dissabte, 21 de gener del 2012

Al cap de 23 anys

Apago aquestes íntimes espelmes.
S’ha acabat el meu vespre màgic
botxins, impostors, precursors,
i, ai, las!, la xerrrameca dels fiscals,
tot passa avall.En somni m’apareixes,
havent ballat el que et tocava davant l’arca.
Enllà de pluja, vent i neu,
és la teva ombra a la riba immortal,
la teva veu ve de l’entranya de la fosca.
I pel nom! Com em crides altre cop
sense parar en veu alta: Anna!
i em dius de tu, com abans feies.

Anna Akhmàtova
(traduït per Jaume Creus)

Franz Kafka deia que una persona ha de llegir un poema al dia. Aquest és el d’avui. Però també podria ser el d'ahir i el de demà.

6 comentaris:

Lior ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lior ha dit...

Narcís Comadira, 70è aniversari
Ponentada gran
Per dissimular una mica, és un enllaç diferent del de la Miraculosa... ;-)

GLÒRIA ha dit...

Quin goig, David, tanta poesia! Llàstima que infinitat de versos bellíssims hagin nascut del dolor més profund.
Jo no t'adjunto cap poema però afegeixo una frase que, segons tinc entès, va dir un poeta-mecatxis! no em el nom al cap-:
"Un poema no llegit en veu alta és com una partitura no interpretada mai" . No és cita literal.
M'agrada llegir un o més poemes cada dia. I en veu alta. Potser els d'amor permeten baixar el to.
Una abraçada!!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Es diu que la poesia és minoritària, no perquè no vulgui ser de tothom, com les roses, sinó precisament per la seva condició de rosa...

Lior ha dit...

Coneixes el context d'aquest poema?

Per seguir el consell de Kafka, aquí un altre poema que l'Akhmàtova hauria entès perfectament i que, probablement, coneixia.

EPITAFI PER A UN TIRÀ

Cercà sempre una certa perfecció,
i era simple l’ideal que trobà;
coneixia la humana follia com el call de la seva mà,
i li agradaven d’allò més estols i guerrers;
quan reia, els prohoms reien amb unció,
i quan plorava, els infants morien pels carrers.

W.H.Auden
Traducció : Eduard Feliu


I aquest el vaig plantar ahir a ca la Miraculosa i em sembla que te certa conexió amb el teu, per aquests punt d'inflexió, de no retorn.

L’ESGOTAMENT

De tota manera,
en aquests temps difícils,
que l’ànima exulta o plora,
que el cor sagna.

Que agonitzo lliure o presoner,
sobreeixit de desesperança
o rossolant cap a la joia,
tot és en va, en va.

Vivíem i moríem
em aquests temps desordenats,
hem oposat resistència a la vida,
però ella ens ha passat per sobre el cos.

Srečko Kosovel

Traducció: Anton Carrera, Miquel Desclot, Joseph Palau i Fabre.

David ha dit...

Gràcies per l’enllaç, Lior. Conec molt poc la poesia d’en Comadira, però sempre és bo que un poeta faci anys.

És ben cert, Glòria, que un poema no llegit en veu alta és com una obra de teatre llegida i prou. La música del poema s’ha de sentir. I sense dolor segurament no hi hauria art. Una abraçada!

El teu comentari, Teresa, ja n’és un, de poema. Moltes gràcies per oferir-nos-el.

Si fos un estructuralista saberut et diria, Lior, que no calen contextos per llegir cap poema (i diría text, en lloc de poema), però com que no sóc ni estructuralista ni saberut, et diré qu hauria de repassar la biografia d’Akhmàtova per donar-te una resposta acurada. Recordo que un dels homes importants de la seva vida va ser empresonat i va morir en un camp. No sé si el poema es refereix a aquest home. Va ser escrit l’any 1963. M’ho miraré bé i et contestaré amb més precisió.
No coneixia Kosovel, que investigaré.
Pel que fa a Auden, un cop va dir que no trobava res d’especial en la poesia de Mandelstam, cosa que em fa arrufar el nas cap cop que apareix el nom d’aquest poeta angloamericà (Brodsky atribueix el sacrilegi d’Auden a les males traduccions a l’anglès que Auden havia llegit de Mandelstam).
Moltes gràcies pels poemes i comentaris que aportes a aquest blog!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA