dimarts, 24 d’abril de 2012

El cavall de Torí

The Turin Horse és la darrera pel·lícula del director hongarès Béla Tarr. 146 minuts i 30 preses. Dir que és una cinta d’una radicalitat absoluta i que no fa cap mena de concessió és com no dir res, per tant ens limitarem als fets: just al començament una veu en off ens explica que a Torí, el 3 de gener de 1889, Friederich Nietzsche va sortir a passejar i que, en un moment donat, va veure un cotxer que fuetejava a un cavall. Nietzsche, sanglotant, va abraçar l’animal i va caure inconscient. S’estarà dos dies immòbil i els deu anys següents mut. No sabem què li va passar al cavall. The Turin Horse narra sis dies de la vida d’aquest cavall i del seu propietari i filla mentre una tempesta fortíssima envolta el lloc on viuen. Cadascun d’aquests dies és igual a l’anterior, però no del tot. La pel·lícula és aquest «no del tot».
A qui no estigui familiaritzat amb el cinema de Tarr, The Turin Horse li pot resultar insuportable. I és que el director hongarès i el seus col·laboradors (en aquest cas a l’habitual guió de László Krasznahorkai i música hipnòtica de Mihály Víg s’hi afegeix la codirecció d’Ágnes Hranitzky) són als antípodes del cinema comercial que, sovint, s’entesta a repetir clixés i fórmules narratives fins a l’extenuació. Estem acostumats a un ritme i a una sèrie de llocs comuns que aquí no hi són.
Béla Tarr diu que totes les seves pel·lícules tenen com a argument central la dignitat humana. No el contradirem. En tot cas es tracta d’una dignitat que prova de treure el cap en un món apocalíptic. Malgrat tot, Tarr no és un pessimista: apocalíptic o no, i amb obres mestres com The Turin Horse o sense, el món continuarà girant com els borratxos de la taverna de la inoblidable escena inicial de Harmonies Werckmeister.

8 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Vam veure aquesta pel.lícula i certament no és pa tou, és dura com un rosegó de dies no només per la lentitud sinó també per alguna de les coses que l'autor del film vol expressar: vides que costen de lliscar amb final de mort segura.
I no obstant això, cada vida és una obra d'art.

Enric H. March ha dit...

No conec Tarr. El cap de setmana passat llegia un extens article sobre aquesta pel·lícula. Serà qüestió de posar-hi remei.

GEMMA ha dit...

Gràcies per fer-me'l conéixer, miraré de veure-la i saber del seu director.

Per cert, David, em recomanes una lectura/es? Sé que ens en recomanes moltes en el teu bloc. Si entres al meu bloc sabràs del perquè t'ho dic. Gràcies per endavant.

Salutacions!

David ha dit...

No és una pel·lícula gens fàcil de veure, Teresa, tens raó. La lentitud hi és plenament volguda, és clar. Com comentava l'altre dia amb un company, més enllà de si aquest cinema agrada o no, cal valorar molt l'honestedat artística de directors com Béla Tarr.

Si pots, diga'm on vas llegir aquest article, Enric, que no és pas que se'n trobin gaires sobre Tarr.

Ja ho he fet, Gemma. Em sap greu no haver pogut ser més concret però és que això de triar entre llibres preferits sempre m'ha costat moltíssim.

Enric H. March ha dit...

David, un article de Rafel Argullol a Babelia: "Nietzsche y el caballo":

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/04/actualidad/1333533760_793957.html

David ha dit...

Moltes gràcies, Enric. L'acabo de llegir.

El missatger ha dit...

Quina enveja, David, ja has vist el cavall de Turí. Jo, com sempre, arribaré tard, així que encara espero... Un nou eslabó en el cinema-temps, aquell cinema de mirada contemplativa que et permet reflexionar, admirar estèticament, gaudir... i Tarr és un dels més grans dins d’aquest cinema, malgrat cert regust amarg que personalment suavitzaria. Krasznahorkai comparteix les dos característiques, el gran talent artístic però amb tristor. A mi el que més em tira és el cinema lluminós d’en Tarkovski.
Salut!

David ha dit...

Vaig veure que la feien en un cinema de la ciutat on visc, no m'ho podis creure! El regust amargant en aquesta pel·lícula és encara més evident. He de reconèixer que Tarkovski és una altra assignatura pendent que tinc, una més...
Salut, Missatger!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA