dimarts, 9 de novembre de 2010

Opino el mateix que l'Oz

Opinar. Cal opinar. De què? Doncs del que sigui i quan sigui. Però ser un bon opinador no és gens fàcil: cal empassar-se tots els telenotícies i els 30 minuts, navegar incansablement per internet (ja se sap que a la televisió no ho expliquen pas tot), escoltar la ràdio (hi ha tertulians que valen molt la pena) i llegir els diaris (fins i tot els gratuïts, encara que costi de confessar). No hi ha res com estar ben informat per a poder opinar; és la manera de formar opinions amb fonament. L'actualitat mana. I les xifres. No ens deixéssim les xifres! Percentatge d'aturats, quantitat de morts, graus centígrads, resultats esportius, escons guanyats o perduts... Ens encanten les xifres. De vegades hi ha qui, fins i tot, opina que els mitjans de comunicació amaguen informació o la deformen. Però només és una opinió, que ningú no s’espanti.
A partir d’ara, quan algú em pregunti la meva opinió sobre vés a saber què, en lloc de callar, de dir «ni idea», o de canviar de tema, ja sé què contestaré (abans m’ho hauré d’aprendre de memòria): «Cap home no és una illa, va dir John Donne. Goso humilment afegir a aquesta meravellosa sentència que cap home ni cap dona no és una illa, però que cadascún de nosaltres és una península, amb una meitat enganxada al continent i l’altra mirant a l'oceà. Una meitat connectada a la família, als amics, a la cultura, a la tradició, al país, a la nació, al sexe i al llenguatge i a molts altres vincles. I l’altra meitat desitjant que la deixin en pau per poder mirar cap a l'oceà. Penso que ens haurien de deixar ser penínsules.» Gràcies mar Amos Oz i gràcies Lior.

32 comentaris:

manolito ha dit...

Uf! Difícil la lliçó d'aviu!

Salvador ha dit...

Anava a opinar sobre aquest escrit però ben pensat primer em llegiré algun diari (gratuït si pot ser)

felipe ha dit...

Jo també, Salvador. Ara m'he fet un embolic amb l'opinió i no sé si sóc illa o península!

susanita ha dit...

La família, la tradició, la meva illa particular!

Hasbarats ha dit...

Les illes també toquen terra (encara que no opinin).

digue'm ariadna ha dit...

... En llegir la referència de Lior en els comentaris de l'escrit anterior, vaig recordar aquests mots: "Una illa és un bocí de terra voltada de mar pertot arreu manco per damunt i per davall. Per damunt hi ha l'aire, i la claror, i el vent i, de tant en tant, qualque tempestat. Per davall hi pot haver forats, llacs, escletxes, coves per on hi pot entrar la mar del voltant, el vent de damunt i, de tant en tant, una tempestat. Diuen que cada persona és una illa. Però hi ha gent, al món, que és tot un continent i, en canvi, hi ha gent que no és més que l'ombra d'un nigul.", de Maria-Antònia Oliver, a Colors de mar, en l'Ed.Proa...

Libertad ha dit...

A mi em cal mirar sempre l'oceà de la llibertat!

manolito ha dit...

En David i l'Oz són de la meva opinió.

Clidice ha dit...

Doncs mira, si t'ho aprens quedaràs com un senyor i la gent se n'anirà tot dient: "no he entès un borrall, però ei! que és un intel·lectual de talla és innegable eh! ah! i som amics!" ^^

Brian ha dit...

És curiós això dels "opinadors" professionals. Tot plegat son 15 o 20 a Catalunya -pel que es veu a les tertúlies mediàtiques, no n'hi ha més- i parlen amb un aplom com si sabessin de tot. Però quan parlen d'alguna cosa que un coneix mínimament, t'adones que toquen d'oïda.

David ha dit...

A veure, Manelet, no es tracta de cap lliçó, això ho deixo pels meus pobres alumnes.

Tu mateix, Salvador, però sàpigues que fins que no llegeixis La Vanguardia no formaràs part de "la gent amb opinió".

Tant s'hi val, Felipe, el que compta és ser feliç.

Susanita? Tants personatges "mafalders" m'estan començant a angoixar. Jo sóc molt més de Calvin & Hobbes.

És clar, Hasbarat, però perquè el símil "ozià" funcionés, calia obviar aquest fet.

Doncs és un text ben apropiat, Ariadna. No sé si dir que el fet que Oz i Oliver es puguin banyar en el mateix mar influeix en la utilització de símils semblants, potser sí que és això.

Llibertat i Manelet, us remeto a la resposta a la Susanita...

Bé, si ja són amics no diran pas això de "l'intel·lectual de talla" perquè ja em coneixen. Ara, de ben segur que ho deixaré anar, només per veure com reacciona la gent i perquè crec que resumeix el que "opino" sobre tot. Salut, Clidice!

Brian, el problema és que aquests 15 o 20 creen escola i molta gent va repetint les seves consignes i valoracions. Toquen d'oïda en quasi tot perquè és absurd pretendre poder parlar sobre qualsevol cosa.

novesflors ha dit...

Doncs mira, de vegades em vénen ganes de ser una illa...:)però la llenca de terra que emns fa península té força...

GLÒRIA ha dit...

David,
No és que jo vulgui ser original però jo sóc un suburbi de ciutat sense nom. Hi ha dies que em desperto a la zona ajardinada i d'altres a l'escorxador on el bestià que va al sacrifici gemega sota els ulls del botxí.
Accepto algun modest accés que miri a altres terres.
Tinc alguna opinió ferma i una majoria que trontollen.T'estic agraïda perquè em fas pensar.

David ha dit...

Té força, la llenca, oi, Novesflors? L'important és poder tenir d'alguns moments per mirar l'oceà. De vegades el soroll dels qui pretenen informar no ens deixa en pau i ens perdem l'oceà.

Caram, Glòria, doncs no sé si ets original o no, però el que dius m'ha agradat molt!
A veure, és que potser la paraula "opinió" la fem servir per a expressar realitats diverses. La que jo critico és aquella que es deixa anar com a discurs après com si fóssim alumnes disciplinats i "informats", però és evident que no es pot evitar de veure les coses des de determinats punts de vista. Alguns d'aquests punts de vista poden canviar, és clar, però n'hi ha d'ancorats (ben pocs) en el més profund de la nostra existència.
Et faig pensar? No m'imagino cap altre elogi millor; moltes gràcies, Glòria!

xavigrau ha dit...

Com es fa per tenir un blog tan ben parit com aquest?

Ho sento pel comentari banal del dia, però m'he estat rellegint alguns articles i és el primer que he pensat encabat.

Felicitats (genèriques)!

Lior ha dit...

Doncs mira David,parlant d'opinar, una altra cita memorable que sent Montenyenc ja deus conèixer i que ens la recorda, també,en (tatxaaan!) Pairolí -quanta feina que dona aquest senyor-:"Dic lliurement el meu parer sobre totes les coses,fins i tot d'aquelles que sobrepassen la meua capacitat,i que no considere que siguen de la meua jurisdicció. El que n'opine és per mostrar la mesura del meu punt de vista,no la mesura de les coses."
(les negretes son meues)

Lior ha dit...

Ep!Que no m'hi havia fixat,la cita de l'Oz acaba així:"(...)La condició de península és la condició humana correcta.Això és el que som i això és el que ens mereixem no deixar de ser." La pots memoritzar amb la de Monteny citada al meu primer comentari.

David ha dit...

Moltes gràcies, Xavi. No m'ho prenc pas com un comentari banal.

Les teues negretes, Lior, marquen la diferència entre Monteny (em sembla que a partir d'ara l'escriuré sempre així, aquest nom) i els egocèntrics opinadors que ens inunden avui en dia. Intueixo que el que Oz vol dir amb la conclusió d'aquest fragment (o potser és el que jo hi vull veure), és: "deixeu-nos en pau".

Mireia ha dit...

Sí que és una cita espectacular aquesta de l'Oz, sí.

Pel que fa a estar informat ja ho va dir l'Ignacio Ramonet (cada cop que parla aquest home escolto tot el que diu perquè és un autèntic savi): "informar-se requereix esforç (contrastar etc), no n'hi ha prou amb esperar asseguts al sofà i deixar que ens entri tot allò que diu a tele de manera passiva"

David ha dit...

Potser en faig un gra massa, però jo aniria més lluny que en Ramonet i em preguntaria si realment es pot estar informat i si estar-ne serveix per a res. Salut, Mireia!

Anònim ha dit...

Saps que passa? Que l'actualitat es una cosa que ens afecta a tots , per tant , és un tema "dominant" en la societat i per això són tan importants els mitjans d'informació encara que com ve dius hi ha alguns que deformen o amaguen informació , però crec que en aquet és on es té que ser autosuficient i selecciona la informació que li donen i contrastar-la amb d'altres.
I si , estar informat serveix de molt , el saber no ocupa lloc .

David ha dit...

Benvolgut anònim/ anònima, a veure si m'explico(aquesta conversa em sona, oi?): m'agradaria saber per quina raó l'actualitat ha de ser una cosa que ens afecti a tots. L'actualitat, crec, és un producte com qualsevol altre que, a més, no cal ni comprar perquè ens l'ofereixen gratuïtament i jo -dec ser molt malpensat- no em refio gens d'allò que m'ofereixen de franc. Les notícies que conformen l'actualitat tan aviat apareixen com desapareixen sense que hi hagi temps per a poder contextualitzar-les o per a provar d'entendre-les. Al final, l'actualitat no té res a veure amb la realitat. I, avui en dia, estar informat no té res a veure amb saber res.
Tot i aquesta disparitat d'opinions (perdona el rotllo), t'agraeixo molt el comentari.

Lior ha dit...

David,al post "Epifanies vertiginoses",parles d'una revista, "El Funàmbul".Ara m'ha vingut a la memòria la revista de cultura contemporànea "L'Home Invisible",de l'any 89,va durar (només!) 4 números.Et sona o ets massa jove per recordar-la? Fa temps que l'estic buscant per casa,arran d'una mudança no sé a on va anar a parar.Voldria escanejar-la i passar-la a format pdf per penjar-la a la xarxa (encara que no sé com es penja pdf a la xarxa).

GEMMA ha dit...

A mi estar enganxada a l'oceà m'encanta, però és imprescindible estar-ho també al continent encara que sigui una illeta propera.

Gràcies David, m'agrada com penses!

David ha dit...

Una cosa sense l'altra seria contraproduent, suposo.
Moltes gràcies pel que em dius, Gemma. No sé ben bé què contestar.

David ha dit...

Perdona, Lior, que no havia vist el teu comentari. No em sona, la revista que em dius, ho sento. Pel que en comentes, devia estar bé, oi?

Lior ha dit...

A veure si la trobo d'una vegada i la puc fer correr!Va ser un any de bona collita,el 1989,ens va fer sentir més europeus.Ara això sembla una trivialitat,però aleshores Àfrica començava als pirineus.
(Vaig deixar un comentari al bloc de la Miraculosa,en el post del primer ministre Canadenc,amb una cançó de la Bonet.Espero que no la trobessis "tranquileta"...)

David ha dit...

Quan la trobis fes-m'ho saber, Lior, que m'interessa!
L'he sentida, la cançó. La trobo "agradable". Salut!

Lior ha dit...

Quan les trobi serà "agradable" fer-t'ho saber :-b
Ara mateix estic escoltant un cd de la Claudia Acuña del 2000,"Wind From The South",però em guardaré prou de dir-te'n cap cançó :-)))

David ha dit...

Moltes gràcies, de debò.
Mira, no conec la Claudia Acuña, per tant no te'n puc dir res. També és tranquil·leta i agradable?

Lior ha dit...

Mira que ets punyeter,eh!?:(només tinc el cd que t'he comentat)

http://www.goear.com/listen/20ce7f7/the-thrill-is-gone-claudia-acuna

http://www.goear.com/listen/c4eae1f/prelude-to-a-kiss-claudia-acuna

http://www.youtube.com/watch?v=4Zl9eGntZNQ

Alguna hora et faré una sel·lecció del milloret d'en Michael Nyman dels 80's i algunes exquisideses més,perquè no et pensis que ets l'únic que te un criteri musical sofisticat.De moment un tast:
http://www.youtube.com/watch?v=QWNdkZLChRY

David ha dit...

Punyeter i una mica repel·lent en qüestions musicals, oi? No ho puc evitar...
Gràcies per les referències de l'Acuña. Veig que t'agraden les veus femenines "càlides"... Ara seriosament, està prou bé.
En Nyman? És aquell que és una mica repetitiu, oi? Caram! Veig que en grau de sofisticació estem molt igualats! The Morancos és un dels meus grups de capçalera.
Bon i irònic dia!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA