És ben cert, que ells sempre hi són, oi, Clidice? Em fa gràcia el nen de la imatge, que l'han d'arrencar de les lleixes... "Deixeu-me llegir!" deu bramar, pobre.
treballo en un institut, sense ser mestre, doncs soc del personal no docent, observo la comunitat educativa de manera perplexa... pares, alumnes, professorat (amb rares excepcions) i no he pogut copsat cap signe de prevenció (és el minim que es podria demanar) davant d'un nou curs que porta com a senyal d'identitat la liquidació gradual d'un dels més grans invents de tots els temps: EL LLIBRE.
Apocaliptic? Possiblement. No puc acceptar - no ho poc entendre- que la velocitat tecnològica passi per damunt de tot, fins i tot de la pròpia tecnologia (modalitat que aprecio de tot cor)
Si això és progrés, jo almenys ho dubto i asseguro que -limitat com soc- em puc equivocar (això espero), però penso que si la cultura ja fa temps que està giravoltada per l'ominipresència mercantil, ara crec també que la tecnologia està superada per ella mateixa en la nesura en que la velocitat vertiginosa dels canvis ho declara TOT obsolescent.
Només voldria de la comunitat educativa la MÀXIMA prevenció.
Ai! si la meva opinió tingués una certa utilitat... ai! potser tornaria a les velles biblioteques de poca llum, silenci sepulcral i a les estances soterrànies del jazz o de la conspiració... i és que ara ho veig tot massa il·luminat: biblioteques que semblen centres comercials, biblioteques plenes de materials interactius, computadores, andròmines... i justament aquests dies començo a veure desfilar per el meu "cole" una furgoneta que descarrega ordinadors com aparells de calefacció o torradores siderals de paraules i sons.
Llàstima que aquesta escena sigui quasi impossible de veure... i, en canvi, es repeteixi tant amb els innovadors aparells electrònics. Formo part del que s'anomena "la generació de les noves tecnologies", però on hi hagi un llibre...
El pitjor de tot no és pas el canvi cap el format digital de la literatura, ja sigui de ficció, assaig, poesia o best seller...Això, qüestió de gustos. El que és realment espantós és que representa la mort real del llibre, no només l'objecte, sinó del LLIBRE entès com un mitjancer entre autor i lector, un mitjancer que defuig la trobada promíscua i permet escollir el lloc i moment de la cita. A més, on queda la figura de l'editor en un món accelerat? Tindrà sentit la crítica en un medi volàtil? Som davant un simple canvi de format o davant un canvi de paradigma del que és la literatura?
No saps com n'estic de d'acord amb tu, Àngel. En general, no hi ha hagut cap mena de reflexió sobre on ens porta aquest canvi. Ens l'hem hagut d'empassar com si fos la cosa més natural del món, i no ho és. Sort que sempre hi ha maneres de canalitzar el desacord i que, si les coses continuen així, llegir serà ben aviat la cosa més subversiva -i, per tant, atractiva- del món.
No tothom és capaç de valorar els beneficis del llibre. Que tu en siguis capaç diu molt de tu, Laura!
És que el canvi, Jesús, va molt més enllà del nou suport. És un canvi en la manera de pensar i d'interpretar la realitat. I, sense ser apocalíptics, és un canvi empobridor i que afavoreix allò que els qui el propugnen cerquen: la idiotesa i el pensament únic (que no és pensament, és clar).
T'acabo de descobrir gràcies a la Matilde de De casa al Club. No podria estar més d'acord amb els comentaris que heu fet. Ara bé, crec que sóc optimista en un cert sentit. Imagino que un "cert tipus" de coneixements deuen ser millor transmesos en un format digital i en canvi d'altres no. És diferent, en canvi, la lectura per plaer. La facilitat d'us del del "llibre" com a companyia de lectura em sembla difícil de superar en paper respecte el format difgital. No és nostàlgia: l'èxit dels ebooks és encara molt relatiu, crec que no tenen futur. Ara bé, el risc de la "digitalització" és que els nostres joves no vegin els avantatges que un llibre té: no clen intemediaris, ni electricitat, ni res de res, tan sols el llibre, una mica de llum i tu. Ja veurem com evoluciona la cosa.
Benvinguda, Eulàlia, i gràcies per aportar una mica d'optimisme! El que m'hauria agradat és que abans d'implantar aquesta mena de canvis radicals s'haguessin fet estudis (seriosos) sobre els avantatges i inconvenients dels formats digitals a l'hora de transmetre coneixements. L'únic que sé és que arreu on s'ha volgut seguir aquest sistema, s'ha acabat tornant al llibre de paper. Sobre el que dius del plaer de llegir un llibre, no hi puc afegir res més: és ben bé com tu ho dius. Salutacions!
Amb tants comentaris costa dir alguna cosa nova :) Però m'ha agradat molt la imatge! I si és possible, m'adhereixo a les paraules de l'Àngel i al puntet d'optimisme de l'Eulàlia.
Tens raó, Marta, es fa difícil afegir-hi res més. És la sort de tenir comentaristes com els que passeu per aquí. La teva seria, doncs, una opinió més d'equilibri, oi? A mi em costa molt "equilibrar-me" quan es tracta d'aquests temes i mira que ho provo. Salutacions!
Les coses estan canviant. Es llegirà a les pantalletes electròniques i les mateixes passen i passaran pel·lícules que requereixen una sala fosca que, pel que sembla, també se n'anirà en orris. No deixo de pensar que fins fa pocs anys jo em negava al telèfon mòbil i ara me'l emporto allà on vaig. Qui sap si m'adaptaré a aquest món que ja és aquí on tot és electrònic i cibernètic. No fa tantes dècades el món actual m'hauria semblat ciència-ficció. Salutacions David!
Sembla que les coses van en aquesta direcció (hi ha alguna manera d'escapar-ne?), però m'agradaria saber de quina manera aquests canvis afectaran la manera de pensar i d'interpretar la realitat. Salutacions Glòria!
17 comentaris:
No, ara em semblla que back to una cosa que n'hi diuen 1x1, que m'esgarrifa.
Ja en som dos d'esgarrifats, Miraculosa. Amb una mica de sort la cosa fracassarà estrepitosament i, apa, back to books.
No hauria de caldre back to books que aquests no s'han d'abandonar mai, ells no ho farien ;)
És ben cert, que ells sempre hi són, oi, Clidice? Em fa gràcia el nen de la imatge, que l'han d'arrencar de les lleixes... "Deixeu-me llegir!" deu bramar, pobre.
treballo en un institut, sense ser mestre, doncs soc del personal no docent, observo la comunitat educativa de manera perplexa... pares, alumnes, professorat (amb rares excepcions) i no he pogut copsat cap signe de prevenció (és el minim que es podria demanar) davant d'un nou curs que porta com a senyal d'identitat la liquidació gradual d'un dels més grans invents de tots els temps: EL LLIBRE.
Apocaliptic? Possiblement. No puc acceptar - no ho poc entendre- que la velocitat tecnològica passi per damunt de tot, fins i tot de la pròpia tecnologia (modalitat que aprecio de tot cor)
Si això és progrés, jo almenys ho dubto i asseguro que -limitat com soc- em puc equivocar (això espero), però penso que si la cultura ja fa temps que està giravoltada per l'ominipresència mercantil, ara crec també que la tecnologia està superada per ella mateixa en la nesura en que la velocitat vertiginosa dels canvis ho declara TOT obsolescent.
Només voldria de la comunitat educativa la MÀXIMA prevenció.
Ai! si la meva opinió tingués una certa utilitat... ai! potser tornaria a les velles biblioteques de poca llum, silenci sepulcral i a les estances soterrànies del jazz o de la conspiració... i és que ara ho veig tot massa il·luminat: biblioteques que semblen centres comercials, biblioteques plenes de materials interactius, computadores, andròmines... i justament aquests dies començo a veure desfilar per el meu "cole" una furgoneta que descarrega ordinadors com aparells de calefacció o torradores siderals de paraules i sons.
Que macos son els llibres, coi!
Llàstima que aquesta escena sigui quasi impossible de veure... i, en canvi, es repeteixi tant amb els innovadors aparells electrònics. Formo part del que s'anomena "la generació de les noves tecnologies", però on hi hagi un llibre...
Laura
El pitjor de tot no és pas el canvi cap el format digital de la literatura, ja sigui de ficció, assaig, poesia o best seller...Això, qüestió de gustos. El que és realment espantós és que representa la mort real del llibre, no només l'objecte, sinó del LLIBRE entès com un mitjancer entre autor i lector, un mitjancer que defuig la trobada promíscua i permet escollir el lloc i moment de la cita. A més, on queda la figura de l'editor en un món accelerat? Tindrà sentit la crítica en un medi volàtil? Som davant un simple canvi de format o davant un canvi de paradigma del que és la literatura?
No saps com n'estic de d'acord amb tu, Àngel. En general, no hi ha hagut cap mena de reflexió sobre on ens porta aquest canvi. Ens l'hem hagut d'empassar com si fos la cosa més natural del món, i no ho és. Sort que sempre hi ha maneres de canalitzar el desacord i que, si les coses continuen així, llegir serà ben aviat la cosa més subversiva -i, per tant, atractiva- del món.
No tothom és capaç de valorar els beneficis del llibre. Que tu en siguis capaç diu molt de tu, Laura!
És que el canvi, Jesús, va molt més enllà del nou suport. És un canvi en la manera de pensar i d'interpretar la realitat. I, sense ser apocalíptics, és un canvi empobridor i que afavoreix allò que els qui el propugnen cerquen: la idiotesa i el pensament únic (que no és pensament, és clar).
T'acabo de descobrir gràcies a la Matilde de De casa al Club.
No podria estar més d'acord amb els comentaris que heu fet. Ara bé, crec que sóc optimista en un cert sentit.
Imagino que un "cert tipus" de coneixements deuen ser millor transmesos en un format digital i en canvi d'altres no.
És diferent, en canvi, la lectura per plaer. La facilitat d'us del del "llibre" com a companyia de lectura em sembla difícil de superar en paper respecte el format difgital.
No és nostàlgia: l'èxit dels ebooks és encara molt relatiu, crec que no tenen futur.
Ara bé, el risc de la "digitalització" és que els nostres joves no vegin els avantatges que un llibre té: no clen intemediaris, ni electricitat, ni res de res, tan sols el llibre, una mica de llum i tu.
Ja veurem com evoluciona la cosa.
M'adhereixo a les paraules de l'Àngel.
Benvinguda, Eulàlia, i gràcies per aportar una mica d'optimisme! El que m'hauria agradat és que abans d'implantar aquesta mena de canvis radicals s'haguessin fet estudis (seriosos) sobre els avantatges i inconvenients dels formats digitals a l'hora de transmetre coneixements. L'únic que sé és que arreu on s'ha volgut seguir aquest sistema, s'ha acabat tornant al llibre de paper.
Sobre el que dius del plaer de llegir un llibre, no hi puc afegir res més: és ben bé com tu ho dius. Salutacions!
Doncs ja en som dos, Mireia!
Amb tants comentaris costa dir alguna cosa nova :) Però m'ha agradat molt la imatge! I si és possible, m'adhereixo a les paraules de l'Àngel i al puntet d'optimisme de l'Eulàlia.
Tens raó, Marta, es fa difícil afegir-hi res més. És la sort de tenir comentaristes com els que passeu per aquí. La teva seria, doncs, una opinió més d'equilibri, oi? A mi em costa molt "equilibrar-me" quan es tracta d'aquests temes i mira que ho provo. Salutacions!
Les coses estan canviant. Es llegirà a les pantalletes electròniques i les mateixes passen i passaran pel·lícules que requereixen una sala fosca que, pel que sembla, també se n'anirà en orris.
No deixo de pensar que fins fa pocs anys jo em negava al telèfon mòbil i ara me'l emporto allà on vaig. Qui sap si m'adaptaré a aquest món que ja és aquí on tot és electrònic i cibernètic. No fa tantes dècades el món actual m'hauria semblat ciència-ficció.
Salutacions David!
Sembla que les coses van en aquesta direcció (hi ha alguna manera d'escapar-ne?), però m'agradaria saber de quina manera aquests canvis afectaran la manera de pensar i d'interpretar la realitat.
Salutacions Glòria!
Doncs jo amb els llibres mantinc sempre un tracte per igual (depenent això si de la meva inspiració lectora). Salutacions i bon "Back to..." tot!
Gràcies, Gemma. Igualment!
Publica un comentari a l'entrada