M'agrada una cafetera "entremig", d'aquestes que fan un café exprés i no t'has de limitar al café de les capsuletes, pots triar tu el café que vulgues, fins i tot ecològic.
Jo utilitzo la clàssica italiana, la del disseny Oroley dels anys 50 de catorze cares (negra en el meu cas), i estic contentíssima, m'agrada el cafè que fa, un dia o altre potser caic amb alguna cosa més moderna, però de moment formo part de l'antiga línia.
Per altre banda les Nespresso que he tastat no les canviaria per la meva.
Pel bon cafè, el meu que sigui curt, aromàtic i sense sucre.
Jo també sóc d'Oroley. A foc molt baix, que l'aigua passi lentament pel mig del cafè. Aleshores obres la tapa i veus com comença a sortir, negre, espès.
La italiana té molta més gràcia que la nespreso. Però hi ha màquines exprés molt més boniques que, a més, et permeten carregar el cafè que vols (millor comprar-lo en gra).De tota manera, els més vells de la contrada hem conegut el cafè colat amb el famós (que no enyorat) mitjó.
Oroley (però la inox). Reconec que el cafè Nespresso és bo; però això que, per nassos, hagis d'anar a les botigues de la marca a comprar les seves càpsules em tocaria molt els trons. És més pràctic que la tinguin els amics...
De tota manera, el meu beuratge preferit és el Nescafé amb llet, sense gota d'aigua i amb sucre morè. Imprescindible per arrencar cada matí.
Però ... ningú no li troba un gust estrany al cafè de l'Oroley? A veure... dels vells d'aquí: Ningú no ha dit en alguna casa que no vol cafè i en sortir s'ha aturat en un bar a fer un expresso "comme il faut"? Jo en conec molts com jo.
Bé, ara quedaré fatal, però he de confessar que no bec cafè, em posa nerviós. Tot i així amb els vostres comentaris quasi em feu venir ganes de prendre-me'n un, de cafetó! Aquest cop també em volia referir a l'estètica. L'argument de la comoditat trobo que ja està massa gastat i que no justifica pas l'onada d'andròmines que ens pretenen vendre per tot arreu...
La idea per aquest post me la va donar l'amic Joan a qui he de dir (gràcies per preguntar!) que encara som dos a la família, perquè es veu que el petitó o la petitona no té cap pressa per sortir. La cosa és qüestió de dies, però.
I amic Albert, estem d'acord. Fa tant de temps que ja hauríem d'estar caminant pel nostre compte! Has pescat el missatge "subliminal". Benvingut!
Bon dia, Gemma, moltíssimes gràcies. Pel que sembla, al final l'haurem d'obligar a sortir! Com són els pares... ja estan imposant abans de néixer i tot... Salut!
absolutament l'oroley com a "icona" del cafè fet a casa, una imatge inconfundible i sensorialment tot un ritual: l'aigua que bull, que sóna i que et fa aixecar de la taula per apagar el foc.
Com a imatge tens raó que evoca moltes coses, a mi em vénen al cap sobretaules a casa dels avis, d'aquelles que s'allargaven i s'allargaven... Qui s'aixecava, és clar, era la iaia...
19 comentaris:
a banda del disseny, resulta incomparable el cafè que surt d'una i de l'altra cafetera. No hi ha color!
M'agrada una cafetera "entremig", d'aquestes que fan un café exprés i no t'has de limitar al café de les capsuletes, pots triar tu el café que vulgues, fins i tot ecològic.
Jo utilitzo la clàssica italiana, la del disseny Oroley dels anys 50 de catorze cares (negra en el meu cas), i estic contentíssima, m'agrada el cafè que fa, un dia o altre potser caic amb alguna cosa més moderna, però de moment formo part de l'antiga línia.
Per altre banda les Nespresso que he tastat no les canviaria per la meva.
Pel bon cafè, el meu que sigui curt, aromàtic i sense sucre.
Salut!
Cafè per a tothom. Avui igual que fa 30 anys. Ha arribat el moment d'anar pel nostre compte. Ens ho mereixem!
oroley forever :)
Nespresso forever! Malgrat el tal Clooney :-))
Jo també sóc d'Oroley. A foc molt baix, que l'aigua passi lentament pel mig del cafè. Aleshores obres la tapa i veus com comença a sortir, negre, espès.
La italiana té molta més gràcia que la nespreso. Però hi ha màquines exprés molt més boniques que, a més, et permeten carregar el cafè que vols (millor comprar-lo en gra).De tota manera, els més vells de la contrada hem conegut el cafè colat amb el famós (que no enyorat) mitjó.
Oroley (però la inox). Reconec que el cafè Nespresso és bo; però això que, per nassos, hagis d'anar a les botigues de la marca a comprar les seves càpsules em tocaria molt els trons. És més pràctic que la tinguin els amics...
De tota manera, el meu beuratge preferit és el Nescafé amb llet, sense gota d'aigua i amb sucre morè. Imprescindible per arrencar cada matí.
Ja sou un més de família? Bon estiu!
Però ... ningú no li troba un gust estrany al cafè de l'Oroley? A veure... dels vells d'aquí: Ningú no ha dit en alguna casa que no vol cafè i en sortir s'ha aturat en un bar a fer un expresso "comme il faut"?
Jo en conec molts com jo.
Bé, ara quedaré fatal, però he de confessar que no bec cafè, em posa nerviós. Tot i així amb els vostres comentaris quasi em feu venir ganes de prendre-me'n un, de cafetó! Aquest cop també em volia referir a l'estètica. L'argument de la comoditat trobo que ja està massa gastat i que no justifica pas l'onada d'andròmines que ens pretenen vendre per tot arreu...
La idea per aquest post me la va donar l'amic Joan a qui he de dir (gràcies per preguntar!) que encara som dos a la família, perquè es veu que el petitó o la petitona no té cap pressa per sortir. La cosa és qüestió de dies, però.
I amic Albert, estem d'acord. Fa tant de temps que ja hauríem d'estar caminant pel nostre compte! Has pescat el missatge "subliminal". Benvingut!
Gràcies a tots pels vostres comentaris!
Ja em sap greu que amb això de l'estètica mai no estem d'acord! Bon estiu i benvingut el nou de la família quan arribi.
Tens raó, en aquest tema no acostumem a coincidir. Sort que en d'altres bastant més importants, sí!
Bon estiu i moltes gràcies!
Bon dia David, moltes felicitats pel teu "petitó", a veure si es decideix a sortir ben aviat!
Bon dia, Gemma, moltíssimes gràcies. Pel que sembla, al final l'haurem d'obligar a sortir! Com són els pares... ja estan imposant abans de néixer i tot... Salut!
absolutament l'oroley com a "icona" del cafè fet a casa, una imatge inconfundible i sensorialment tot un ritual: l'aigua que bull, que sóna i que et fa aixecar de la taula per apagar el foc.
Com a imatge tens raó que evoca moltes coses, a mi em vénen al cap sobretaules a casa dels avis, d'aquelles que s'allargaven i s'allargaven... Qui s'aixecava, és clar, era la iaia...
I el mitjó colat, què, eh? No diràs que té la seva poesia...
Molt bona! A veure, em sap greu contradir el mestre Tàpies, però jo la bellesa estètica del mitjó no l'acabo de veure per enlloc...
Publica un comentari a l'entrada