Una de les consignes més repetides a l’ensenyament nostrat és «aprendre a aprendre». Es tracta d’una expressió que tot mestre progressista ha d’emprar tan sovint com pugui no fos cas que se’l pogués acusar de retrògrad o, Déu no ho vulgui, d’obstacle alhora de satisfer les necessitats de l’estudiant del segle XXI, que, com tothom sap, no passen per la memorització de cap mena de concepte, sinó que tenen a veure amb allò de «transmetre les estratègies necessàries per adaptar-se a una societat constantment canviant» i que, en el fons, vol dir «nens, premeu botonets i piqueu tecles; oi que és divertit?».
I «aprendre per aprendre»? Massa poc productiu. Però a mi em sembla que algú es va confondre de preposició.
.jpg)
18 comentaris:
Particularment, em sembla molt important que a l'escola s'ensenye als alumnes a aprendre per ells mateixos, que se'ls habitue a fer l'esforç necessari per consultar el que no saben, per exemple, i això no sempre té a veure amb pitjar un botonet, pot ser tan senzill com acudir al diccionari i no ho fan. Els resulta més còmode dir: "no ho sé" o "no ho sé fer" i, en conseqüència, no ho fan, no es molesten a intentar-ho. Estan tan acostumats que els ho donem tot fet, tan acostumats a tindre tot el que volen que es neguen a fer cap esforç addicional, i això em sembla molt greu. Pel que fa a la memorització crec que és indispensable però memoritzar comprenent el que es memoritza. Sense memoritzar no poden tenir un bagatge suficient per a relacionar coses, per exemple, i per tant per a reflexionar, per a deduir, fins i tot per a gaudir literàriament parlant...
Una preposició que canvia, i molt, la cosa, oi?
tinc dues amigues que són docents i, sobretot, del que es queixen és de que s'ha anat perdent la "cultura de l'esforç", que els alumnes cada vegada s'agafen més a allò de la llei del mínim esforç.
També diuen que els nivells cada cop són més baixos, que el que donàvem a 1r de BUP ara no s'arriba a donar ni a 4t d'ESO (que, equivaldria a 2n, no?
Crec que és un tema en el qual els polítics si haurien d'implicar i com més aviat millor.
una abraçada David
Una frase luucida que vaig sentir un dia " se piensa sobre lo que se sabe" si d'entrada no se sap res, sobre que es pensarà?
Un maldecap! que això de l'Aprendre a aprendre és molt important. Fixeu-vos que és a les competències bàsiques! i què són les competències bàsiques? La mare dels ous! I cada objectiu ha d'anar d'acord amn una o més o totes les competències bàsiques, que si no, es veu que no hi ha qui aprengui! I així, na fent; i hores que perden els mestres pensant en aquest vocabulari inintel·ligible. Oh! i els mestres joves s'hi adapten, i fan unes programacions que t'hi perds, en un tres i no res!
Trobo genial el comentari del "viu i llegeix". Un dia d'aquests en parlaré.
Au, i si me n'anés a programar per competències? que si ve l'inspector i no em troba la feina feta em renyarà!
No tinc res a veure amb l'ensenyament (déu m'en guardi!), però no em sembla una mala consigna aquesta d'aprendre a aprendre. L'únic "però", i és un gran "però", és que abans és necessari inculcar la necessitat d'aprendre amb tot el que això implica.
Una preposició que ho canvia tot. El cert és que aprendre com qui juga, sense cap pressió, pel mer amor al coneixement. Senzillament
estem molt lluny d'aital propòsit.
Massa Rosa Sensat i massa plastilina, pel meu gust. I ara surto volant, abans no em lapidin!!
la fraseologia dominant del món de l'educació és bastant delirant.
dissenys curriculars
progressions adequades
implementar mesures que generin relacions i sinergies
sembla que la seqüència edat mitjana/il·lustració/edat mitjana comença a prendre forma en aquests temps de vés a saber quina transició tecnocràtica i de progressisme retòric.
ai! el progrés!
De moment, al meu centre, les tecnologies "implementades" mica en mica s'estabellaran contra el monument del llibre (així ho somnio).
aprendre PER aprendre.
Escac i mat!
Antics contra moderns.
salut i lletra menuda!
Ensenyar a aprendre.
PD: Ara m'ha vingut a la ment que darrerament els petits utilitzen el mot "clicar" en comptes del de prémer, com ara "clico la tele"... ho he sentit dir en més d'un nen.
Botonets i tecles!
Estem d'acord, Novesflors. L'aprendre a aprendre que tu esmentes (saber cercar informació, etc.) és molt important. El problema és que, a la pràctica, aquesta consigna representa una actitud de discriminació envers els alumnes amb més interès i potencial que es veuen arraconats per tota una sèrie de mesures que només afavoreixen els mandrosos i penques de torn.
Els nivells cada cop son més baixos, efectivament, Mireia. S'ha de tenir contents els mediocres. I no et preocupis que els polítics no es prendran mai aquest problema amb la seriositat que es mereix. Convé anar generant mediocritats que no siguin mai capaços d'adonar-se de com d'inútils arriben a ser els qui ens governen.
Doncs sí que és lúcida la frase, Viu i llegeix. Per saber cal que algú t'ensenyi alguna cosa. Cal que el concepte s'imposi al procediment.
No em parlis de les competències bàsiques, Miraculosa, que m'encenc... La quantitat d'hores perdudes fent llistetes tan pesades com inútils, en lloc d'estar preparant classes i provant de millorar com a mestre... M'encenc...
És que és ben bé això, Allau. Sense aquest "però" ja podem plegar.
És cap on hauríem de tendir, Jordi. Sembla impossible, però per això és tan interessant aquesta feina, perquè l'objectiu final sembla una utopia.
Gràcies per dir-ho en lloc meu, Matilde. Pobre del qui gosi lapidar-te per unes paraules tan encertades!
Doncs compartim somni, Àngel. I sobre el vocabulari delirant que inunda milers i milers de fulls, de propostes i contrapropostes, de buidor semàntica i espiritual, tant de bo es veiés abocat a una gran foguera (medieval o no) que ens retornés al sentit comú més elemental.
"Clico la tele"? Aquesta és bona, Gemma... El cas és clicar alguna cosa, es veu. Ara m'ha vingut al cap un reportatge en què una sèrie de micos anaven "clicant" tot de botonets de colors i aprenien a seguir una sèrie que l'instructor els ensenyava. Devien estar aprenent a aprendre.
"Aprendre per prendre", "Ensenyar a Aprendre" són frases plenes de contingut i motivació. Jo no pertanyo al món docent però valoro molt a tots aquells que us dediqueu a l'ensenyament que no deixa de ser una tasca sagrada. No feu acudits fàcils.
Recordo els meus mestres i sé molt bé quins sabien despertar-me inquietuts fent-me sentir el verí d'aprendre. També recordo els funcionaris que convertien la classe en vacua i tediosa.
David, sempre tan motivador. Només cal veure com tots els teus lextors anem dient la nostra.
Amb afecte!
Vols dir que no diuen "apendre a apendre"'... O potser era "aprendre a prendre"? Per exemple, a prendre pel sac.
Quina tristesa veure els metges i els mestres batallant amb la paperassa i omplint formularis mentre la seva vocació s'esvaeix. Què difícil deu ser ara donar un cop de mà a l'alumne que vol aprendre, al menut inquiet que és vist com un marcià pel seu entorn. Què car pagarem tanta mediocritat.
"Aprendre a aprendre", És clar! Gràcies Hasbarats.
La mediocritat ja fa temps que la paguem, Hasbarat. Tinc la sensació, però, que a les escoles on els nostres polítics duen els seus fills les coses van d'una altra manera. Dec ser molt mal pensat.
David, amb això sí que ets un tant per cent mal pensat. També en parlaré un altre dia :)
Parla'n, si us plau, perquè m'interessa molt saber si m'erro o no sent tan malpensat.
:-D
Publica un comentari a l'entrada