dimecres, 5 d’octubre de 2011

Goig pop

Hi ha qui creu que el millor pop (parlem de música) és anglès o nord-americà o australià. Pot ser... Bé, no; no pot ser. Resulta que és escocès. I per què? Doncs perquè Norman Blake és escocès.
Va, d’acord, farem l’esforç d’explicar-ho als qui no hagin sentit parlar abans de Mr. Blake. Som-hi. Aviam: quantes cançons de pop estan bastides amb tres o quatre acords? La resposta correcta és moltíssimes. Bé, doncs en Norman Blake és un senyor (quarant-sis anys d'aquí a quinze dies justos) que fa més de dues dècades que, de tant en tant, agafa una guitarra acústica, ajunta uns quants acords (aquells ―do-fa-sol o la-re-mi o sol-re-la― amb què molts hem martiritzat les nostres abnegades famílies des d'adolescents), escriu una lletra senzilla i alegre, i, apa, ja ha compost un nou himne. Perquè en Norman Blake dels Teenage Fanclub no escriu cançons, escriu himnes. Ara, aquest cop s’ha passat: a When I Still Have Thee n’hi ha cinc, d’acords.

 

3 comentaris:

Lior ha dit...

Cinc (5!!) acords!? Això és que l'hi han pujat els fums!! Ai pobre! I com ho portes?

Noctas ha dit...

Un gran músic que,a més,va col.laborar amb el meu estimat Dylan en un dels seus millors discos Nashville skine. M'ha alegrat el dia la cançó. No l'havia escoltada i està pistonuda. Sembla fàcil composar una cançó amb tres acords i quan ho intentes la cosa surt fatal!

David ha dit...

Bé, suposo que de tant en tant li deu venir de gust cert barroquisme. Jo li perdono tot, a en Blake (per entendre'ns seria com el meu Moz). De les 20 cançons que més m'agraden (llista que ja fa temps que no varia gaire), n'hi hauria ben bé 8 que serien seves.

M'alegro que t'agradi, Noctas. És tan immediata que no entenc (ara em faig l'innocent) que no soni a totes lers ràdios del país. I no coneixia aquesta connexió amb en gran Dylan! Ara mateix em poso a investigar-la!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA