Who's there?: Antics contra moderns 12

dimecres, 14 de juliol del 2010

Antics contra moderns 12

Cafè per a tothom.

19 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: a banda del disseny, resulta incomparable el cafè que surt d'una i de l'altra cafetera. No hi ha color!; 14 de juliol del 2010, a les 12:01
novesflors ha dit...: M'agrada una cafetera "entremig", d'aquestes que fan un café exprés i no t'has de limitar al café de les capsuletes, pots triar tu el café que vulgues, fins i tot ecològic.; 14 de juliol del 2010, a les 13:30
GEMMA ha dit...: Jo utilitzo la clàssica italiana, la del disseny Oroley dels anys 50 de catorze cares (negra en el meu cas), i estic contentíssima, m'agrada el cafè que fa, un dia o altre potser caic amb alguna cosa més moderna, però de moment formo part de l'antiga línia.

Per altre banda les Nespresso que he tastat no les canviaria per la meva.

Pel bon cafè, el meu que sigui curt, aromàtic i sense sucre.

Salut!; 14 de juliol del 2010, a les 14:09
Anònim ha dit...: Cafè per a tothom. Avui igual que fa 30 anys. Ha arribat el moment d'anar pel nostre compte. Ens ho mereixem!; 14 de juliol del 2010, a les 16:42
Clidice ha dit...: oroley forever :); 14 de juliol del 2010, a les 17:13
Míriam ha dit...: Nespresso forever! Malgrat el tal Clooney :-)); 14 de juliol del 2010, a les 17:41
fnogues ha dit...: Jo també sóc d'Oroley. A foc molt baix, que l'aigua passi lentament pel mig del cafè. Aleshores obres la tapa i veus com comença a sortir, negre, espès.; 14 de juliol del 2010, a les 18:06
Hasbarats ha dit...: La italiana té molta més gràcia que la nespreso. Però hi ha màquines exprés molt més boniques que, a més, et permeten carregar el cafè que vols (millor comprar-lo en gra).De tota manera, els més vells de la contrada hem conegut el cafè colat amb el famós (que no enyorat) mitjó.; 14 de juliol del 2010, a les 21:05
Unknown ha dit...: Oroley (però la inox). Reconec que el cafè Nespresso és bo; però això que, per nassos, hagis d'anar a les botigues de la marca a comprar les seves càpsules em tocaria molt els trons. És més pràctic que la tinguin els amics...

De tota manera, el meu beuratge preferit és el Nescafé amb llet, sense gota d'aigua i amb sucre morè. Imprescindible per arrencar cada matí.

Ja sou un més de família? Bon estiu!; 14 de juliol del 2010, a les 22:30
Míriam ha dit...: Però ... ningú no li troba un gust estrany al cafè de l'Oroley? A veure... dels vells d'aquí: Ningú no ha dit en alguna casa que no vol cafè i en sortir s'ha aturat en un bar a fer un expresso "comme il faut"?
Jo en conec molts com jo.; 14 de juliol del 2010, a les 22:53
David ha dit...: Bé, ara quedaré fatal, però he de confessar que no bec cafè, em posa nerviós. Tot i així amb els vostres comentaris quasi em feu venir ganes de prendre-me'n un, de cafetó! Aquest cop també em volia referir a l'estètica. L'argument de la comoditat trobo que ja està massa gastat i que no justifica pas l'onada d'andròmines que ens pretenen vendre per tot arreu...

La idea per aquest post me la va donar l'amic Joan a qui he de dir (gràcies per preguntar!) que encara som dos a la família, perquè es veu que el petitó o la petitona no té cap pressa per sortir. La cosa és qüestió de dies, però.

I amic Albert, estem d'acord. Fa tant de temps que ja hauríem d'estar caminant pel nostre compte! Has pescat el missatge "subliminal". Benvingut!

Gràcies a tots pels vostres comentaris!; 15 de juliol del 2010, a les 0:45
Míriam ha dit...: Ja em sap greu que amb això de l'estètica mai no estem d'acord! Bon estiu i benvingut el nou de la família quan arribi.; 15 de juliol del 2010, a les 0:53
David ha dit...: Tens raó, en aquest tema no acostumem a coincidir. Sort que en d'altres bastant més importants, sí!
Bon estiu i moltes gràcies!; 15 de juliol del 2010, a les 1:03
GEMMA ha dit...: Bon dia David, moltes felicitats pel teu "petitó", a veure si es decideix a sortir ben aviat!; 15 de juliol del 2010, a les 8:22
David ha dit...: Bon dia, Gemma, moltíssimes gràcies. Pel que sembla, al final l'haurem d'obligar a sortir! Com són els pares... ja estan imposant abans de néixer i tot... Salut!; 15 de juliol del 2010, a les 12:45
polaroid mental ha dit...: absolutament l'oroley com a "icona" del cafè fet a casa, una imatge inconfundible i sensorialment tot un ritual: l'aigua que bull, que sóna i que et fa aixecar de la taula per apagar el foc.; 15 de juliol del 2010, a les 16:39
David ha dit...: Com a imatge tens raó que evoca moltes coses, a mi em vénen al cap sobretaules a casa dels avis, d'aquelles que s'allargaven i s'allargaven... Qui s'aixecava, és clar, era la iaia...; 15 de juliol del 2010, a les 20:02
El veí de dalt ha dit...: I el mitjó colat, què, eh? No diràs que té la seva poesia...; 22 de juliol del 2010, a les 20:18
David ha dit...: Molt bona! A veure, em sap greu contradir el mestre Tàpies, però jo la bellesa estètica del mitjó no l'acabo de veure per enlloc...; 22 de juliol del 2010, a les 23:06

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)