dimarts, 2 de març de 2010

The Lodger

Els Lodger també enyoren els Good Old Days.

7 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

doncs sí, només escoltar la guitarra ja es veu que el pop sempre tindrà una certa continuitat amb l'esperit dels anys més bons i més pops...

Eduard ha dit...

no ho dubtis, el pop és sens dubte, d'aquelles poques coses que continuaran amb el pas dels anys.

David ha dit...

Doncs si és com el dels Lodger me n'alegro molt. Gràcies pel comentari, Eduard.

F. Nogués ha dit...

Pop, britànic i actual són tres coses que, permeteu-me, fan por. Però he de reconèixer que aquest grup m'ha agradat. M'agrada com posen el baix en primer pla, saben l'ofici, tenen bon gust, no pretenen ser res més que el que són, i el que fan ho fan molt bé.

David ha dit...

Gràcies, Francesc! Valoro molt la teva opinió, de debò. Tinc molta tendència en fixar-me en grups com aquest que (ho has dit molt bé) no pretenen ser res més del que són. Lamentablement (tornes a tenir raó), formen part de l'excepció dins del pop britànic actual.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

el pop britànic actual, certament, és objectable... i les excepcions mereixen consideració. I afegeixo: Lluny de l'era pop, ens queda la visita als soterranis i la troballa inesperada... si ens guiem per el que sona en el mainstream, més val que oblidem le sentit real de la paraula pop(ular), com ha passat amb el folk(lore) o el mateix soul. Vivim de temps de balalitats institucionalitzada gràcies a l'equació mercat/estat... però no ens amargarem pas, per això celebrem les petites coses i les fem intempestives, intemporals i compatibles.

David ha dit...

Ho veiem igual, Àngel. Les excepcions s'han d'anar a cercar perquè no ens les oferiran mai.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA