Who's there?: Generar mecanismes

dimarts, 6 de setembre del 2011

Generar mecanismes

Som enginyers? Treballem en una fàbrica? Estem envoltats de màquines? Ajustem engranatges? Dissenyem peces? No; som en una escola. Hi ha nens, guixos, taules, fins i tot llibres i, tanmateix, es veu que hem de generar mecanismes.

9 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...: Enginyós, el post... I vet aquí que la paraula enginyós s'aplica a la ciència i a la poesia... M'has fet ben rumiar!; 6 de setembre del 2011, a les 11:21
novesflors ha dit...: Sí, un ensenyant és un enginyer. Enginyar, idear amb enginy per poder educar, no és així?; 6 de setembre del 2011, a les 19:32
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: Molt bona aquesta. Jo també treballo a l'escola i des del la meu privilegiat observatori "no docent" ja fa temps que sento parlar de generació d'enginys. Una variant més del metallenguatge insubstancial que ha anat fent forat entre les estructures burocràtiques del gremi. Més perles: "implementar
mesures que desenvolupin sinergies", "millorar els aspectes curriculars",
"assolir l'excel·lència", "optimitzar recursos"... en definitiva: "generar enginys!".

On hi hagi un bon guix, com el bon vinil damunt del tocadiscos, que s'apartin els buròcrates i el deliri tecno-verbal.

Salut!

Salut; 6 de setembre del 2011, a les 20:00
Cristina ha dit...: Sembla que avui en dia tot ha de ser "productiu" i si no ja no és "útil" ni ajuda a "créixer el mercat". Tinc unes ganes que tot torni a ser senzill i absurd... Els professors a l'escola eduquen i fan pensar la canalla, la resta són paraules buides.

I certament la feina de professor és una de les més boniques i respectables que existeixen.; 7 de setembre del 2011, a les 19:06
Anònim ha dit...: Em treuen de polleguera els nous usos d'expressions i paraules que pretenen crear esperit de treball. I les sinèrgies, dels pebrots! Per què no ens deixen treballar en pau?; 8 de setembre del 2011, a les 4:05
El missatger ha dit...: És ben senzill, a veure si per fi ho comprenen els que ho han de comprendre:
Els mecanismes i engranatges pertoquen al món de la mecànica.
Als mercats es compren i es venen aliments.
A les escoles s’educa, s’ajuda a la formació de la població.
No és tan difícil, però, què podem esperar d’un món de Garcia Albiols, Rigaus, Bonos, Aguirres...
Salut i paciència als que treballen a les escoles.; 8 de setembre del 2011, a les 9:47
David ha dit...: Potser és per això que molts grans escriptors tenen una formació científica, Teresa.

El problema, Novesflors, és que em sembla que els qui “generen” aquestes expressions tan buides no en tenen gens d’enginy. Tanta paperassa absurda ofega qualsevol brot d’enginy.

És un llenguatge tan absurd que faria riure si no amagués la voluntat d’idiotitzar-nos a tots encara més. Salut, Àngel!

Cristina, si no fos perquè no m’agraden les samarretes amb missatge, me’n faria una que digués “Tinc ganes que tot torni a ser senzill”. Al costat hi hauria la teva signatura, clar. Salut!

És una epidèmia, Enric, n’estic convençut. Aquesta manera de parlar acaba convertint-se en una manera de pensar (més ben dit, de no-pensar) i la podem trobar en qualsevol feina.

Un comentari perfecte, Missatger. És exactament així. Ara: no ho comprendran. Es creuen massa importants.; 8 de setembre del 2011, a les 22:00
Lior ha dit...: Com que és en aquest blog que vaig comentar les errades que corrien per l'últim llibre d'en Cabré, Jo confesso, hi torno per aclarir que, consultada l'editorial a través de varies llibreries, no són errors sinó voluntat de l'autor.
He comparat les edicions catalana i espanyola i, efectivament, hi han els mateixos errors.
Ara només falta que el senyor Cabré tingui a bé explicar-nos-ho tot plegat, ben pedagògicament, perquè aquest servidor ho entengui.

Reprodueixo les dues frases, del primer i segon capítol respectivament:
pàg.17 ...perquè és impòssible conèixer del tot una persona per més que.
(per més que què?)
pàg.24 ...-No vull anar a Roma , monsenyor. Em vull consagrar a l'estudi perq ( perq què? Ni punts suspensius si fós una interrupció...)
En fi, qui hi vegi la llum que l'escampi, perquè es veu que em fallen els mecanismes, tenen més límits dels que em penso. Deu ser per culpa d'aquests professors que no ens volen dotar de mecanísmes...; 9 de setembre del 2011, a les 11:41
David ha dit...: No veig que aquests fragments tinguin cap mena de sentit, Lior. Però potser en Cabré explicarà què vol fer entendre acabant les frases amb un perquè. Jo, ho sento molt, no et puc ajudar. I, a més a més, no conec l'obra de Cabré.
La culpa sempre és dels professors, ja ho saps...; 9 de setembre del 2011, a les 15:23