dimarts, 10 de gener del 2012

Bluffs

L’any 1950 la revista Empédocle va publicar el pamflet La littérature a l’estomac, de Julien Gracq (1910-2007). Es tracta d’una anàlisi mordaç de les misèries de l’ambient literari francès de l’època que, com tota obra rellevant, transcendeix les fronteres temporals i espacials en què se situa inicialment. Els vicis que Gracq denuncia en aquest text són, malauradament, ben actuals: l’artista convertit en funcionari i en personatge públic, subjecte al mercat i a les modes i, per tant, de fama efímera, i el concepte de valor literari en mans d’uns quants pontífexs que pretenen fer oblidar que el gust es cultiva personalment. De fet, Gracq no fa res més que assenyalar alguns dels factors que amenacen l'autonomia de l'art. És un debat ben antic, i que dissortadament no ha estat  mai prou viu al nostre país.
L’excel·lent editorial barcelonina Nortesur va publicar aquest obra en castellà l’any 2009. El disseny és tan o més bonic que el de l’edició original.

8 comentaris:

Lior ha dit...

A mesura que vas avançant i entens que la mordacitat (em quedo curt amb mordaç?) de Graqc no és pas per cap rebotament seu, que bé el podria tenir, sinó una actitud a cada pas argumentada, comences a mirar la biblioteca i a pensar: A veure quantes vegades me l'han fotut? Quantes he caigut en el parany? Entre altres coses, és clar, perquè, pel seu tamany, deunidó que ampliament cou...
L'expressió "passar per l'adreçador" pren tot un altre caire.

Clidice ha dit...

Dels errors n'aprenem també. Ara, de bluffs n'hi ha a desdir. Així, doncs, aquest no ho és? :)

David ha dit...

La mordacitat de Gracq és evident, però també ho és la coherència que va mostrar durant tota la seva vida. I no em refereixo tan sols al fet que rebutgés el premi Goncourt, sinó a com va ser capaç d'estar-se (à la Hardy) far from the madding crowd. Va ser un home conseqüent amb el que exposa en aquest pamflet.
Sobre el que dius de "les vegades que ens l'han fotut", a tots ens deu haver passat. Es tracta que passi tan poc sovint com sigui possible. Salutacions, Lior!

T'asseguro que aquest no ho és, Clidice. Sort que els bluffs, amb el temps, acaben esvaint-se. Salut!

GLÒRIA ha dit...

El nom de l'escriptor m'és conegut però no la seva obra. L'anoto a la llista d'espera, cada dia més llarga, i poso al costat del títol i l'autor el teu nom, David.
Gràcies i una abraçada de gener!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

...i els bluffs s'han anat fent tan grans que ho emplenen tot... El difícil és veure les perles literàries, entre tanta buidor i banalitat. Però hi són perquè amb paciència les anem trobant, oi?

Hasbarats ha dit...

El més greu és que els bluffs sovint desplacen gent realment bona, no només del món literari i artístic. La mediocritat i la impostura són enlairades per gent igualment mediocre i per interessos econòmics, corporatius i polítics. Les conseqüències tard o d'hora passen factura.

El missatger ha dit...

Intueixo que aquest serà un altre llibre que llegiré d’aquí uns mesos per recomanació teva.
Per cert, i converses blogueres del passat. Si t’atrauen les crítiques a les impostures artístiques, llegeix Antics Mestres d’en Bernhard. Retreure les impostures culturals són gairebé un subgènere dins la història literària i artística.
Salut!

David ha dit...

Aquest llibret és l’únic que n’he llegit, de Gracq, Glòria. A la meva llista també hi he inclòs alguna novel·la seva. Gràcies a tu i una altra abraçada, que al gener s’agraeixen més!

És clar que sí, Teresa. Tan sols es tracta buscar una mica i les perles literàries que dius apareixen a centenars. No ens les acabarem mai.

És general, Hasbarat, tens raó. De vegades, en el teu blog, parleu de bluffs dins del periodisme o de la política que són tan o més evidents que els que abunden dins del món artístic. Hem arribat a un punt que referir-se als bluffs que inunden tots els àmbits és considerat esnobisme.

Gràcies per la recomanació, Missatger. Tinc Bernhard a la llista de pendents. De fet, en vaig agafar algunes obres de la biblioteca pública de la ciutat on visc, però em va passar allò que em passa quasi sempre i és que se’m van acumular tantes lectures que vaig tornar els llibres sense haver-los llegit. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA