Bucky Cantor té vint-i-tres anys. És fort, disciplinat, humil i seriós. Bucky Cantor és professor d’educació física, una persona exemplar i l’ídol de desenes de nens. El noi només té un problema: a causa de la seva extrema miopia no és a Europa amb els seus companys. Som a l’estiu de l’any 1944 i els seus companys en lloc de lluir-se jugant a beisbol envoltats de nens bocabadats, lluiten per fer fora els nazis de França. Ben aviat, però, Cantor haurà de lluitar en una altra guerra: a Newark es declara una epidèmia de poliomielitis que afecta alguns dels adolescents que tant l’admiren. Nemesis és una novel·la sobre la mort, la por, la responsabilitat i sobre com n’és de fàcil equivocar-se. També és una novel·la sobre moltes altres coses però no aixafarem la guitarra (no ens ve de gust fer servir la paraula spoiler) a més d’un rothià empredreït que té l’amabilitat de passar per aquí de tant en tant.
Philip Roth té setanta-set anys i d’entre les més de trenta novel·les que ha escrit, n’hi ha ben bé mitja dotzena que fan que se’l pugui considerar un dels millors escriptors dels darrers cinquanta anys. Quan no treballa, Roth diu que se sent buit, potser és per això que darrerament ens té acostumats a treure un llibre cada tardor. Llàstima que falti tant per a la propera tardor, doncs.
Philip Roth té setanta-set anys i d’entre les més de trenta novel·les que ha escrit, n’hi ha ben bé mitja dotzena que fan que se’l pugui considerar un dels millors escriptors dels darrers cinquanta anys. Quan no treballa, Roth diu que se sent buit, potser és per això que darrerament ens té acostumats a treure un llibre cada tardor. Llàstima que falti tant per a la propera tardor, doncs.
.jpg)
13 comentaris:
Després d'alguna decepció recent, diuen que aquesta val realment la pena. Es prega confirmació. Signat: un que no és especialment rothià (facció Philip).
Confirmat: és molt millor que The Humbling i Exit Ghost, i millor que Indignation. No és American Pastoral, però.
Ja sabem què ens toca doncs.A veure si al final ens passarà com al Hant'a (el personatge,no la meva ànima), i acabarem dormint sota tones amenaçadores de llibres... Bé, em sembla que m'estimo més que em matin tones de llibres, que no pas una premsadora de paper. Tot i que la premsadora deu ser més ràpida? O no? Ara tinc dubtes...:-)))
Més sobre les patètiques estretors nostrades:Catalunya, Espanya i el Sudan.Francesc Puigpelat
Estimat David,
L'atraparé tan aviat com pugui i contenta de que no hagis entrat en detalls reveladors que restarien interès a la novel·la del gran Roth.
Un comentari: Newark no és un barri sinó una ciutat molt gran quasi al costat de Nova York. Hi he passat en tren, en conec l'aroport i un dia, si puc, hi faré una ruta perquè quan Philip Roth va fer 75 anys, l'ajuntament li va regalar un recorregut en bus que converteix Newark en el Dublín de Roth. Ell va estar molt content i va dir que aquell premi era "el seu Estocolm".
Amb l'afecte de sempre!
Quina enveja que em fa en Hant'a dormint envoltat de lleixes plenes llibres. Ara em fas dubtar: no sé pas què deu ser menys dolorós. I gràcies per l'article que enllaces, Lior. Expressa ben bé el que jo volia dir l'altre dia.
Fantàstic, Glòria... o sigui que tota la vida llegint Roth i ara m'assabento que Newark no és un barri de Nova York, sinó que és una ciutat i, a més, gran... Pensant-ho bé, m'has donat l'excusa perfecta per rellegir-me tota l'obra rothiana i visualitzar una ciutat en lloc d'un barri cada cop que aparegui la paraula Newark. Moltes gràcies per l'aclariment i, si no et fa res (no sé si és gaire ortodox), elimino la paraula barri del post.
... No he llegit res de Philip Roth, per on començo?...
Ui, bona pregunta, Ariadna. Suposo que cada rothià té la seva llista de preferències però crec que ens posaríem d'acord que Pastoral americana és una fita indefugible. Com a debilitat personal hi he d'afegir Patrimoni.
Dem moment em declaro de la secció rothiana de galitzia (Joseph), però no descarto noves aliances amb l'il·lustre cognom.
De Philip Roth només he llegit Pastoral americana. Em va agradar. David, et demano un consell, un altre llibre del Philip Roth que no sigui el darrer, només un....au! mulla't.
gràcies anticipades, amable "ressenyador"
Doncs em toca mullar-me: The Human Stain, Sabbath's Theater, I Married a Comunist i Portnoy's Complaint, en aquest ordre. No sé com van traduir aquests títols al català o al castellà, ni si es poden trobar tots en aquests idiomes, però vull creure que no deu ser gaire difícil d'aconseguir-los.
Estic fent un tractament rejovenidor-arran del post de la miraculosa i l'Alcover-;el tractement diu punxi aquí i no para,tu!Es veu que quan s'acaba deu tornar a començar,però hi porto dues hores llargues i ja em noto com més lleuger,revitalitzat.
Moltes gràcies. Faré la tria seguint el teu consell i ens en sortirem.
Grandiós mètode revitalitzador, Lior. Jo perquè treballo en un institut i potser algú encara ho podria malintepretar que sinó duria una samarreta dels Teenage Fanclub dia i nit, més que res per fer-ne publicitat del tot gratuïta.
Ja me'n diràs alguna cosa, Àngel, espero que t'agradin!
Publica un comentari a l'entrada