Who's there?: Beneïts dimarts

dilluns, 1 de març del 2010

Beneïts dimarts

11 comentaris:

Sadurní ha dit...: Hola David, m'estava mirant els discos que tens posats al lateral dret i comparteixo amb tu el gust per la música soul.

Salut,
S.; 1 de març del 2010, a les 21:23
Anònim ha dit...: Després de tant de temps sense comentar ja tocava, no? =)
Me n'has de gravar un CD, a veure si m'encomanes la teva passió! (amb els Antònia Font ho vas aconseguir).
Content?

L; 1 de març del 2010, a les 21:36
David ha dit...: Hola Sadurní, el soul és una de les meves passions musicals. Encantat dee compartir-la, és clar.

L.!!! Vós per aquí! Bé, res a veure amb els Antònia Font. Diguéssim que és un altre estil. Molt content!; 1 de març del 2010, a les 21:43
Gemma ha dit...: Un estil més rocker amb aires de punk?...a mí m'agraden :D

Beneïts dimarts!!

Que tinguis bona nit, David.; 2 de març del 2010, a les 1:15
David ha dit...: Bé, en cert aspecte són precursors del punk, oi?
Bon dia, Gemma!; 2 de març del 2010, a les 8:11
Gemma ha dit...: Doncs així és punk amb aires de rock?

Bon dia ;D; 2 de març del 2010, a les 9:36
David ha dit...: Bé, el que feien els Who al començament és difícil de definir. Alguns en deien Art Rock, d'altres música mod, jo crec que era R&B tocat per adolescents emprenyats. Tanmateix el resultat era molt excitant. Després sí que es van dedicar al rock (que és quan menys m'interessen).; 2 de març del 2010, a les 12:25
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: justa la fusta: R&B d'adolescents emprenyats... i sortosament contemporani dels millor temps de l'era pop, i així era art i pop, i era una meravella i per molts anys, Amen!

keep the faith!; 3 de març del 2010, a les 13:55
David ha dit...: Gràcies, Joanma. M'encanta que joves com tu conegueu i valoreu com cal un grup com els Who!

Sabia que t'agradaria, Àngel!; 3 de març del 2010, a les 14:29
fnogues ha dit...: Excel·lent banda. Però no només feien R&B. Els Animals rene una banda fonamentalment de R6B. Els Who tenien tirada cap a coses més elaborades. I Can See For Miles, (una meravella que va fracassar com a single i gairebé enfonsa Pete Townshend), Tattoo, Happy Jack, Pictures of Lily. 100% pop britànic.; 4 de març del 2010, a les 0:01
David ha dit...: És cert, la psicodèlia també els va atraure momentàniament. Es fa tan difícil encansellar-los en un gènere! Diguem que eren molt bons i prou.; 4 de març del 2010, a les 7:33

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)