Jonathan Safran Foer, nascut a Washington l’any 1977, ha publicat dues novel·les, Everything Is Illuminated (2002) i Extremely Loud and Incredibly Close (2005), i un assaig, Eating Animals (2009). Les novel·les valen la pena; l’assaig, no ho sé. Al gener del 2011, apareixerà Tree Of Codes que és... bé ... representa que és una novel·la, però no l’ha escrita ell. Bé, sí, però no. Tampoc no és un plagi; no. Aclarim-nos: es veu que en Safran Foer ha fet una mena d’exercici cabalístic amb una narració de Bruno Schulz (la impagable «El carrer dels cocodrils») i que el resultat és una història continguda en el text original de l’escriptor polonès. Com? Doncs ha eliminat algunes paraules del text original i n’ha conservat unes altres. La manera com ho ha presentat és molt original (ara que la paraula format està tant de moda, val la pena fixar-s’hi), però no sé si gaire pràctica. La idea recorda una mica el desig (irrealitzat) de Walter Benjamin d’escriure un text a partir de citacions d’altres escriptors, però també podria ser considerat com un exercici pràctic d’intertextualitat.
Que a Safran-Foer li agrada experimentar ja ho sabíem perquè les seves dues novel·les anteriors contenien, per exemple, fotografies, dibuixos i textos manuscrits, però en aquest cas el risc ha estat molt més gran. Jo me’l compraré, no pel format, sinó pel contingut. M’ho prendré com si en Safran Foer hagués trobat la famosa novel·la perduda de Bruno Schulz, no pas en unes golfes d’una casa de Drohobycz sinó justament codificada dins de «El carrer dels cocodrils».
I ara l’explicació que l'autor nord-americà ens ofereix sobre l’origen i la confecció de Tree Of Codes.
I ara l’explicació que l'autor nord-americà ens ofereix sobre l’origen i la confecció de Tree Of Codes.
.jpg)
10 comentaris:
Uf, m'he perdut! Però resulta molt llaminer.
Safran Foer ha trobat una narració dins d'una altra narració. Però és cert que es fa difícil d'imaginar el resultat final sense tenir-lo a les mans. Salutacions Hasbarat!
Crec que l'Oulipo ja havia fet alguna cosa similar. Em sembla que jo primer llegiré el llibre de Schulz. I quin malson per a un possible traductor!
hola, David, avui passo amb presses i no he llegit el post (ho faré, però aviat), només volia dir-te que em vas despertar la curiositat amb CONTRA EL FANATISME d'Amos Oz ) i ja l'he llegit (en catsellà)= FABULÓS
... No en sabia res. Tot i que en el fet de l'experimentació literària, retallar i combinar paraules no és una tècnica nova -em venen al cap en Tzara, en Burroughs, inclús en Cortázar, l'OuLiPo (com comenta Allau), i A Humument-, reconec que sento certa curiositat, tant pel que fa al contingut com pel format...
Suposo que no deu ser original del tot, això del llibre retallat, Allau. I faràs santament de començar per Schulz, t'ho ben asseguro. No hi havia pensat en el traductor! No sé pas com s'ho farà...
M'alegra molt que t'hagi agradat el llibre de l'Amos Oz, Mireia! Torna quan vulguis!
M'agradrà comprovar si la cosa funciona de d'un punt de vista literari i no només com a joc, Ariadna. Si la història que en Safran Foer ha aconseguit extreure d'El carrer dels cocodrils s'aguanta, m'hauré de treure el barret per en Jonathan.
Aquest escriptor, un altra que conec només pel nom, proposa un exercici apassionant. El què diu Allau és una via molt completa d'arribar a Safran Foer. i matar dos perdals d'un sol tret.
No sabia que abans altres escriptors havien emprat aquesta, diguem-ne, "tècnica" però se m'acudeix que dins de cada llibre n'hi poden haver d'altres d'encriptats. Es qüestió de trobar-los.
Amb afecte, David!
Si tenim en compte que el punt de partida és Bruno Schulz, anem per molt bon camí. Ara investigo la pista.
Amb tot el que em queda de clàssics per llegir, aquí ja no hi arribaré!
És això, Glòria, que no sé si es tracta només d'un exercici o si el resultat té la qualitat literària que hauria de tenir. I, efectivament, el fet de pensar que dins de cada text n'hi ha d'infinits fa que la literatura prengui una dimensió quasi mística.
Estem d'acord, Àngel. Schulz és un geni.
La vida és massa curta per poder llegir tot allò que voldríem, oi, Miraculosa? És qüestió de triar el que ens vingui més de gust, suposo.
Publica un comentari a l'entrada