dissabte, 28 d’abril de 2012

Físics

No hi ha cap motiu raonable que indueixi a pensar que un actor o una actriu hagin de ser, per força, atractius físicament. Tampoc no ho haurien de ser els cantants. Els uns actuen i els altres canten. Evidències i prou, sí, ja ho sé. Encara més raons, doncs, per no donar cap mena d’importància a l’aspecte extern dels escriptors. I, tanmateix, la fotografia següent de Clarice Lispector (acompanyada d’una recomanació fiable, no ens enganyem) m’ha fet venir ganes de llegir-la.

9 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

aquest s. jordi em vaig comprar Agua viva de la Lispector i val molt la pena,en aquest llibre parla del fet d'escriure i de pintar i dels límits del llenguatge.. és una escriptura que parla de la vida des de l'instatnt.
la foto és molt bona!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sóc lectora de Clarice Lispector des que vaig visitar Brasil, i he llegit dues biografies d'ella. No et decebrà, no, literàriament parlant aquesta bellesa misteriosa...

Lior ha dit...

Why You Should Know Clarice Lispector


Fins on jo sé, de la Lispector en tenim dues obres en català, o almenys les que jo tinc:

La passió segons G.H.

Aigua viva

No sé si t’agradarà (diria que sí...), però fa molt per tu!

Més enllà del físic, dels ulls, és la mirada.

El títol La passió segons G.H. m'ha fet pensar, per raons òbvies, en La passió segons Renée Vivien de la Marçal.

Gemma, sempre que fem llistes dels nostres llibres preferits (o dels que ho haurien de ser) oblidem la Bíblia. Quedi dit.

Enric H. March ha dit...

Fa de mal dir, però no sempre la literatura (o l'art) va pel davant de l'escriptor. I tens raó, David, la part física res ens hauria de dir de l'obra.

Lispector m'arriba abans per la seva bellesa que per la seva obra. Té una bellesa d'aquelles que no sé explicar, però que neix d'algun lloc dins meu on s'hi couen emocions que no controlo.

A la foto, aquests ulls, per un moment han fugit del present, i són més a prop del shtetl on va néixer que del populós Rio dels seus llavis vermells.

GLÒRIA ha dit...

Era una dona preciosa que, per ràdio, donava consells de bellesa a les dones en nom -molta redundància-d'una altra dona, una famosa i bella actriu que tothom admirava. A Clarice ningú l'havia vist -em refereixo el gran públic femení radiofònic-i les dones seguien el què proposava per mantenir i augmentar l'atractiu físic.
Quan Clarice Lispector -flor de lis al pit- es fa conèixer com a escriptora és lloada pels més exigents. Crec que t'agradarà encara que sàpigues que no explicava a ningú que a casa seva es parlava jidish. Puc avançar-te que és genuïnament kafkiana si bé la veu, magnífica, li pertany només a ella així com la imaginació.
Es nota que m'agrada?
Una abraçada, David!

El missatger ha dit...

Entre uns i altres m’heu obert la fam lectora de Clarice Lispector.
Gràcies.

novesflors ha dit...

I, no solament la bellesa física, això m'ha passat a mi amb algunes portades de llibres o discos, per exemple, i els he comprat i escoltat o llegit, i he de dir que no m'han decebut.

viu i llegeix ha dit...

no ens enganyem , l' estètica ens perd....

David ha dit...

Em vaig comprar Aigua viva fa dos dies. Encara no l’he començat, però pel que en dieu crec que no em decebrà. La foto és magnífica, sí. Salut, lolita!

Això espero, Teresa. He trobat una biografia seva a Amazon que ben aviat arribarà a casa. Salutacions!

Ja he encarregat la biografia de Lispector que escriu l’autor de l’article que has enllaçat, Lior. Moltes gràcies per les recomanacions. La passió segons G. H. caurà quan acabi Aigua viva, suposo. Tampoc no coneixia aquesta obra de Maria Mercè Marçal.
I tens molta raó sobre el que dius a la Gemma, suposo que no mencionem la Bíblia perquè és una obvietat, però potser cada cop menys, que és de lectura obligatòria.

M’agrada molt aquesta relació que fas entre els ulls i els llavis de la Clarisse Lispector i l’shtetl i Rio, Enric. Podria haver triat moltes altres fotografies d’ella, perquè en totes manté aquesta mirada tan difícil de definir.

Veig que he anomenat algú important per tu, Glòria! M’ha fet gràcia això dels programes de ràdio. La connexió kafkiana augmenta encara més l’atractiu que sento, sobtadament i gràcies al que en dieu, per la seva obra. Es nota que t’agrada sí! Una abraçada, Glòria!

Doncs, mira, estem igual, Missatger. És la sort de tenir comentaristes d’aquest nivell.

Tens raó, Novesflors. Hi pot haver alguna decepció, però, generalment, allò que estèticament trobem agradable, manté l’atractiu un cop escoltat i llegit. Amb les persones ja és una altra cosa, segurament.

Segurament, Viu i llegeix. És per això que, de tant en tant, no està malament desconfiar-ne. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA