dilluns, 4 de juliol de 2011

Contrastos

Karl Wittgenstein (1847-1913) va compartir acadèmia amb Arthur Schnitzler i Hugo von Hoffmansthal. No està malament. El seu fill Ludwig (1889-1951) no va tenir tanta sort. (A dalt, a la dreta.)

21 comentaris:

Allau ha dit...

M'has fet consultar la Wiki. Segons "ells", que aquest sigui Witgenstein és un fet controvertit. Sobre el talós de dalt a la dreta, en canvi, no hi ha dubte.

GLÒRIA ha dit...

Has llegit "El nebot de Witgenstein" de Thomas Bernhardt, david? Si no has fet, posa-te'l a la llista que val la pena.
L'Allau li diu talós al de la dreta? Jo, que sóc un pel supersticiosa, m'he persignat.
Un post enigmàtic. No sabem si el que se suposa és, o no, l'autor del Tractatus però, mentre, ens mostra l'altra, un nen malvat.

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

M'agraden els "posts"-miniatura com aquest i els enigmes que despleguen.

De fet, m'agrada molt obrir l'ordinador i, enmig de la navegació, topar-me amb el nou enigma proposat per Who's There. Reconec que aquest blog em resulta molt interessant i, alhora, exigent (en el millor sentit de la paraula). Avui aprofito per deixar escrita aquesta consideració i per animar al seu autor a seguir estimulant els lectors.

I ara, a estirar el fil dels personatges proposats.

David ha dit...

Allau, és veritat que hi ha qui dubta que el nen de la part inferior esquerra sigui en Wittgenstein. Jo he tret la informació de La família Wittgeinstein d'Alexander Waugh, que afirma que Wittgenstein i Hitler van coincidir només un any a l'escola de Linz. Aquí hi ha una fotografia en què es veu en Ludwig de petit i és clavat al nen de la foto escolar.

No; no l'he llegit, Glòria i ara mateixa va a parar a la llista (ja és com una mena de llençol ple de llibres i autors).
El dubte hi és; ara, la possibilitat que haguessin pogut coincidir em va deixar tan parat que vaig passar per alt les controvèrsies sobre la identitat del nen que se suposa que és en Wittgenstein.

David ha dit...

Bé, ara que me'l miro bé, Allau, "clavat" potser no, però s'hi assembla molt.

matilde urbach ha dit...

He quedat fumuda. Costa de creure que alguns espècimens d'homínid hagin pogut ser mai nens.

David ha dit...

Moltes gràcies, Àngel. Sempre ets molt amable amb mi. A veure si ara que tinc més temps lliure puc comentar al teu blog que és ple de propostes estimulants. Salut!

És un xoc mental, oi, Matilde? Jo cada cop que veig aquesta foto (la de dreta)em quedo sense paraules.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Tots hem estat nens, i poc es pot preveure, llevat d'algun cas precoç, què serem de grans.
Aquest post inquieta, fa pensar. Però d'això es tracta, oi?

J.Mateu ha dit...

Bon dia,
El pensar que tots els nens són bons per natura em recorda el mite del bon salvatge. El mal existeix per molt que volguem creure que amb una educació apropiada tot es soluciona. Els escorpins també neixen.
Demano perdó als escorpins.

Lior ha dit...

Considerar Hitler de talòs, encara que fos de jovenet, és molt considerat per part teva Allau...
A mi també m'agraden els posts miniatura, sempre que tinguin txitxa, és clar (apta per vegetrians, ara no ens facis un mini-post enigmàtic sobre l'origen de la butifarra i els llardons...) I els enigmàtics, en miniatura o no, també; la llàstima és que si els podem resoldre a cop de wiki (i servidor és gandulot...), sembla més un videojoc que una altra cosa.
I té raó en Mateu; però em pregunto igualment fins a quin punt l'entorn pot modificar, cap a mal o cap a no tant mal, una personalitat perversa, i no parlo de Hitler, sinó de qualsevol pervers. Tot i que imaginar-se l'Anglada nostrat fent lliurement la seva voluntat...
I, David, estimulaaa'nsss!
=:-)) (Sí, ara porto cresta-tupé; què passa?)

David ha dit...

Bé, no pretenia inquietar ningú, Teresa. És que el contrast entre les companyies del pare i la del fill em va deixar bocabadat. Ara, que quan ens posem a pensar sobre el personatget de dalt a la dreta, si que és lògic inquietar-se.

Bon dia Jesús,
Un cop més, estem d’acord. Hi ha tants exemples que desfan el bonic conte de fades d’en Rousseau... El problema és que més de 200 anys després encara hi hagi qui creu en això que la societat perverteix les ànimes pures dels infants.
Jo crec que els escorpins s’han ofès, fas bé de disculpar-te.

El company Allau és una persona educadíssima, Lior. Un dels significats de “talòs” és obtús. A mi, com a tu i segur que a l’Allau també, em vénen molts altres adjectius al cap, però, d’obtús, n’era, també.
Amb la cara que fa l’infant en qüestió, l’enigma està ràpidament resolt, oi? I com que l’enigma és saber si l’altre nen és Wittgenstein o no i les autoritats no es posen d’acord, doncs direm que ho és fins que no es demostri el contrari.
Potser sí que l’entorn pot modificar algunes conductes, però això no ha de servir mai per defugir cap mena de responsabilitat.
M’agrada com et queda el tupé, molt juvenil, però... què vol dir exactament “David, estimula’ns”?

Patricia ha dit...

Bon dia,
Crec que en realitat és un conjunt de circumstàncies les que van donar aquest fruit tan amarg. M'agrada molt llegir la revista “Redes” i en diferents nombres van ser tractats temes que potser estiguin relacionats amb el resultat de la personalitat d'Hitler i l'època que va potenciar aquest perfil. Un dels articles explica la capacitat que tenim de redirigir l'agressió, no li fem mal a l'agressor, sinó a éssers més indefensos. Desgraciadament, és un mecanisme de la pròpia naturalesa. Quan la víctima (suposo que ell es veia així) no redirigeix el dolor (físic o psicològic) cap a un altre sofreix molt estrès. L'home, o com diu la revista “els grans sistemes ètics” sempre han lluitat per evitar això. Però, no sé què límits podria tenir aquest home.
D'altra banda, en un altre article parla sobre les influències de la falta d'una figura paterna o de la deficiència d'ella en la vida dels fills, i és clar que un pare violent, que fa pagar seus fracassos en els fills no pot generar grans coses. Per exemple segons estudis nord-americans, els homes amb una figura paterna absent o negativa tenien gairebé el doble de possibilitats de ser agressius o de no estudiar ni treballar. En aquest cas entra en joc un concepte, “resilente”, que són persones que sobreviuen a les pitjors calamitats i no obstant això, les superen i els va bé en la vida. En canvi els “no resilentes” corren el risc de desenvolupar temperaments difícils. Això es deuria a la plasticitat dels cervells, que fa que alguns nens depenguin més que altres de l'entorn, mentre que altres ho fan més del material genètic.
Però, és que genèticament tan ben podem estar condicionats, d'acord al grau d'empatia que tinguem, (per les neurones mirall), o la presència de certs gens (com el gen guerrero).
Un altre factor és que tenia una espècie de fanatisme, alimentat per les seves lectures i això sumat a l'època i a les seves creences de que el mal d'Alemanya estava donat pels jueus, la seva idea de l'obediència cega, i hi haurà tantes coses més, que entrellaçades donen aquest tipus de persones. Gent sense capacitat per sentir el sofriment de l'altre (suposo que també condicionat per la seva decisió de no demostrar el dolor per les pallisses que li donava el seu pare) i la falta de càrrec de consciència.
Com vaig dir al principi, són suposicions meves.

David ha dit...

Bona tarda, Patrícia No conec la revista de què parles. Ara, si tracta d’aquests temes deu ser interessant. Justament ahir parlava de tot això amb algú tan jove com intel·ligent que defensava un argument semblant al que tu exposes. Et diré el mateix que li vaig dir a ella: no ho sé. No sé què pot engendrar monstres com Hitler. D’entrada, tant l’explicació biogràfica com l’ambiental em semblen una mica superficials. Vull dir que, és clar que certa influència han de tenir, però no en tinc prou. Amb això no vull dir que rebutgi la teoria que proposes, simplement és que és un tema que em confon molt. Només trobo defectes a les teories que intenten explicar realitats com aquesta, però no sóc capaç de proposar-ne cap, jo. T’agraeixo molt el comentari!

Lior ha dit...

El meu comentari al comentari de l'Allau és una petita i irònica lleugeresa meva, res més.
Amb estimula'ns vull dir que estic d'acord amb en Soulbizarre, simplement, però amb una micona de retranca. Que t'afecta la calor, que no me les pesques? =;-)

David ha dit...

Cap problema, Lior. Tu aquí et pots permetre totes les iròniques lleugereses que vulguis, només faltaria.
Company amb cresta, deu ser la calor, sí. Ara ja ho he entès més bé. :)

Patricia ha dit...

Hola, David. La revista és de Eduard Punset, i tracta temes diversos, com en el seu programa “Redes para la ciencia”. I sí que és molt interessant.
Amb respecte el que dius sobre aquesta mena de gent, en un altre article de la mateixa revista es explicava que són mecanismes psicològics que fan que existeixin persones capaces de fer coses tan horribles, quan, altres són capaces de realitzar veritables actes d'heroisme.(Crec que un dels temes era el experiment de Milgram i altre de Philip Zimbardo)
Hi ha molts altres articles relacionats, també es pot treure alguna explicació quan parla sobre el terrorisme, per exemple, la capacitat del cervell per trobar persones amb característiques semblants a les de ell mateix, i quan ho fa, les classifica com membres de un clan. En èpoques de pau el recel cap a les persones que es troben fora del clan és molt lleu, però, en situacions perilloses es busca el abric del clan i quan la inseguretat es intensifica, doncs, pot sorgir el odi i la necessitat de defensar el grup i la identitat. Això seria el que explicaria que en temps de recessió econòmica puguin sorgir partits feixistes o de nacionalisme extrem.
Penso, que tot és una combinació entre ambient i herència genètica.

David ha dit...

Moltíssimes gràcies per la teva explicació, Patricia. T’agraeixo molt els teus comentaris. És cert que en el món concentracionari hi va haver exemples de fins a quin punt pot denigrar-se i fins i tot desaparèixer qualsevol traça d’humanitat, però també hi va haver casos (pocs, perquè les circumstàncies empenyien a la desintegració de l’home, com explica Primo Levi a Els enfonsats i els salvats) d’un heroisme únic. Què empeny unes persones a actuar d’una manera i unes altres d’una altra no ho sé ben bé, ni sé si es pot saber. En tot cas, és bo pensar-hi i per això valoro tant els teus comentaris. Gràcies i salut!

Patricia ha dit...

Ja vull llegir "Els enfonsats i els salvats", fa un any aproximadament vaig llegir "Si això és un home" i penso que tothom hauria de llegir-ho, perquè fa pensar tant i, a més a més, fa agrair la sort que tenim si no hem passat per situacions tan extremes com moltíssima pobra gent va viure, i com també ho viu ara mateix.

David ha dit...

És que precisament a Els enfonsats i els salvats, Primo Levi aprofundeix molt en aquest tema de què estàvem parlant.

Hasbarats ha dit...

Esgarrifança.

David ha dit...

Sí, Hasbarat. Una imatge no és indicativa de gaire cosa, però l'aspecte del personatge en qüestió sembla bastant revelador ja des de ben jovenet.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA