dijous, 15 de desembre del 2011

Dilema

Sobre la taula. Em miren.

Photobucket
Photobucket                                                                  
       
PhotobucketPhotobucket
PhotobucketPhotobucket
I ara, les opcions:
1) Llegir tots sis llibres alhora i embogir. Atractiva i perillosa.
2) Començar devorant-ne un, deixar-lo, començar-ne un altre, reprendre el primer, deixar el segon, tornar a deixar el primer, començar a devorar el tercer, deixar-lo, reprendre el segon... I així repetidament. Habitual i caòtica.
3) Començar a llegir-ne un i prou i enterrar els altres cinc en un bosc llunyà per evitar temptacions. Assenyada i laboriosa.
4) Visitar, immediatament, la meva llibreria de capçalera i comprar-hi El compromís de Serguei Dovlàtov. Il·lusionadora.

17 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Que mai no et falti la imaginació. Els meus aparadors de llibres comprats, prestats pels amics, trets de la biblioteca pública també em miren i ja ho fan deixant anar un diagnòstic que em desagrada molt.
T'has adonat que els dos primers que es veuen acaben en Zweig? Serà algun codi que indica que primer aquests dos i després ja veuràs quin missatge et fan descobrir els altres...M'agradarà saber com t'ho muntes, David.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola, de Dovlatov vaig llegir LA ZONA i em vaagradar.

Les memòries de Zweig també són mooolt recomanables, una magnífica análisi de la primera meitat del segle XX

Mireia Solsida

El missatger ha dit...

Estimat David:
Faria una suma de l’1 amb el 4, un cinc pitagòric, i afegiria a Dovlàtov als altres: la follia completa.
Després pots anar a l’estàtua de Colom, posar-te al seu cap, i llançar una invectiva contra el món que prefereix abans els hedge funds, els polítics corruptes i incultes, el futbol com a religió salvífica o la tele com a eina d’alienació col•lectiva, en comptes de passar les hores amb bons llibres, converses sucoses, estudiant o qualsevol altre manera d’aprofitar el temps en la pròpia formació.
Salut!

SU ha dit...

En la meva línia del NO-criteri escolliria l'opció 4, sense cap mena de dubte.

Estarem pendents de la teva decisió, estimat David.

En qualsevol cas, salut! I els llibres, que no faltin...

SU

Lior ha dit...

Home, primer de tot, caure en la temptació: corre a buscar en Dovlàtov!(sóc així, m'agrada ajudar...)
Suposo que la major part d'aquest llibretam deu estar dividit en capitols, i el deus llegir amb paper i boli al costat, oi? No t'hauria de fer tanta basarda. Jo de tu (segueixo ajudant...) me'ls poliria tots alhora. Amb algun hi tens l'èxit garantit. Quan ho hagis fet, ja n'estrudiarem les seqüeles.

novesflors ha dit...

M'admira la teua capacitat lectora.
Jo de tu... compliria la il·lusió (opció 4).

digue'm ariadna ha dit...

... Un tastet de l'opció que triaria... "La existencia de un periodista contiene todos los elementos que dotan de gracia a la vida de cualquier hombre de provecho.
¿Sinceridad? Un periodista dice sinceramente aquello que no cree.
¿Creatividad? Un periodista crea sin parar, haciendo pasar sus deseos por realidades.
¿Amor? Un periodista ama con ternura lo que no merece amarse.
Pero estoy divagando de nuevo."
Serguei Dovlátov. El compromiso. Gasteiz: Ikusager Ediciones, 2005...

GEMMA ha dit...

Carai David, quina intel.lectualitat!

Llegeix-los guiat per la teva lucidesa del moment, hi ha temps per a tots.

De totes maneres jo prenc nota de les referències.

Salut, sense empatx.

Míriam ha dit...

Daviiiid!!! Entre pàgina i pàgina, recorda que pots surtir a passejar i que et toqui l'aire!

Em fas patir ;-) no pot ser bo per la vista això de tantes hores davant del llibre.

Patricia ha dit...

Hola, David.
Ja voldria tenir temps per embogir també jo, però ara estic llegint un llibre que em vas recomanar tu. "Els enfonsats i els salvats". Torno a dir-ho. Aquest espai és una cova plena de tresors, ja sigui pels visitants com pels llibres i els temes que es toquen.

David ha dit...

També en tinc uns quants de la biblioteca pública per aquí, també... De moment he començat amb el de Rosenzweig i en Zweig junts i he de dir que després de dos dies encara no he arribat a la màxima expressió de l’opció dos. És tot un èxit! Una abraçada, Glòria!

Bona nit, Mireia! M’alegro de tornar a llegir-te! La zona és magnífic i és perquè les memòries de Zweig em van deixar amb ganes de més que vaig adquirir aquesta biografia de l’escriptor vienès. Salut!

Menys l’opció 3, em sembla que les altres són ben probables. De fet, la quarta ja s’ha realitzat, amb una petita variació que és que, a banda de Dovlàtov (quina coberta més extraordinària!), ara sobre la taula també em mira Edith Grossman i el seu llibre Por qué la traducción importa. No descarto que després de fer realitat l’opció 1 –afegint-hi, ara, Dovlàtov i Grossman- acabi, com dius, penjat de l’estàtua de Colom o de qualsevol altra, predicant sobre la lletjor que esmentes i la bellesa que ens espera als llibres. Salut, Missatger!

Doncs t’he fet cas, SU. Dovlàtov ja torna a ser sobre la taula. No crec que aguanti gaire a endinsar-m’hi. De moment a la contracoberta hi he llegit:”Creativitat? El perdiodista no para de crear, presentant desitjos com a realitats”, cosa que ha estat a punt de fer-me tancar Rosenzweig i Zweig i començar amb l’amic Sergei. De bojos...

Ja està, Lior! Ja el tinc. Vaig tornar a casa amb en Dovlàtov, Grossman i un ninot de color taronja que es diu Mic, i és que, encara que sembli mentida, hi ha coses més importants per aquí que devorar llibres. Sobre el sistema de lectura és més aviat llapis per subratllar i escriure al llibre i paper al costat per idees i danys colaterals. L’opció 1 és la més atractiva, ho sé, sobretot ara que hem passat de sis a vuit.

No et pensis, Novesflors. El més sensat seria llegir menys i comprendre més. L’opció 4 ja està complerta i ampliada. Salut!

Sabia que l’havien editat en espanyol, Ariadna, i gràcies a labreu i la traducció de Miquel Cabal ara podem gaudir de fragments tan lúcids com els que cites en català. Gràcies i salut!

No t’ho pensis, Gemma. És curiositat i prou. Seria convenient no empatxar-se, tens raó, però ho trobo complicat. D’aquí a poc ja n’hauré afegit alguns altres a la pila i ja hi tornarem a ser. Salut!

Tens tota la raó, Miraculosa. Per anar a comprar Dovlàtov vaig haver de sortir! Em va tocar un aire ben fresquet, per cert. I la vista mai no ha estat gaire bona, no... Gràcies pel consell. Sortiré, t’ho prometo.

Bona nit, Patricia. Ja em diràs què et sembla aquest llibre quan l’acabis, eh? M’interessa molt la teva opinió. Moltes gràcies per la teva amabilitat, de debò. De tresors n’hi ha tants que la qüestió simplement és aplegar-ne uns quants i parlar-ne tan bé com es pugui. I pel que fa als visitants, tens tota la raó

El missatger ha dit...

Moltes gràcies pel comentari de l'altre dia. Ens hem d'horroritzar més davant la barbàrie per tal de no deixar-la guanyar.
Visca la cultura i la decència personal!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El recomanable seria llegir-los l'un després de l'altre, l'ordre no és rellevant. Però si els llegeixes una mica barrejats tampoc no passa res, no hem de ser rígids en res, em sembla. L'aparador fa goig. Bona lectura, i com diuen alguns companys de lletra, de tant en tant surt a passejar! Bon Nadal, estimat amic.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

sorr que quan arriben les festes acostumo a ser molt selectiu amb això de les "compres nadalenques" i en el meu cas els llibres són prioritaris (i alguns discos!). M'apunto el material, sempre m'han interessat aquests autors, començant per el que aporta més perfils de l'Stefan Zweig i que serà un bon complement de les seves imprescindibles memòries. A veure si les retallades em permeten arribar a la Laie i la Central...

David ha dit...

No me l’has d’agrair, Missatger. M’imagino la situació que descrius i entenc la ràbia que pot arribar a causar una acció tan fastigosa. Per desgràcia, algun cop he vist de prop la bogeria del violents que, en teoria, cobren per protegir-nos.

Molt Bon Nadal, Teresa! Sort que poses una mica de seny en tot aquest garbuix literari que inunda la meva taula. Sé que hauria de fer-te cas.

De ben segur que la teva taula està plena de suggeriments tant o més interessants que aquests que he exposat, Àngel. I si hi afegim discos, la cosa pot ser antològica. Salut!

Patricia ha dit...

Primer que res, molt Bon Nadal a tothom!
I sí David, et donaré la meva humil opinió. Després de festes entraré i t'explicaré com em va impactar la seva lectura.
Fins aviat i felices festes nadalenques!

David ha dit...

Molt bones festes, Patricia!
Perfecte, quedem així. Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA