divendres, 1 de juliol de 2011

Tolstoi a Castelldefels

Pel que sembla, un dels factors més importants per recomanar algun llibre és l’estació de l’any en què ens trobem. I ara som a l’estiu, oi? Doncs tant els suplements de cultura dels diaris, com els d’algunes revistes ens recomanaran tot de llibres «refrescants, lleugers i entretinguts». I per què? Perquè som a l’estiu. I què? Doncs... que som a l’estiu. Potser és que després de deu mesos de llegir Schopenhauer, Hegel, Foucault i Agamben, el lector mitjà d’aquest país necessita descansar una mica. Una mica de pausa per als nostres cervells plens de lectures espesses i profundes. Deu ser això.
En tot cas, prometo una amistat sincera a qui trobi llegint Tolstoi a la platja de Castelldefels en ple agost. Només de pensar-ho, ja m’emociono.

32 comentaris:

Allau ha dit...

Tens raó que és una associació curiosa. Estiu = cervell tancat per vacances. El que és cert és que, tal com s'estan posant les companyies aèries, Tolstoi sol representar un sobrepès a l'equipatge.

David ha dit...

És una associació curiosa i inexplicable, trobo. Per evitar aquest sobrepès que, tens raó, que Tolstoi implica, l'he traslladat ben a prop. Ara, que n'hi ha que no pateixen pas pel sobrepès que suposa carregar els Folletts & companyia. Salut, Allau!

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

No serà a Castelldefels, però no descarto un Tolstoi a Premià de Mar (un descans actiu després de Benjamins, Zizeks, Lówys, Blanchots i tota la pesca d'hivern i primavera -bona pesca, clar!-).

Salut i bon estiu.

Lior ha dit...

Com que no sé que faré en ple agost ni a on, sí t'ha de fer feliç, ara mateix aparco la Cartland, en Moccia i companyia i agafo La sonata a Kreutzer, m'escarxofo a la fresca del jardí (ho sento, a casa no tinc sorra ni platja) ara que ja es pot respirar, amb l'amic Tolstoi.
Sóc poc de platja, i de primera hora del dia i última, però els que són d'hores de màxima insol·lacio i de torrar-se al sol (qui els entengui que els compri), no poden estar per lectures gaire transcendents; quin horror, calorada, cridòria, corredísses, olorotes,... buff, pobrets! Pells cremades i cervells evaporats...

David ha dit...

En el teu cas, el descans actiu està molt més que justificat, Àngel!

Sí, em fa feliç, Lior; és tot un detall. Si més no, La sonata a Kreutzer no pesa gaire i això, alhora d'escarxofar-se a la fresca, s'agraeix, oi? Mira, amb això de la platja coincidim. De fet, jo sóc de platja tot l'any menys a l'estiu. Però només d'imaginar-me algú llegint Tolstoi enimg de cossos desconsideradamemt destapats, de nens cridant i d'una calor insuportable, m'emociono.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Vaig llegir Guerra i pau de Tolstoi a l'estiu, i La muntanya màgica, de Thomas Mann a l'estiu, quan estava embarassada de la meva filla Cristina!

David ha dit...

Una manera excel·lent de passar un estiu tan especial, Teresa. I una manera immillorable d'acostumar la Cristina a la bona literatura des del principi! Salutacions!

Agustín ha dit...

Doncs, m'han regalat crimen y castigo, et serveix Dostoievski?

David ha dit...

I tant que em serveix, Agustín! I si és Crim i càstig encara més. Que vagi de gust!

El missatger ha dit...

Aquests encantadors russos s’han de llegir en qualsevol circumstància. De fet, quan més difícil la circumstància personal o social, millor s’entenen.

De l’anterior entrada: ja sé que no és el motiu principal de l’entrada, però no sóc capaç de callar-ho: el tracte que donem a la nostra societat als animals és una vergonya. Directament i sense atenuants. Parlant de Tolstoi: has llegit a Isaac Singer? Jo no i busco referències de bons lectors.

Per cert, he apuntat breument algunes característiques més del pensament estètic d’Aby Warburg arran d’unes lectures, per si t’interessa.

Salut!

David ha dit...

Ja ho sé que t’agraden, aquest russos, Missatger, i estem d’acord que qualsevol lloc és bo per llegir-los.
El maltractament als animals no és el tema principal de l’entrada anterior, però ho podria ser qualsevol dia perquè es tracta d’un escàndol de proporcions monstruoses. De fet, vull llegir ben aviat un assaig sobre aquest tema que ha escrit Jonathan Safran Foer (un dels meus escriptors joves preferits) que es diu Eating Animals. No sóc vegetarià ni crec que ho sigui mai, però això no vol dir que es pugui justificar de cap manera el que la indústria del menjar fa amb els pobres animals.
Isaac Bashevis Singer? És clar que l’he llegit! És un dels meus escriptors preferits! T’ho recomanaria tot, però em centraré: potser el més característic d’ell són els contes i jo crec que el recull Un amic de Kafka et podria agradar. En català no en trobaràs quasi res, però en castellà, sí, i en anglès, tot. La manera com descriu la vida dels jueus que vivien als shtetls abans de la catàstrofe és meravellosa. Si vols començar amb un tast breu, pots llegir La destrucció de Kreshev, publicat per Acantilado.
I és clar que m’interessa el que puguis escriure sobre en Warburg! Per cert que finalment vaig llegir (sento haver tardat tant) el text que em vas enviar sobre Walter Benjamin i t’he de dir que m’ha semblat fantàstic. M’ha agradat, especialment, com relaciones Benjamin amb Kafka i amb la mística jueva. Ja en parlarem! Salut!

Lior ha dit...

Llegint el post no havia caigut que, com diu la Teresa, a l'estiu és quan més i millors lectures hem fet. Nosaltres teniem assignades hores de lectura durant els matins, les tardes i els vespres, durant les quals només se sentien les fulles dels llibres, i també el cant dels grills, especialment als vespres. Així, l'experiència lectora, pren un caire practicament litúgic que deixa el gust, i el regust, més que dels llibres llegits (que també), de l'experiència lectora pròpiament, que és del que es tracta. Deu ser per això que, sigui al jardí o a sota la parra, o arecerats a la llar de foc a l'hivern -els russos a l'hivern...-, tenim una predisposició especial per la lectura.

GLÒRIA ha dit...

David,
Quan he llegit que suggeries Tolstoi a Castelldefels he pensat en la calor insuportable combinada amb imatges de neu, samovars que bullen i salutacions a l'estil de "Bon dia Ivan Arkadievich, acosta't a la llar de foc que ara mateix ve la Nataixa Doctorva" i se m'ha ocurregut que la fredor climàtica transmesa pels grans escriptors russos podia fer d'atenuant per les temperatures excedides...Recordo l'estiu que vaig llegir la traducció de Pedrolo de "Llum d'agost". Va ser un llarg camí pedregós i ruent. En conseqüencia, suggereixo Faulkner a La Molina.
No hi ha fred sense abraçada calorosa, David!

Epolenep ha dit...

Curiós...vaig rellegir Guerra i Pau i els Relats l'any passat, però a la muntanya, i per aquest any m'estava reservant Anna Karenina... No crec que posi el peu a la platja, però des d'una hamaca sota els arbres també servirà, oi?

David ha dit...

Caram, Lior, no puc afegir res al que has escrit! Expliques què representen les lectures d’estiu d’una manera perfecta. L’ambient, el llibre i nosaltres fonent-se en un. Gràcies!

Mira, en això no hi havia caigut, Glòria, però és un altre motiu per llegir Tolstoi i tota la colla de mestres russos! Amb tanta neu, qui necessita aire condicionat, oi? Faulkner a la Molina? Bona combinació! M’agrada molt recordar on he llegit segons quines obres, però em faltava Faulkner a la Molina! I, malgrat les temperatures, t’agraeixo i et torno l’abraçada, Glòria!

Quina coincidència, Epolenep! Doncs sí, l’hamaca segur que servirà. Que vagi molt bé amb l’amiga Karenina! Salutacions!

Patricia ha dit...

Un llibre de Tolstoi que em va omplir de sentiments va ser "Resurrecció", però Dostoievski és per a mi el millor dels escriptors russos. Els llibres que més em van agradar van ser: "Crim i càstig ","Els germans Karamàzov" i "L'idiota ", i encara voldria llegir "Els dimonis".

David ha dit...

Jo no puc escollir entre l'un i l'altre, Patrícia. I la cosa no s'acaba aquí, que també hi ha Txèkhov i Puixkin i Gògol. Salutacions!

Patricia ha dit...

Tens raó,Puixkin i Gògol, són genials, encara que he llegit molt poc. De Gògol, "Taras Bulba" és impressionant, i m'agradaria llegir "Les ànimes mortes". De Puixkin, quan era joveneta vaig llegir "Dubrovski" i més a prop en la memòria tinc "La dama de picas". Sé que eren referents de Dostoievski, justament, les seves dues primeres novel.les estaven influenciades per obres de Gògol, i ni que dir del gran dolor que va causar-li a Dostoievski, la mort de Puixkin. Per desgràcia, encara no he tingut el plaer de llegir a Txèkhov, però, si a Gorki. En particular "La mare" i "L'espia", em van agradar perquè eren dues visions contraposades de la mateixa situació.

Acotació: Si tinc errors en el meu català, encara el estic aprenent.
Per això, el que no sé el poso en castellà...

David ha dit...

Els llibres i autors que cites, Patricia, són paraules majors! A mi va ser en Ricard San Vicente qui em va fer apassionar per aquests mestres de la literatura. Encara recordo com, a la universitat, ens llegia Puixkin en rus i tot i no entendre res del que en San Vicente declamava, allò sonava amb una força impressionant. (Per cert, que en San Vicente ha traduït ja quatre volums del extraordinaris Relats de Kolimà de Shalàmov, que edita Minúscula.)
De Gògol em fascinen els relats (El nas i El capot són obres mestres) i Ànimes mortes. De Puixkin n'he llegit Novel·les i contes (Ed.62) i Eugeni Oneguin (Columna). De Txèkhov no en puc parlar amb gens d'objectivitat perquè tant les obres de teatre com els seus relats són inigualables.
Ai! Em deixava Turguènev i Gontxarov!
Acotacio: cap problema. L'estàs aprenent molt bé.
Salutacions!

Lior ha dit...

Quina enveja haver tingut en San Vicente de professor! Jo només he anat a una conferència seva, però en va tenir prou per fer-me entendre el seu renom, traduccions apart. Ens va dir que el català i el rus eren com llengües germanes, de tant que s'aasemblaven; llegir els russos en català, doncs, te un punt més de proximitat que les traduccions a d'altres llengües. Txèkhov és un cirurgià de l'anima humana (això ho dic jo).

David ha dit...

Entenc que un fet així provoqui enveja, Lior. En aquella època jo estudiava Filologia anglesa, però on realment m’ho passava bé era en les assignatures de fora de la meva carrera. Els professors de Filologia anglesa estaven massa preocupats per deconstruccions i materialismes culturals diversos com per poder gaudir de la literatura de debò. El meu refugi eren en San Vicente, en Mihály Dés, en Vándor i en Jordi Llovet.
I la teva definició d’en Txèkhov em sembla perfecta: un cirurgià d’una precisió inimitable.

Lior ha dit...

I Mihály Dés, i Jaime Vandor, i Jordi Llovet i... Això, això; tira salfumant a la ferida!

David ha dit...

Ui, ho sento, Lior :)
Sóc molt afortunat d'haver pogut rebre classes d'aquests homes; ara, si t'hagués de fer la llista dels impresentables que corrien per allà...

F. Nogués ha dit...

Molt i molt bé. Algú ho havia de dir. No només els suplements de cultura. Les ràdios fan el mateix. Tertúlies de [encara més] baix nivell, programets refrescants, paridetes, inconsistències, i tòpics d'estiu. Com si a l'estiu s'aturés la vida i les neurones.

SU ha dit...

David, la sorra de Castelldefels està contraindicada per a qualsevol tipus de lectura, sigui de Tolstoi o de... qui sigui!

Llegint aquests comentaris tan sucosos i gairebé tan llargs -o més!- que el teu apunt, acabo de descobrir que ja tenim "una altra" cosa en comú: que hem conegut i apreciem en Mihály Des i en Jordi Llovet.

Salut i bones lectures, ja sigui estiu o... el que sigui!

SU

David ha dit...

Sí, Ferran. La televisió i la ràdio són molts bons exemples d'aquesta paràlisi estiuenca estranya que es veu que s'ha d'apoderar de tots nosaltres. Un altre misteri per resoldre...

Per això tindria tant de mèrit trobar-hi algú llegint Tolstoi o alguna cosa semblant, SU! Però és cert que hi ha llocs molt més recomanables per capbussar-se en qualsevol clàssic.
M'alegro que tinguem aquesta admiració mútua, SU. Per cert, aprofito per recomanar Adéu a la universitat, d'en Llovet.
Bones lectures per tu, també, gràcies!

SU ha dit...

Gràcies per la recomanació, David!

La veritat és que vaig anar seguint en Llovet en totes les entrevistes que li va fer quan va presentar el llibre... A veure si me'l regalo pel meu aniversari!

Una abraçada!

SU

David ha dit...

Serà un molt bon regal, SU!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

No sé si has sentit que les editorials a l'estiu no venen llibres de butxaca perquè no els hi surt a compte, la gent sol llegir els llibres que han comprat durant l'any. Ara, a l'estiu, cal descansar una mica el cervell, ja que hem estat "enfeinats" durant tot l'any, però també cal llegir tot allò que hem volgut llegir i no hem pogut. Pel que dius de Castelldefels, a mi em costa trobar algú llegint un llibre a la platja ( que no és el meu cas)
Bon estiu!

David ha dit...

No ho havia sentit Anònim/a. No dubto que tu hagis de descansar el cervell, però en general, em sembla que si els cervells estan cansats no és pas pel pes de lectures de la resta de l'any, oi? La platja no és un mal lloc per llegir (sobretot si no és estiu, perquè això de llegir estirat no he sabut mai com fer-ho: se'm cansen els braços). Bon estiu!

Hasbarats ha dit...

Jo rellegeixo Adorno i Marcuse al matalàs d'aigua quan prenc banys a mart. Un capvespre un bou de pescadors d'anxoves va rescatar-me en alta mar camí de Port de la Selva. Havia partit de Begur a migdia i el temps se'm va passar volant amb L'home unidimensional.

David ha dit...

Sigui cert o no, m'has fet riure molt, Hasbarat! No hi ha res com Adorno i Marcuse per perdre's...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA