dimecres, 24 de novembre de 2010

The Magyar Canon (I)

(En ordre més o menys aleatori.)
Imre Kertész (Budapest, 1929). Deportat l’any 1944 a Buchenwald i Auschwitz. Igual que Paul Celan, es planteja com expressar allò inexpressable. Tota la seva obra, tant la de ficció com els assajos, gira al voltant del trencament definitiu que la Xoà representa respecte a la tradició cristiano-europea. «Per a assassinar milions de jueus, l’Estat total no necessita antisemites, sinó bons gestors.» Molt crític amb la manera com Hollywood ha provat d’acostar-se a l'Holocaust, ha escrit, també, pàgines dolorosament lúcides sobre la penosa supervivència de l’artista íntegre en el món totalitari comunista (en el qual va haver de malviure durant quaranta anys). Per a Kértesz, com diu Adam Kovacsics, ser escriptor és la conditio sine qua non per a desvincular-se del llenguatge regnant.

Quaderns Crema n’ha editat diverses obres en català; Acantilado, Taurus i Herder, en castellà; Actes sud, en francès; Bompiani, en italià, i Vintage, en anglès. D’en Kertész ho recomanem tot, però especialment Sense destí, Jo, un altre, La llengua exiliada, Kaddish pel fill no nascut, L’Holocaust com a cultura i Diari de galera.
Curiosament, l’any 2002, li van concedir el Premi Nobel.

9 comentaris:

madison ha dit...

Yo a esa lista añadiría también Liquidación, es magnífico.

Allau ha dit...

Aquest "curiosament" és la millor lloança que se li podia fer.

David ha dit...

No l'he afegit perquè no l'he llegida, Madison, però des del "prestatge hongarès" de casa em mira, cada cop que hi passo. El problema és que ara mateix s'haurà d'esperar una mica. T'agraeixo la recomanació!

Sí, Allau, tot i que si fem un repàs als Premis Nobel ens trobem amb algunes sorpreses molt agradables: Canetti, Bashevis Singer, Szymborska, Milosz, Beckett, Andric, Camus, Thomas Mann... Però, vaja, en termes de sel·lecció de personal, en Kertész, "no reuneix el perfil".

GLÒRIA ha dit...

Un escriptor del que vaig sentir a parlar per primera vegada quan se li va atorga el Nobel. No sé si el llegiré -a tants altres de bons hauré de renunciar- perquè, sovint, tinc l'impressió d'haver fet el cim quant a llibres sobre l'holocaust, impressió que, d'altra banda, deu ser del tot falsa. La trilogia de Primo Levi i especial "Si això és un home" em varen comblar de ràbia visceral i, al mateix temps, de joia literària. És clar que Levi no era hongarès...
Salutacions!

David ha dit...

La trilogia que anomenes, Glòria, és imprescindible per acostar-se a la literatura escrita per supervivents de la Xoà. Entenc el que dius sobre "haver fet el cim" amb aquestes obres. Tanmateix, n'hi ha moltes altres d'imprescindibles si un està preparat per tornar-se a "comblar de ràbia visceral" i de "joia literària".
Salutacions, Glòria!

Hasbarats ha dit...

Potser no ha donat mai el perfil en el món que li ha tocat viure. Un motiu més d'admiració i de gratitud.

David ha dit...

Exacte. No donar el perfil ni sota el nazisme ni sota el comunisme és la garantia d'integritat màxima a què es podia aspirar a durant molts anys a l'Europa del s. XX.

Ferdinand G ha dit...

David,

Bon idea de començar el cànon magiar! N'hi ha tants, i tan bons, d'escriptors centreeuropeus (ara surto d'Hongria, ja ho sé) que no coneixem prou...

M'ha agradat el "curiosament". De curiositats la vida n'és plena!

David ha dit...

Gràcies, Ferdinand. La llista és ben llarga i val molt la pena de conèixer. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA