Algú que no
sabem com es diu ni on va néixer passeja per París, Jerusalem, Estrasburg, Nova
Delhi, Casablanca, Montevideo, Nova York. Du panses i ametlles a les butxaques.
Té aspecte de captaire, brut i desmanegat. És un geni de les matemàtiques, la
física nuclear i el Talmud. És capaç de donar dotze interpretacions diferents
de cada verset de la Torà i parlar tres hores cada dia durant tres mesos sobre
la primera paraula del Gènesi. S’escriu amb Einstein i Freud. Coneix els grecs
i, de tant en tant, escriu en uns quaderns indesxifrables. Sap massa. És
molest. Lleig. Boig. No té amics. Alguns el comparen amb Sòcrates, d’altres amb
Shabbatai Tzvi, d’altres amb Nahman de Breslau. És mestre, entre d’altres, d’Elie
Wiesel i Emmanuel Levinás. La seva memòria és un accident de la natura: recorda
cada fulla de cada arbre de cada muntanya. Sap hebreu, ídix, arameu, francès,
alemany, anglès, espanyol, àrab, grec, llatí, esperanto i polonès. És espia, profeta, heretge. Ho és tot i no és
res. Borges, Modiano, Kiš, Bashevis Singer, Kafka... La mort fou l’únic esdeveniment normal de la seva vida.
Què es pot fer quan es vol escriure la
biografia d’algú que va dedicar la seva vida a no ser ningú? Llegiu Salomon
Malka.
9 comentaris:
David, sembla un llibre fascinant. Ara el problema rau en trobar-li un forat a la llista atapeïda de pendents.
Salut!
Sembla sensacional aquest personatge -el seguirem- ,que em recorda per lo té de savi desconegut i genial, a Joan Mascaró, que suoso que coneixeràs, amic dels Beatles i primer traductor deles textos sagrats hindús a l'anglés, diuen.
Quedo bocabadada: no en sabia res, de Chouchani. Anoto les dades d'aquest llibre, que he de llegir!
Ho és, Missatger, t'ho asseguro. Jo l'acabo de rellegir i la llista de pendents me la miro de reüll. Imposa.
D'en Mascaró n'he sentit alguna cosa, però en sé poc, la veritat. Una altra via per explorar. Salutacions, Criteri!
Un personatge únic, Teresa. Per cert, d'aquest llibre hi ha traducció al castellà, per si a algú li interessa. Al català, no.
Enlluernador, literalment. L'excés de llum encega i aquesta mena de gent no sol acabar bé. Malauradament. Després de trobar-me amb aquest senyor, cosa que em faria il·lusió i por a parts iguals, me n'aniria pitant a veure un mestre zen, que em resitués.
Llegeixo a la revista Presència d'aquesta setmana, un article d'en Carles Ribera, Tornen les Hores angleses. A l'acte penso que l'articulista t'haurà plagiat el teu post. Però no, resulta que Adesiara (Genuflexió) acaba de fer-ne una edició. Escampall de floretes, merescudes, d'en Ribera per en Soldevila i l'editorial.
Quan en un dietari hi conflueixen una ment preclara i una vida interessant, dòmino. ...
...Adesiara acaba de rescatar (-lo) de l'oblit amb una reedició exel·lent.
(A sota de l'article, nota de l'Andreu Mas: En Zapatero s'acaba de pulir 2.000.000 d'euros en lots de Nadal. Jo voto per obrir-lo en canal.)
Reconforta veure que no només de futbol viu l'home. En uns moments en què les presentacions de biografies de futbolistes ocupen les portades de totes les notícies, veiem que hi ha biografies vertaderament interessants.
... En prenc bona nota...
En fas una presentació inspoiradíssima i jo l'anoto a la llista. La intenció de llegir-lo hi és. Si és com tu el descrius, pot semblar un ser inventat.
Una abraçada!
Bona nit, Lior. Els qui expliquen que van tenir Chouchani com a mestre expressen, en aquest llibre, que l’enlluernament els acompanya, encara, quaranta anys després de la mort d’aquest personatge. Hi ha, però, qui mostra clarament el seu rebuig per la manera com es comportava.
Sobre el que dius de Hores angleses, no en tenia ni idea d’aquesta reedició, però és una gran notícia i un altre motiu per felicitar Adesiara. Que en parlés aquí fa poc és una d’aquelles coincidències tan habituals com curioses. (M’agrada la rima Nadal/ canal.)
Doncs sí, Albert. De biografies n’hi ha fins i tot de gent que no són futbolistes. Ara, desgraciadament, les més interessants les hem de llegir, molt sovint, en altres idiomes.
Perfecte, Ariadna. És una biografia diferent, per força, és clar.
És ben bé això, Glòria: no manquen veus que insinuen que potser tot plegat podria ser una invenció. És un tipus de personatge que va dedicar-se a no deixar cap altra petjada que la de les seves paraules. A Montevideo, però, hi ha una làpida amb el nom de Chouchani, que es veu que tampoc no era el seu nom real que, per altra banda, tampoc se sap quin era. Un trencaclosques apassionant. Una abraçada ben real, Glòria!
Publica un comentari a l'entrada