dijous, 13 de gener de 2011

Traducere

L’onze de maig de 1958, Paul Celan va començar a traduir Óssip Mandelstam. En una setmana ja havia enllestit catorze poemes. Ell mateix ens ho explica: «La carta de dins de l’ampolla anava adreçada a qui la trobés. Jo la vaig trobar. Això vol dir, doncs, que anava secretament dirigida a mi.» Durant dos anys, el poeta de Czernowitz es va fondre del tot en la figura de Mandelstam i, de fet, es va dedicar molt més a la tasca de traduir-lo que a la seva pròpia obra.
Celan no va traduir Mandelstam per diners. El va traduir perquè es llegia en els versos del poeta rus; perquè, mentre provava de vessar significats a l’alemany, ell era Mandelstam. I és que traduir implica provar d’oblidar-se d’un mateix i abocar-se en el sentit de l’altre. De fet, implica provar de ser l’altre per entendre’l més bé. Traduir és interpretar l’altre fent-nos altre amb l’única eina que ens permet una cosa així: el llenguatge.
Traduir és obrir les finestres de bat a bat i ventilar casa nostra. I casa nostra és la nostra llengua. I la nostra llengua som nosaltres.

23 comentaris:

El missatger ha dit...

Bona nit, David.
"Traduir és interpretar l'altre fent-nos altre": molt inspirador...

Lior ha dit...

Amén!
Óssip Emílievitx era enemic de la traducció poètica...sabia que en les traduccions s'ecola l'energia creadora,i era quasi impossible d'obligar-lo a traduïr.
Anna Akhmàtova

Celan, per sort i malgrat aquest escolament d'energia creadora, s'hi va posar. Igualment ha fet l'Helena Vidal, que n'ha fet una traducció catalana per Quaderns Crema. També va trobar l'ampolla i la va fer seva.Per a Mandelstam, la poesía es un missatge embotellat que es tira a l'atzar i s'abandona a les inclemències de l'oceà de la vida. Qui trobi la botella i en llegeixi el missatge n'és el seu destinatari.

Privat que m'heu de mars i empenta en terra llarga
i fent recalcar el peu per córrer en camp hostil,
¿què n'heu aconseguit?Poca cosa i covarda:
encara moc els llavis,no m'heu fet emmudir!


(escrit durant el compliment
de la condemna a exili,el 1935)

Sin duda nunca llevamos más en el corazón unas palabras que cuando las guardamos exactamente en la memoria.

frg ha dit...

Ben dit! Sense traduccions sempre serem d'estar per casa!

Jo diria que traduir és sobretot una forma privilegiada de llegir. Mirar de reproduir el llibre en la teva llengua t'obliga a fer-ne una lectura molt més intensa, més visceral, més completa. De fet, quan tradueixes un llibre que t'apassiona, a vegades sents el contacte, la lluita amb les paraules de manera gairebé física (si se'm permet l'atac romàntic).
I sí, t'oblides de tu mateix, però hi ets, perquè hi són les teves eines, les teves limitacions i mil petites associacions que mai sabràs d'on surten (per això si dones un gran llibre a dos grans traductors, el resultat final no serà ni molt menys idèntic).

I ja sé que no afirmes el contrari, però no hi ha cap mal en traduir per diners. Estic molt a favor de fer les coses perquè hi creus (i has de creure-hi molt per voler-t'hi dedicar), però una cultura no es pot cimentar únicament sobre el voluntarisme.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Per experiència sé com n'és, d'important, aquest lliurament a l'altre a l'hora de traduir la seva obra. Ser l'altre no ho podem ser, però estar-hi en comunió sí...

Lior ha dit...

No he posat les cursives o les cometes de rigor a la cita:"Per a Mandelstam, la poesía es un missatge embotellat...",cita general respecte a Mandelstam,i,per tant,no meva,naturalment!

David ha dit...

Bona nit, Missatger. És que darrerament he trobat una ampolla com la que rep Celan i, encara que amb molta menys lucidesa que ell, reflexiono, inevitablement, sobre què representa traduir.

Moltes gràcies pels enllaços, Lior. Lliguen perfectament amb el que volia expressar amb aquest post. És una gran sort poder tenir aquesta traducció de l'Helena Vidal, a veure si algú altre s'hi anima i l'amplia.

Qui millor que tu per parlar del que representa traduir, Ferran. Els meus intents tímids en aquest camp coincideixen plenament amb el que comentes. És cert que tot provant de posar-nos en la pell de l'altre és sovint com més conscients som de nosaltres mateixos.
I és clar que no hi ha res de dolent en això de traduir per diners. El mateix Celan va presentar les seves traduccions a una editora. Però l'impuls inicial no tenia res a veure amb els diners.

Doncs si has experimentat aquesta sensació, Teresa, ets molt afortunada i de ben segur que els resultats devien de ser digníssims!

Cap problema, Lior. Després de tantes aportacions tan enriquidores pots posar les cometes on vulguis.

Jordi Solà Coll ha dit...

Impressiona la trobada de dos gegants poètics com Celan i Mandelstam. Sovint, penso que s'hauria de fer una antologia
amb el que la traducció ha regalat a la literatura universal amb aquest tipus de trobades cabdals...

Per cert, felicitats pel blog!

novesflors ha dit...

D'acord amb tot el que dius. En el cas de la poesia trobe que deu ser bastant difícil traduir perquè no solament has d'intentar expressar el que volia expressar l'autor sinó també com expressar-ho. Em referesc, per exemple, al ritme.
Pel que sembla, o això he entés, estàs traduint alguna cosa... :)

David ha dit...

Sí que impressiona, Jordi, sí. I l'antologia que suggereixes és molt bona idea. D'autors i textos brillants no en faltarien pas.
Moltes gràcies i benvingut!

Traduir poesia deu ser el més difícil que hi ha. Ja ho dius tu: s'ha de cuidar el sentit, la musicalitat, el ritme, allò a que cada paraula remet... És impossible però, tanmateix, indispensable. I, sí, estic traduint un llibre d'Edmond Jabès al català, i em sembla que en tinc per molt de temps. Però no hi ha pressa, ho faig perquè vull.
Salut, Novesflors!

cafè berlinès ha dit...

Aprofito per recomanar la traducció de Mandelstam de l'Helena Vidal que oportunament citava la Lior. Vaig tenir també l'oportunitat d'assistir a la presentació que en va fer al cafè-teatre Llantiol i va ser una lectura d'una força sorprenent, semblava com si de debò Mandelstam fos amb nosaltres i dupliqués les forces de la traductora. Ben bé la imatge que ho resumiria seria la que mencionava el David de la figura del traductor fonent-se amb la de l'autor que tradueix.

GLÒRIA ha dit...

Sento atracció per l'edició de Quaderns Crema. No sé si podré resistir fer encara més alta la pila dels llibres que, pacífics, m'esperen sense saber l'ànsia que, de vegades, em fan sentir.
Molt bon apunt sobre l'esperit de la traducció. Hi ha traductors bons però prou egocèntrics com per marcar moltes distàncies amb el text original i d'altres del tot lleials a l'autor. Recordo fa anys, en una acurada traducció francesa de poemes d'Espriu, com s'anomenava "Sirène" a "Sinera". Em va fer riure per cursi. No hauria estat millor ser fidel a la paraula del poeta i explicar-ne el què en un apartat?
Gràcies per tot, David. Ser l'altre...i la nostra llengua som nosaltres. Que bonic, noi!

Lior ha dit...

Benvolgut Cafè Berlinès;servidor de vostè és de sexe masculí.(no es pensi que m'ofen ni un segon,només és un aclariment)
Aprofito per recordar que l'article d'en Mira d'aquest dissabte a l'Avui,Sobre llibres i crítics, sortirà,espero,ben aviat a la seva web,perquè els de l'avui no han tingut l'amabilitat de fer-ho.
Vull recordar que Antoni Pous(de beneida memòria) va traduir Celan amb la mateixa passió que Celan va traduir Mandelstam.
Per cert David,m'he trobat,tocant el meu biblipiano,el llibre de Ramon Esquerra, Lectures eurpees.El coneixies?
Espero que us funcionin els enllaços i que siguin els que jo volia -que ja serà un miracle-,perquè tot plegat ha començat per una qüestió de gènere...

David ha dit...

Molt bona recomanació, Cafè berlinès. I quina sort haver pogut assistir a la presentació de què parles. Salut!

La lleialtat a l'original és fonamental per aconseguir una bona traducció. És clar que, de vegades, les equivalències entre llengües són tan difícils d'establir que cal preocupar-se més pel sentit que per la forma. Salut, Glòria!

Gràcies per les recomanacions, Lior. Totes les traduccions que s’han fet de Celan al català són d’un gran nivell, des de les de l’Antoni Pous, passant per les d’Andreu Vidal i Karen Andrea Müller i acabant per les de l’Arnau Pons.
I ara sí que m’has deixat bocabadat, Lior… si em punxen, no em treuen sang: tot just abans-d’ahir vaig descobrir la figura d’en Ramon Esquerra i aquest matí he començat el seu Shakespeare a Catalunya. Aquestes casualitats a mi em maten… Lectures europees será el que llegiré un cop acabi aquest molt interessant estudi sobre la relació Xècspir-Catalunya (fins l’any 1936, això sí).

Lior ha dit...

Ahir,tot xafardejant per la xarxa amb Celan al cap,vaig trobar aquest video del poema Psalm.
Com pots/podeu veure,el video en si paga molt la pena,però aquest del blog de lletres (mira/mireu la resposta al primer comentari) hi ha enganxifat una previa i un finale absolutament perversos.No sóc capaç de trobar-lo sense aquesta empastifada,ni al iutub ni a vimeo.com.Si algú n'és,el podria enllaçar,sisplau? Gràcies!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

"...I és que traduir implica provar d’oblidar-se d’un mateix i abocar-se en el sentit de l’altre. De fet, implica provar de ser l’altre per entendre’l més bé. Traduir és interpretar l’altre fent-nos altre amb l’única eina que ens permet una cosa així: el llenguatge.
Traduir és obrir les finestres de bat a bat i ventilar casa nostra. I casa nostra és la nostra llengua. I la nostra llengua som nosaltres."

Doncs, sí, justa la fusta, aquest és el sentit de la traducció.Un concepte que també es pot aplicar per altres casos, com per exemple en un bon ús de la traducció del temps (el passat, relacionat amb el present o a l'inrevés) o les traduccions de les realitats d'altres indrets -la bona contextualització- que ajuden a comprendre el que són , el que tenim en comú i el que ens fa diferents.

Sovint, però, la traducció mecànica de la llengua, del temps i de la terra confirma allò de la traducció-traició.

Valguin doncs les definicions del teu article com un bon antídot davant les uniformitzacions i les mirades interessades que distorsionen realitats llunyanes o properes.

David ha dit...

Per què cada cop que algú té ganes d'expressar el patiment palestí hi ha de barrejar la Xoà? Fa quasi vergonya haver de recordar que una cosa no té absolutament res a veure amb l'altra. I "pervers" és un qualificatiu que trobo suau, Lior, però t'agraeixo que no n'hagis fet servir cap de més apropiat. Per cert, al Youtube he trobat el poema llegit per en Celan i prou, sense imatges. Per mi ja n'hi ha prou.

M'agrada molt que hagis ampliat l'actitud del traductor a la del que intenta comprendre el que succeeix al seu voltant i més enllà, Àngel. I és ben bé el que tu dius, cal sempre provar de ser l'altre. És l'única manera de poder entendre una miqueta el món.

GEMMA ha dit...

Apassionant tema el que tractes, David.

Posar-se al lloc de l'altre, saber traduir el missatge el més honestament possible, i aconseguir-ho tan a dins com a fora del món de les lletres impreses.

Salut!

Mireia ha dit...

A casa nostra David, sense que sembli que em miro massa el melic, tenim un bon nivell de traductors.
Tot i això de vegades hi ha grans editorials que "patinen" 8ara penso en algunes patacades de Proa, de tant en tant)

David ha dit...

L'honestedat és la clau, em sembla, Gemma. Tant a dins com a fora de les lletres impreses, com dius molt bé.

No et mires pas el melic, Mireia. És ben cert: tenim la sort de comptar amb alguns traductors excel·lents. I si hi ha relliscades, sovint és per les presses amb què han de treballar.

Miraculosa Miró ha dit...

Amics, no dic res perquè no goso. Segueixo totes les vostres paraules atentament. Em sabria greu haver traduit alguna cosa per voler entredre i haver fer una xafa. Se n'ha de saber molt per traduir, ja me n'adono.

Txals ha dit...

Molt cert David. M'encanta traduir als cantants que admiro, però m'agrada més encara posar-mi en la pell del seu compositor, i més encara ampliar el camp visual sobre allò que conta, potser d'aquí la meva necessitat de parlar de la música, perque soc l'altre.
Molt bona reflexió
Salut

digue'm ariadna ha dit...

... En el pròleg dels Cants de Leopardi, en Narcís Comadira, citant a Umberto Eco, parla de la traducció com el saber "dir gairebé la mateixa cosa" i en poesia, a més, "dir-la gairebé de la mateixa manera". Aquest "gairebé" va més enllà del significat literal dels mots, o d'allò que es pot deduir de les paraules, o de les argumentacions de l'autor, o de les interpretacions del lector. Aquest "gairebé" és tot això...

David ha dit...

El màxim a què es pot aspirar és a aquest "gairebé". Provar d'aconseguir-ho és la tasca de tot traductor.
Una abraçada, Ariadna!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA