia-que-fa-que-pensem-igual? «Hem de buscar el consens» es diu una i una altra vegada. Suposo que l'objectiu és que tots acabem dient el mateix.
Que algú em contradigui, si us plau.
.jpg)
4 comentaris:
Ai, no, no està la meva ànima per contradir-te, amb el refredar que porto!
Em sap greu (el refredat, no que no em contradiguis). I, bé, en aquest cas, s'admet el consens.
Qui et pot contradir millor que jo?? =)
Com la majoria de coses, és relatiu (veus?? amb això sempre discutim) ;)
A veure... en certs moments, molt pocs, sí que han de coincidir les opinions. Si no, seria un descontrol i mai no s'arribaria a un acord.
Ara: els nostres "polítics" són un clar exemple de no-consens: sempre s'han de dur la contrària.
A més... si tots pensessim igual, tot seria massa avorrit, oi??
Penso que la qüestió és, tot i la diferència de pensaments, acceptar l'existència de diferents idees. Tampoc ens hem de tancar en banda. Què en penses?
One more time... Feliç dia de Nadal =)
L
Ja saps què en penso... Que no tot és relatiu i que la gràcia està en la diferència. L'homogeneïtat m'inquieta.
Publica un comentari a l'entrada