dilluns, 22 de novembre de 2010

El naixement d'un somriure

Quan un infant enceta el seu somriure,
amb entreratlla d'amargor i dolçor,
les comissures de la boca ballen
en l'oceà sens límit ni senyor.

Ell és feliç, immensament feliç,
tempteja el rictus amb magnificència
i va marcant l'entrada al paradís
del reconeixement de l'existència.

S'aixeca un continent sobre les aigües
―el caragol dels llavis que es desvessa―
en un segon atlàntid que ens enlaira
amb música de lloa i sorpresa.

Óssip Mandelstam
(traduït per Helena Vidal)

13 comentaris:

Allau ha dit...

Com va dir no sé qui, la infinita gràcia de qui encara no sap que la té.

GLÒRIA ha dit...

La bellesa d'un infant tan delicadament copsada per la bellesa del poema.
Un altra autor del que no n'he llegit res més que el que acabo de fruir en el teu blog.
Com sempre, David, agraeïxo la teva aportació que tornaré a llegir.

Anònim ha dit...

Que bonic... Llàstima que amb el temps, sovint, aquest simple gest de somriure s'ompli de malícia o no sigui del tot sincer...



Laura

novesflors ha dit...

Ui, de primer em pensava que era un poema que havies escrit tu per a l'avinentesa... :)

David ha dit...

Exacte, Allau, és ben bé això. Trobo que es perd alguna cosa quan comencem a ser conscients de nosaltres mateixos.

Gràcies a tu, Glòria. Mandelstam ha estat traduït per Helena Vidal fa ben poc i editat per Quaderns Crema (desconec si hi havia hagut alguna traducció prèvia de la seva obra a la nostra llengua, però em sembla que no). A banda d'una biografia que cal conèixer tant sí com no, la seva obra val molt la pena.

És cert, Laura. És que li deia a l'Allau, crec que tot es comença a espatllar quan aprenem la paraula "jo". Una abraçada!

Ja m'hauria agradat, Novesflors, però això de la poesia només sóc capaç de gaudir-ho com a lector. Per això admiro tant la gent com tu que sou capaços de posar en versos tot allò que jo voldria però no puc. Salutacions!

GEMMA ha dit...

Només pel titol ja m'agrada!
Que no deixin de néixer somriures a cada instant.
No sabia d'aquest poeta, com tants altres que tinc pendents de conéixer.
Felices salutacions, David.

Lior ha dit...

Coneixes aquesta cançó? La Guillermina Motta la canta en el seu últim cd,de ja fa uns anys.
A mi m'ha arribat a fer plorar,que bó que era el botifler d'en Brel!!Ara me l'has recordada.

http://www.youtube.com/watch?v=fRWYAij1Xc4

Fills de...

Fill de burgès, nen sense sostre,
tots els infants són com el vostre.
Fill de creient o fill d'ateu,
tots els infants són com el teu.
Un mateix plor, un sol somriure,
el mateix viure, un sol color...
Fill de creient o fill d'ateu,
tots els infants són com el teu.

No és fins després, fins molt després...

P'rò fills de la fam, fills de tiberis,
tots els infants tenen imperis.
Dins d'un palau o una favela
un cor d'infant va a tota vela.
Tenen el cel, les flors, l'onada,
un ocell mort de matinada...
Fills de la fam, fills de tiberis,
tots els infants tenen imperis.

No és fins després, fins molt després...

P'rò fill del teu fill o fill d'immigrants,
són uns bruixots tots els infants.
Fills de l'amor, fills d'amoretes,
tots els infants són uns poetes.
Són prínceps blaus, pastors d'ovelles.
Fins les estrelles menen les naus...

Fill del teu fill o fill d'immigrants,
són uns bruixots tots els infants.

No és fins després, fins molt després...

P'rò fill de burgès, nen sense sostre,
tots els infants són com el vostre.
Fill de creient o fill d'ateu,
tots els infants són com el teu.
Un mateix plor, un sol somriure,
el mateix viure, un sol color...
Fill de creient o fill d'ateu,
tots els infants són com el teu.



Lletra: Jacques Brel
Música: Jacques Brel
Altres: Adaptació al català de "Fils de..." de Jacques Brel realitzada per Miquel Pujadó

David ha dit...

Salutacions, Gemma. Mandelstam val molt la pena, t'ho asseguro.

No la coneixia, la cançó, Lior. En Brel m'agrada. Per què l'anomenes botifler?
La lletra lliga perfectament amb la sensació que el poema d'en Mandelstam em suggereix. Moltíssimes gràcies per fer-me-la conèixer, Lior!

Lior ha dit...

Brel era d'ascendència flamenca, cosa que l'hi feia poca gràcia. Fins aquí res a dir.Però era molt desconsiderat amb els flamencs.
(I he dit botifler en cursiva)

http://www.lyricsbox.com/jacques-brel-lyrics-les-f-a-ra-l42jhsq.html

http://fr.wikipedia.org/wiki/Flamingantisme

Lior ha dit...

I aquesta,que la coneixes? Brel és tant essencial,tant fonamental!
Jo el vaig descobrir amb el seu últim (!) àlbum,"Brel", el dels núvols,de tant jovenet,i no m'ha deixat mai... http://www.youtube.com/watch?v=GOXECTFu0sg
http://www.youtube.com/watch?v=ZA14-yXpot0&NR=1

David ha dit...

Gràcies, Lior, no en tenia ni idea del "botiflerisme" de l'amic Brel. Déu n'hi do la lletra de Les Flamingants! Encara que segurament reflecteix la manera de ser d'alguns flamencs, trobo molt injust fer una lletra així i a sobre en francès, oi?
No coneixia tampoc Mon Enfance, la lletra és preciosa! Veient-lo en directe t'adones com n'era de bon actor, eh?
Moltes gràcies!

Hasbarats ha dit...

No siguem pessimistes. De tard en tard aquest somriure torna, encara que duri un instant. Potser no en som conscients i els nostres somnis n'estan plens.

David ha dit...

Sí, torna de tant en tant. I, sovint, ha de ser un infant el que ens el faci sortir.
És preciós i encoratjador això que dius de la possibilitat que els nostres somnis n'estigun plens de somriures així. Tant de bo!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA