Walter Benjamin creia que quan la paraula deixa de ser misteri i es transforma en un mitjà per assolir unes finalitats concretes, corre el perill de fer-se còmplice de les atrocitats més inimaginables. El traductor i assagista Adan Kovacsics exposa en aquest magnífic llibre els perills que assetgen el llenguatge i com el silenci, molt sovint, acaba sent l'única sortida davant de tant de soroll interressat.
A més a més, una obra que citi rigorosament Walter Benjamin, Karl Kraus i Paul Celan s'ha de llegir sempre.
.jpg)
11 comentaris:
si el silenci ..
encara qe xerri molt
se'm dona bé ! :)
vingaa homee feliç, qe vagi bée ;)!
Ja ho sé... És una de les teves moltes virtuts.
hola, sóc una A nova.
senyor David, m'agrada l'Otis Redding, crec que pot ser una de les poques coses que tenim en comú.
adeeu!
A!
Senyoreta A.,
M'agrada saber que, d'entre les poques coses que, segons vostè, tenim en comú, hi ha el gust per l'Otis Redding. Això vol dir que és una persona (o personeta) amb bon gust musical. Provi d'escoltar en Sam Cooke i de segur que ja tindrem una altra coincidència per celebrar.
senyor David ens agrada molt el teu DJ en les clases d'angles i paraules noves com broches pero..
per quan la clase d'insults??
no volies un comentaria currat xD
att:my penguin
Senyor anònim,
Li agraeixo els elogis ("brotxes" seria més correcte ortogràficament...) La classe a què es refereix queda ajornada per més endavant.
Per cert, "anònims" algú podria fer un comentari més o menys encertat sobre el post en qüestió?
No sabem qui ets, però TOTS els Hasbarats estem fascinats amb el teu blog. O ets o seràs o hauries de ser algú veritablement important en el nostre país. Malauradament no és gens usual una mescla tan fantàstica de cultura, modèstia i sensibilitat. Ja escrius?
Walter Benjamin és la mesura de la intel·lectualitat, del compromís i de la humilitat que hauria d'inspirar les ments més brillants del nostre país. La seva tràgica fi a la frontera de la nostra terra i de la nostra història ens uniran per sempre. Gràcies, David, pels teus articles.
La il·lustració d'aquesta entrada fa venir a la memòria un relat breu d'Arthur Schnitzler : 'El tinent Gustl'. Quina època!! Quanta cultura, quanta grandesa! Com una cultura tan immensa va poder sucumbir sota el nazisme?
Moltes gràcies, Hasbarats, m'heu deixat que no sé què dir. De debò. Jo només intento parlar sobre algunes de les coses que m'interessen.
Escric, és clar,(Horaci deia que per saber si allò que escrivim val la pena, ho hem de guardar cinc anys i aleshores comprovar si de debò té cap mena de valor) però, sincerament, quasi sempre prefereixo llegir.
Tot el que es pugui dir de bo sobre Walter Benjamin sempre semblarà poc.
És cert! La coberta del llibre de Kovacsics s'assembla molt a la del de Schnitzler.
I la cultura, desgraciadament, pot coexistir amb la barbàrie com escriu repetidament un altre gran: George Steiner.
Ja el sento , ja a en Sam Cook.
Ah i sóc un noi, potser considerat una mica descuidat o gandul!
Potser algún dia aconsegueixo canviar!
Estaria bé rebre les classes de català de batxillerat amb tu.
A!!
Sento la confusió de gènere, noi "A", com que t'havies presentat com una "A" nova...
Trobo molt bé que escoltis Sam Cooke i que t'agradi Otis Redding, noi descuidat.
hola david tens un bon blog m'agrada m'agrada no et comento perque no tinc ni idea de tanta cultura catalana gitanenca.
ATT: R.R xD
Publica un comentari a l'entrada