dijous, 19 d’abril de 2012

Lord Chandos, Magritte i una pipa

Si les paraules són símbols, i per tant la relació que estableixen amb la realitat és del tot arbitrària, és evident que entre els mots i el món hi ha una distància, un buit, que ens força a desconfiar de la paraula com a reflex directe del que ens envolta. L’any 1929, Magritte va saussuritzar un dels seus quadres més famosos per exposar aquesta mateixa idea, però aplicada a la pintura. «Ceci n’est pas une pipe», va concloure. A nosaltres, escèptics fins al moll de l’os quan es tracta de definir d’una manera suposadament científica aspectes complexos com aquests, tanta fredor no ens acaba de convèncer, sincerament.
Però tornem al principi: hi ha qui assegura que la desconfiança en el poder de la paraula té data de naixement. Per què? Doncs perquè els dies 18 i 19 d’octubre de 1902, Hugo Von Hofmannsthal (1874-1929) va publicar «Ein Brief» al diari berlinès Der Tag. Aquest text, més tard conegut com a Carta de Philip Lord Chandos a Francis Bacon, és la confessió epistolar d’un dramaturg (Lord Chandos) que fa dos anys que no és capaç d’escriure absolutament res, segons ell perquè: «he perdut del tot la capacitat de pensar o d’enraonar de qualsevol cosa amb coherència» i «[...] les paraules abstractes de què els llavis per força se serveixen per tal de donar llum a qualsevol raonament, se’m [desfan] a la boca com bolets podrits.» Ressonen Wittgenstein, Kafka, Joyce, Beckett i molts altres.
Si, per aquelles casualitats de la vida, us interessa el tema, la gent de Nervi han estat molt amables i han inclòs El silenci de Lord Chandos al seu web. 


René Magritte. La trahison des images (La traïció de les imatges), (1929)

3 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Fa temps que va caure a les meves mans i em va captivar... em fas recordar que encara no he llegit la seva poesia, tot i que m'ho van recomanar i vaig prendre'n bona nota. M'ha agradat molt llegir-te a Nervi... Molt bona diada...

novesflors ha dit...

T'he deixat el comentari a Nervi.

David ha dit...

Jo tampoc no he llegit la poesia de Hofmannsthal, un dels pocs casos de poetes que des de molt joves ja destacaven. De fet, no sé si a banda d'aquest llibre hi ha res més d'ell publicat en català.
M'alegro que m'hagis llegit, Ariadna, a Nervi i on sigui.
Espero que hagis tingut una molt bona diada, també.

Moltes gràcies, Novesflors. Aquesta nit m'ho miraré amb calma.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA