Que la música arriba allà on les paraules no poden arribar ho sap tothom. Però fins i tot la música és incapaç d’expressar-ho tot. Hi ha racons que se li escapen. Sóc en un d’aquests racons des de fa tres dies (i no em faria res no sortir-ne mai més). Provar de descriure’l seria, a més de presumptuós, del tot inútil, per tant em limito a certificar-ne l’existència.
Picasso. Maternidad (1901).
.jpg)
19 comentaris:
Per molts anys!
Porta'n roques i proves, que encara n'hi ha que diuen que mai es va arribar a la Lluna!
Beatus ille. Feliç aquell que habita un racó temporal com el teu. Gaudeix-lo.
Ai, que em sembla que t'hem de felicitar. L'enhorabona, doncs.
Noi, a vegades de tan bé com escrius et fas de mal entendre ;-)
Moltes felicitats a tots tres: als pares per ser-ho i al fill per tenir-vos.
Moltes gràcies, Miraculosa! De debò!
Més que roques, potser en porto bolquers i xumets, Xavi!
Moltes gràcies, Novesflors! Espero no passar gaire ràpid (com molts pares m'han avisat) del Beatus ille al Tempus fugit...
Gràcies, Matilde. Estem molt d'enhorabona. Veig Mark Twain al teu blog... Tant de bo al petitó li faci la gràcia que em feia a mi llegir-lo quan era ben jovenet (bé, i ara encara també).
Gràcies Jesús! Conscient de la meva poca gràcia per expressar sentiments, he posat el quadre de Picasso per aclarir dubtes. La teva felicitació deu ser la més bonica que he sentit aquests tres dies: moltes gràcies!
Estás viviendo la mas bella experiencia. Mil felicidades
Uau David!
F E L I C I T A T S!!!!
Increible i màgic, segur.
La primera vegada que et visito i em trobo amb una bona nova com aquesta, felicitats a tots tres!
Moltes felicitats, David!! Els millors desitjos per a tots tres. I, per favor, no t'estiguis d'anar compartint instants i descobriments meravellosos. Llegir aquest post ha estat una felicitat immensa!
Ara mateix no se me n'acut cap de més bonica, Madison. Moltíssimes gràcies!
Moltes gràcies, Gemma. Encara estic en una mena d'estat de xoc... No sé si mai podré assimilar del tot el que està passant.
Doncs la meva benvinguda encara té més sentit! Moltes gràcies, Rita. Ens anirem llegint, segur.
T'estic molt agraït, Hasbarat, de debò. Per poc que pugui continuaré amb el blog. Potser algun dia el meu fill m'hi ajuda!
amb escenes com aquesta, descobreixes la meravellosa simplicitat de la vida.
Moltes felicitiats!
Moltes gràcies! Tens tota la raó, ens la compliquem i ens la compliquen massa, la vida.
Moltes felicitats, company... això és el millor de la vida ...Gaudeix-lo!
Moltíssimes gràcies, Jordi. De moment és el millor de la meva vida, encara que em costa molt d'assumir que jo pugui ser pare!
Moltes felicitats de tot cor.
Moltíssimes gràcies, Marta!
... Moltes felicitats a tots tres!!!! Gaudiu al màxim cada instant...
Moltíssimes gràcies, Ariadna, de debò!
Publica un comentari a l'entrada