De vegades, els
viaranys osmòtics són insondables. Ja em direu sinó com pot ser que, tot movent
els peus al ritme de Fu Manchu (single
de Mr Desmond Dekker and The Aces de l’any 1968), una connexió sinàptica estrambòtica, però amb
certa base científica, ens deixi glaçats en fer-nos presents una senyoreta veneçolana [perdó, m’acaben de
dir que és colombiana],
de cognom Ripoll i de malucs bellugadissos, les cançons de la qual hem sentit sempre
de refiló i mai amb interès.
(Com a aficionats a l’ska i al rocksteady som conscients del sacrilegi que significa l’osmosi musical d’avui i per això demanem disculpes als lectors que també estimin els ritmes jamaicans.)
.jpg)
5 comentaris:
Ostres, la Venjança del Dr. Fumanchu! Aquesta portada es magnífica! La música era la banda sonora?
Només per als teus ulls, David, no per a penjar-lo: na Shakira és Colombiana ;-)
Es nota que no és ben bé el teu estil! XD
Aquest cartell és magnífic, Aris! Com el de moltes d'aquestes pel·lícules! Crec que la cançó no n'era la banda sonora, però.
No fotis, Jesús! És colombiana??? Quin error tan imperdonable! Mira que ser del Barça i no saber-ho... Jo estava convençut que era de Veneçuela! Gràcies per la informació. M'ha fet riure molt, la confusió. Salut!
Jo també soc lent de reflexes, he mirat a la wikipedia i he vist que la shakira de segon cognom es Ripoll!!
És que els camins de la pseudocatalanitat són inescrutables, Aris!
Publica un comentari a l'entrada