dimecres, 7 de juliol del 2010

Justícia

Sembla que darrerament molta gent d’aquest país està descobrint que la justícia és injusta. Però els fans dels Trashcan Sinatras ja ho sabíem fa molt de temps, això. «Els fans de qui?», sento. D’acord, comencem des del principi. Si el món fos just, tothom coneixeria els Trashcan Sinatras. Els manobres en taral·larejarien les cançons penjats a les bastides; els taxistes en xiularien les melodies mentre somriuen pel joc de paraules que creuen descobrir a Obscurity Knocks. A qualsevol botiga, sonaria el seu darrer disc i els clients mentre fessin cua discutirien les diferències entre Weightlifting i Cake. Les adolescents folrarien les seves carpetes amb fotografies de Frank Reader. I els entrevistarien a totes les ràdios i tothom es meravellaria que després de vint-i-tres anys continuessin fent el pop més elegant i intel·ligent de l’univers. I hi hauria peregrinacions a Irvine, Escòcia, per conèixer els carrers on van créixer. I a la Fira del Disc se subhastarien pèls de l’avantbraç esquerre d’en John Douglas. A l’ascensor ningú no parlaria del temps, sinó de la versió acústica de Got Carried Away. Al pati dels col·legis els nens intercanviarien els seus EPs, talment fossin cromos i alguns fins i tot es barallarien per aconseguir una còpia de The Main Attraction. Al mòbil la majoria hi tindria Easy Read i la minoria, Leave Me Alone. I serien els protagonistes dels espantosos anuncis estiuencs de Cerveses Damm. I ells somriurien feliços des de la portada de qualsevol revista i es podrien comprar unes mansions escandalosament immorals a Beverly Hills i... i...


Sort que John Douglas (el guitarrista rítmic) ens fa despertar del somni just:
"I reckon I had more intelligence when I was eight than half of the bands around today. At the same time I always knew then that I wanted to play music and I grew up to love the guitar. We've just got to go with the songs, melodies, feelings, and hope that people connect. Sure it would be nice to be successful but not necessarily in monetary terms. We lead a very frugal lifestyle. We do what we do and if it brings in the money then fine, but if it doesn't then that's still fine. We've been honest, we've had a good time without money. Even if I did have money I know I'd only spend it on some big guitars." 

Gràcies, John. I descansa, que aquesta nit hi ha concert davant de dotze persones en un pub de Glasgow.




11 comentaris:

GEMMA ha dit...

Honestedat i bona feina (música en aquest cas), un tàndem que no em deixa indiferent.

novesflors ha dit...

Una lliçó que caldria aprendre a molta gent desaprensiva.

Brian ha dit...

Si és sincer quan diu el que diu -i sembla que ho és- és per treure's el barret. I no, el mon no és just, però es que ningú ha dit que hagués de ser-ho.

David ha dit...

És l'únic que es pot demamar, oi, Gemma? Facis el que facis s'ha de ser honest i fer-ho tan bé com puguis. Salut!

Ai, les coses serien ben diferents si els models a seguir fossin uns altres. Salut, Novesflors!

La seva sinceritat no és de boca, només: fa vint-i-tres anys que la demostren. Tens raó, ningú no ho ha dit que el món hagi de ser just. Però estaria bé que ho fos una mica més, només una mica...
Salut, Brian!

Gemma ha dit...

Bé David, amb aquest post els has fet una mica de justicia.

Bona nit.

I avui al carrer, s'ha fet un altre tipus de justicia.

David ha dit...

Humilment, és del que es tractava, Gemma.
M'alegro molt de l'èxit de la manifestació d'ahir. Sobretot per la sensació que he tingut que la gent ha deixat en evidència els nostres polítics: uns personatges ridículs i incapaços de veure més enllà de les seves ambicions de poder (de poder autonòmic, és clar...) Salut!

Xavi ha dit...

Merda, només conec Cake.

David ha dit...

De debò? Doncs ja és molt!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ostres, no els conec, prenc nota, només de llegir el que dius i la passió que hi poses ja es veu que la cosa està en la línia habitual del blog, o sigui que...som-hi!

David ha dit...

Bé, estan en la línia del pop pulcre de finals dels 80 que va sorgir, sobretot, a Escòcia. Amb certes diferències poden recordar els Aztec Camera. Espero que t'agradin!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

oh!!!! m'has fet recordar Aztec Camera!!!! una d'aquelles illes enmig de l'oceà A.O.R dels vuitanta...
m'agradaven molt i ja em tornes a punxar per restaurar el vell vinil del pimer LP dels Camera...Argument de pes per seguir la pista dels Sinatras

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA