divendres, 25 de març de 2011

Cobertes estonoses 10


9 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Ni un mot, David? Doncs deixa'm recordar que els CCR tenien una cançó, Proud Mary que m'entusiasmava. Ara mateix l'estic mig cantussejant en anglès inventat. Coses de no saber la lletra.
Bon cap de setmana i una abraçada!

David ha dit...

Molt bona, aquesta cançó, és cert, Glòria. En tenien moltíssimes de bones, especialment en aquest disc, Willy and the Poor Boys. L'anglès inventat que dius, deu ser ja una mena de dialecte de l'anglès "de veritat". I no hi he afegit ni una paraula, en part perquè cada cop em costa més d'escriure res per al blog.
Una abraçada, Glòria.

GLÒRIA ha dit...

I per què et costa si som uns quants que gaudim llegint-te? Ens estàs amenaçant?

matilde urbach ha dit...

Tu quoque, David, fill meu? Ai, que ja me la sé, aquesta història, que es comença per dir "em costa molt escriure" i la cosa acaba en blog difunt. Darrerament cauen com mosques i jo no voldria haver de venir a aquesta casa amb les meves mostres de condol sota el braç.
Salut i força, doncs.

Lior ha dit...

Quin ensurt, aquesta ralentització teva!!
I quin alleugiment, que sigui momentània!!
Ja saps que a servidor li dius ferradura o amigdalitis, i treu en Joan Canals i els seus Aires del Prater... per posar un exemple.
Tret de quan dius Weller o Smiths (tot i que no sempre),és clar!
Per una vegada, però, deixa'm fer una exepció. Remarcar la tendència a aquesta paradoxa: Bona música/Portada horrorosa vs mala música/coberta de disseny. Sembla que avui, que tenim eines de disseny tant putifèriques, serveixin massívament per decorar cds infectes, mentre que en l'època dels Creedence solia passar el contrari (he de dir que dels Creedence en sé no res, ja ens hauries pogut fer algun enllacet...). I tres quarts del mateix amb els llibres, cosa que em rebenta quan el llibre (l'obra) pinta bé, però la coberta et posa al caire del delicte d'agressió amb acarnissament, encara que, com en aquest cas, sigui plenament justificat.
I ara digue'm que no sé treure punta a una coberta estonosa... :-)))

David ha dit...

No, no és cap amenaça, Glòria. Deu ser una cosa momentània, però és que no sé ben bé què escriure-hi. Això es cura llegint encara més, suposo. De moment aniré parlant de música, que no em costa pas tant.

No pateixis, Matilde, és només qüestió de bloqueig momentani. El condol el deixarem per d'aquí a molt.

Lior, t'hauré de llogar perquè omplis de referències engrescadores els meus moments de bloqueig. Com t'ho fas per estar a l'aguait de tantes novetats? I tens raó, algun dia hauré de parlar de grans discos i llibres que tenen cobertes espantoses.
I m'has donat una idea: afegiré la cançó que més m'agradi de cadascuna de les Cobertes estonoses que he esmentat per aquí.
Moltes gràcies, Lior!

Hasbarats ha dit...

Astènia primaveral! No sé si t'has fixat que es tracta d'una passa. Fins i tot els més hiperactius estan un pèl moixos. A més, aquest any les vacances de setmana santa cauen gairebé al maig i el personal s'arrossega que fa grima de veure.

Pel que fa als comentaris, jo quan parleu de música em sento superat i admirat. No sé què dir perquè, com ja et vaig comentar fa temps, no sé gaire del que en la meva joventut en deien "música pop" i no vaig passar del Torrebruno i la Marujita Diaz. Limitacions que tots tenim!

David ha dit...

Si és una passa, ja estic més tranquil, Hasbarat!
Ep, que jo en Torrebruno el recordo, eh?. La Marujita, no, veus...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

quintaessència del rock més planer i directe, de la gran tradició americana, la CCR, si senyor!
i quin disc aquest, i els altres ... i per portades d'aquesta banda recordar la de COSMOS FACTORY, amb el Doug Clifford dalt de la bicicleta de carreres. Era petitó i n'estava enamorat de la CCR, i encara!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA