dilluns, 1 de març de 2010

Beneïts dimarts

12 comentaris:

Sadurní Vergés ha dit...

Hola David, m'estava mirant els discos que tens posats al lateral dret i comparteixo amb tu el gust per la música soul.

Salut,
S.

Anònim ha dit...

Després de tant de temps sense comentar ja tocava, no? =)
Me n'has de gravar un CD, a veure si m'encomanes la teva passió! (amb els Antònia Font ho vas aconseguir).
Content?



L

David ha dit...

Hola Sadurní, el soul és una de les meves passions musicals. Encantat dee compartir-la, és clar.

L.!!! Vós per aquí! Bé, res a veure amb els Antònia Font. Diguéssim que és un altre estil. Molt content!

Gemma ha dit...

Un estil més rocker amb aires de punk?...a mí m'agraden :D

Beneïts dimarts!!

Que tinguis bona nit, David.

David ha dit...

Bé, en cert aspecte són precursors del punk, oi?
Bon dia, Gemma!

Gemma ha dit...

Doncs així és punk amb aires de rock?

Bon dia ;D

David ha dit...

Bé, el que feien els Who al començament és difícil de definir. Alguns en deien Art Rock, d'altres música mod, jo crec que era R&B tocat per adolescents emprenyats. Tanmateix el resultat era molt excitant. Després sí que es van dedicar al rock (que és quan menys m'interessen).

joanmacat ha dit...

The Who, un grup ja mític, sobretot pel seu tema "Who are you". També té la seva pròpia "maledicció dels Beatles" (2 dels 4 components inicials van morir molt joves), encara que els que queden han sabut renovar-se i junts, amb altres components molt més joves, encara estan fent gires espectaculars.

Joanma ;D

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

justa la fusta: R&B d'adolescents emprenyats... i sortosament contemporani dels millor temps de l'era pop, i així era art i pop, i era una meravella i per molts anys, Amen!

keep the faith!

David ha dit...

Gràcies, Joanma. M'encanta que joves com tu conegueu i valoreu com cal un grup com els Who!

Sabia que t'agradaria, Àngel!

F. Nogués ha dit...

Excel·lent banda. Però no només feien R&B. Els Animals rene una banda fonamentalment de R6B. Els Who tenien tirada cap a coses més elaborades. I Can See For Miles, (una meravella que va fracassar com a single i gairebé enfonsa Pete Townshend), Tattoo, Happy Jack, Pictures of Lily. 100% pop britànic.

David ha dit...

És cert, la psicodèlia també els va atraure momentàniament. Es fa tan difícil encansellar-los en un gènere! Diguem que eren molt bons i prou.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA