dijous, 4 de març de 2010

Drohobycz, 1942.

És escriptor i dibuixant però ara ha de catalogar llibres confiscats i, de tant en tant, pintar murals propagandístics. Per exemple, tot just fa uns dies va haver d'encarregar-se de la decoració de l'habitació dels fills de l'Oberscharführer SS Fèlix Landau, el seu protector.
La situació al seu poble cada cop és més insuportable, però s'obre una petita escletxa d'esperança: l'escriptor, dibuixant i protegit ha obtingut documents que l'acrediten com a ari, i el 19 de novembre pretén fugir de Drohobycz.
A les onze del matí del dijous 19 de novembre de 1942, a prop de la cantonada que fa el carrer Czacki amb el carrer Mickiewicz, l'Scharführer Karl Günther s'acosta a l'escriptor, dibuixant i protegit, li dispara un tret al clatell i el mata.
Feia pocs dies que Landau havia matat el dentista jueu de Günther. Per això Günther va disparar un tret al clatell de Bruno Schulz.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

quin horror de món :(

joanmacat ha dit...

Que hipòcrites (amb perdó) podem ser els èssers humans "només" per voler dominar el món...

digue'm ariadna ha dit...

... Potser és casualitat, però en aquestes llistes de llibres pendents tinc "Madurar hacia la infancia" editat per Siruela, l'has llegit?...

Hasbarats ha dit...

Devia dir-se "tu vas matar el meu gos i jo mato el teu". Així anaven les coses i així continuarien anant si es fessin realitat els somnis de molta gent que és tinguda per respectable. Em demano què se'n devia fer d'aquells dos oficials, potser van morir de vells als seus llits després d'exercir com a metges o gerents d'una petita fàbrica. "Gent corrent", sí.

David ha dit...

En gran part, sí que és un horror, Clidice. Sort que no ho és del tot.

Hola Joanma! Bé, jo faria servir una paraula una mica més forta que "hipòcrites", però ja entenc què vols dir.

Ariadna, no he llegit "Madurar hacia la infancia", però he llegit "Les botigues de color canyella" i "El sanatori de la clepsidra" que crec que apareixen en aquesta edició de Siruela juntament amb alguns relats inèdits i dibuixos de Schulz. A mi aquests dos llibres m'han deixat perplex cada vegada que els he llegit (a l'edició en català de Quaderns Crema i a "Obra completa" que va editar Siruela fa 12 anys). Tinc pendent "Correspondencia" de l'editorial Maldoror. Schulz és un dels autors que més m'ha impressionat. Estic segur que t'agradarà.

Benvolguts Hasbarats, en Landau va ser empresonat el 1962 i condemnat de per vida. Després de la guerra, havia fundat una empresa de decoració d'interiors (potser aprofitant el que havia après de Schulz, que havia decorat l'habitació dels seus fills a "Villa Landau", al mig de Drohobycz). Durant la guerra va escriure un diari que ha estat publicat, em sembla. Va morir el 1983 però no sé si ho va fer a la presó o si l'havien deixat anar per "bona conducta".
De l'altre no en sé res. És ben probable que fos considerat "gent corrent" fins a la mort. Com va passar amb la majoria d'SS.
Nuremberg va ser un miratge.

Ferdinand G ha dit...

Schulz el tinc a la llista de pendents. Gràcies per recordatori!

Miraculosa Miró ha dit...

David, gràcies al teu text, acabo de descobrir el VIATGE PLURAL
IMMENSES PETITESES EN PETITES IMMENSITATS

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA