No hi ha res més pesat i molestós que un convers i si no que l’hi preguntin al pobre Moisès ben Nahman de Girona (el cèlebre Nahmànides) que el 20 de juliol de 1263 va haver d’aguantar tot el dia les maldestres invectives d’un tal Pau Cristià, jueu convertit al cristianisme, en la famosa controvèrsia de Barcelona. Bé, doncs em confesso convers al modianisme de fa ben poc i, per tant, d’ara en davant, em dedicaré a fer-me tan odiós com podré, escampant la meva nova fe a tort i a dret. I mireu que m’hi havia resistit durant temps: amb els meus amiguets eslaus i Xècspir ja en tenia prou. A més, el personatge en qüestió havia guanyat massa premis com per seduir un esperit tan escèptic i selectiu com el meu. Doncs bé, ho admeto: anava errat. M’ha caigut la bena dels ulls. En dues setmanes m’he empassat Dans le café de la jeunesse perdue, Rue des Boutiques Obscures i Dora Bruder i proclamo als quatre vents que Patrick Modiano és un escriptor excepcional. Tanmateix, no patiu: com que sóc un convers respectuós i prudent, de moment ho deixaré aquí. M’espera La place de l’etoile.
.jpg)
15 comentaris:
Doncs esperem més perquè almenys jo no he llegit res de Modiano, així que tindràs que fer proselitisme.
Antònia Font i Comelade... gran elecció...
Salut!
Jo em vaig empassar el del cafè d'una sentada, que me'l va recomanar un altre David (sí, així són les coses). No te n'estiguis, plis.
I mira com són les coses, que m'acabes d'inflamar les sinestèsies, perquè Modiano té una trilogia sobre l'ocupació i com que ara estem parlant de la Suite francesa de la Némirovsky, doncs això, que una cosa porta a l'altra, en un bucle infinit. Gràcies!
D'acord, David. Pots seguir fent apostolat, no te n'estiguis. El "paper" ho aguanta tot ;-))
Me'n vaig a llegir, que m'agafa complexe!
Modiano està molt bé, però el trobo una mica massa uniforme de tema i de to. Vols dir que serà bo llegir-lo tan seguit?
... Vaig llegir En el cafè de la joventut perduda i tinc pendent de llegir-ne més d'ell. Estic per triar El lugar de la estrella o Villa Triste...
No he llegit mai res d’aquest Senyor que recordi... et faig cas per properes lectures.
Fins aviat,
Vaig comprar el del CARRER DE LES BOTIGUES FOSQUES, però el vaig deixar (abans de llegir-li) i... ja l'he vist!!
Ei, David!
Benvingut a la modianoadicció que jo pateixo ja fa temps. L'últim, L'horizon, el vaig llegir a finals d'estiu. D'ençà que conec Modiano veig i sento París d'una altra manera. M'adono que les inquietants atmosferes que l'escriptor ha sabut reflectir tan bé ja em seduïen abans sense saber-ne la marca: Modiano. Una mirada especial sobre biografies de passavolants, propietaris de vides petites que Modiano... ai ai aiii! m'estic embriagant amb el record.
Una abraçada, David!
Doncs sí, Missatger. A partir d'ara em toca fer proselitisme. Ara que ho dius, dels Antònia Font i d'en Comelade fa anys que en faig, de proselitisme.
No hi ha res millor que unes sinestèsies ben inflamades, Matilde. Què faríem sense aquests bucles?
Gràcies, Miraculosa. La sèrie "Modianista" consistirà en uns quants fascicles, tots tan poc objectius com pugui.
Ja me n'estic adonant, Allau, del to uniforme, ja... Però l'efervescència del convers fa que, de moment, no ho vulgui reconèixer.
Jo tot just començaré La place de l'etoile. Ja te'n diré alguna cosa, Ariadna.
Molt bé, Jaka, així m'agrada! Senyor en majúscules!
Ja em diràs que et sembla, Mireia. A mi em fa la sensació d'haver llegit la mateixa novel·la tres cop seguits o com si cadascuna estigués inclosa en l'altra.
Sort que tu m'entens, Glòria. A mi em passa que ara passejo per Barcelona com si Modiano m'hi acompanyés, una cosa ben estranya, ara que hi penso.
Molt bo lo de Maimonides, es una història que m'encanta, l'inquisició dirigida per un convers jutjant al maimonides davant del rei (que per cert, diuen que Maimonindes li va donar un repas, com el barça al madrid, però van fer veure que no)
Jo tampoc he llegit res d'ell, tindre que buscar a la biblioteca
M'apunto Modiano a la llista...
Bé, Aris, Maimònides segur que també hauria deixat en Pau Cristià en evidència, però el qui ho va fer va ser Nahmànides, nascut a Girona, també conegut com a Bonastruc ça Porta. En tot cas, tens raó que el repàs va ser important. Salut!
Perfecte, Teresa. M'imagino que la llista deu ser tan inabastable com la meva, però no per això cal deixar d'afegir-hi noms.
He vist que La place de l’etoile es va traduir com a "El lugar de la estrella". Només per això potser ja val la pena de fer l'esforç de llegir-el en francès.
a mi em va agradar el café de la joventut perduda, però no m'he fet de la secta. Seguiré les teves recomanacions per triar el meu proper Modiano
És un títol una mica complicat de traduir, Brian, perquè "la place" en qüestió es refereix a un plaça en concret de París i al lloc on els jueus havien de portar l'estrella durant l'ocupació nazi de França. Tot i així sempre és millor llegir l'original si es pot, oi? Salut!
Va ser el primer que vaig llegir d'en Modiano i em va seduir des del principi. Salut, Viu i llegeix!
Publica un comentari a l'entrada