diumenge, 3 de març del 2013

Un metge rural

Entre 1916 i 1917 Franz Kafka va escriure els catorze relats que conformen Un metge rural. Ho va fer durant molts dels vespres que va passar a la casa que la seva germana preferida, Ottla, havia llogat al número 22 del carreró de l'Or (Zlatá Ulička) de Praga. El llibre va ser publicat per Kurt Wolff l'any 1920, i fou el darrer que Kafka veié editat en vida. Juntament amb La condemna, El fogoner, La transformació, La colònia penitenciària i Un artista de la fam, Un metge rural forma part dels escrits que Kafka volia salvar de les flames. Paradoxalment, a banda de La transformació i en menor mesura de La colònia penitenciària, cap d'aquests textos no ha generat, ni de bon tros, la immensa quantitat d'aparell crític que han suscitat obres com El procés, El castell o fins i tot els Diaris. Dels relats que trobem a Un metge rural, a banda del que dóna títol al recull i de «Davant la llei», que després apareixerà també a El procés, la immensa majoria han estat relativament poc comentats i això, tractant-se de Kafka, és, si més no, curiós. I per què aquest silenci o si es vol brogit menor d'una crítica habitualment tan voraç quan es tracta de l'escriptor praguenc? Tinc la teoria (de fet no és meva, la mig copio d'Elias Canetti) que per a referir-nos a aquests relats, l'únic que podem fer és intentar parafrasejar-los (exercici sempre empobridor) perquè no es poden resumir ni se’n pot extreure un significat últim. Però això mateix no passa també amb El procés i El castell? Sí, però no tant: com que són novel·les extenses, es veu que són menys difícils de comprimir, i als exegetes agosarats no els sembla tan complicat extreure’n un significat. En tot cas, aquí, amants com som de la crítica impressionista, no ens complicarem gaire la vida i conclourem recomanant fervorosament a tothom la lectura de Un metge rural. El perquè val la pena llegir aquest llibre tan sols es pot entendre llegint-lo.

5 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Vaig ser en aquesta caseta del carrer de l'Or, quan vam visitar Praga. Pot semblar una visita turística, és clar. Però també pot ser que sigui una pelegrinació.

GLÒRIA ha dit...

Em va agrada molt Praga i guardo un record nítid del carrer de l'Or. Les novel·les de Kafka em semblen dures i dels seus relats n'hauria de fer un repàs. A part de "La transformació" per mi és senzillament extraordinari "Informe per a una acadèmia". Senzillament genial.
Una abraçada, David.

David ha dit...

Jo també he tingut la sort de ser a Praga i de poder visitar aquesta casa del carrer de l'Or i d'altres llocs significatius (i no tan significatius) de ressò kafkià. No m'ho vaig prendre com una peregrinació encara que reconec que des de fora potser ho podia semblar. En tot cas no em faria res tornar-hi. Salutacions Teresa.

"Informe per a una acadèmia" és justament el darrer relat de Un metge rural. I certament es tracta d'un relat extraordinari. A mi del recull em trasbalsen el que dóna nom al recull, "Davant la llei" i "Informe per a una acadèmia". Una abraçada, Glòria.

Anònim ha dit...

Ho tinc pendent, cosa que no deixa de ser una alegria.

David ha dit...

Exacte. Encara que l'alegria també és rellegir aquests relats que semblen nous cada cop que hi torno.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA