Sí,Missatger. Si del que es tracta és de triar entre Olivers em quedo amb en Joan Miquel, en Twist i en Pere Quart i no vull sentir a parlar de Cromwell, Stone i North.
Sembla que no es posaven d'acord. No té res a veure però m'ha fet pensar en una cançó de Manel que diu que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
i jo que em pensava que feien un bonic viatge junts...l'un veia unes coses, l'altre en veia unes altres, m'inquieta aquest no final feliç... laralaaaaa
David, Jo que no estic gens al dia quant aquest tipus de música però m'agrada posar-hi cullerada, et puc dir que aquest xicot el veig un dels hereus de l'Albert Pla. Vaig desencaminada? Amb molt respecte, David, permete'm dir-te que pots aspirar a músiques molt millors i, sobretot, no te m'enfadis. Abraçada!
Ja ho veus, Polaroid. La teva deu ser la lletra d'una altra cançó. O un poema. Salut!
Algun punt de connexió hi ha amb en Pla, sí, Glòria. Han fet algunes actuacions junts. Veig que no t'ha fet el pes, però, oi? I com vols que m'enfadi, dona? A mi m'agrada la música que fa, però, vaja, tampoc no és que m'entusiasmi. El fet que sigui el compositor d'Antònia Font suposo que fa que sigui poc objectiu amb ell. Una abraçada!
Sí, ja m'hi havia fixat en aquest nen, Aris. La clau, un objecte estrany per a distreure un pobret d'aquests. Potser li faria gràcia n'Oliver, això d'Eurovisió. Es trobaria en un ambient ben surrealista, allà al mig. Salut!
13 comentaris:
Pobrets, però alegrets, no va ser precisament un final feliç. No sé què fer-ne de tot això.
Coses de n'Oliver...
No te'n desenteguis. Oliver North?
Ui, el North no, precisament. En aquest cas els pobrets serien els que es trobessin amb ell.
North hauria intentat vendre als pobrets uns quants fusells rebaixats de preu per ser un grup tan eixerit.
Sí,Missatger. Si del que es tracta és de triar entre Olivers em quedo amb en Joan Miquel, en Twist i en Pere Quart i no vull sentir a parlar de Cromwell, Stone i North.
Sembla que no es posaven d'acord. No té res a veure però m'ha fet pensar en una cançó de Manel que diu que ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Sí, Novesflors. I això que sovint estaven ben a prop, perquè de "piscina" a "trampolí" o de "llimona" a "groc" tampoc no hi ha gaire distància.
i jo que em pensava que feien un bonic viatge junts...l'un veia unes coses, l'altre en veia unes altres, m'inquieta aquest no final feliç... laralaaaaa
David,
Jo que no estic gens al dia quant aquest tipus de música però m'agrada posar-hi cullerada, et puc dir que aquest xicot el veig un dels hereus de l'Albert Pla. Vaig desencaminada?
Amb molt respecte, David, permete'm dir-te que pots aspirar a músiques molt millors i, sobretot, no te m'enfadis.
Abraçada!
Ja ho veus, Polaroid. La teva deu ser la lletra d'una altra cançó. O un poema. Salut!
Algun punt de connexió hi ha amb en Pla, sí, Glòria. Han fet algunes actuacions junts. Veig que no t'ha fet el pes, però, oi? I com vols que m'enfadi, dona? A mi m'agrada la música que fa, però, vaja, tampoc no és que m'entusiasmi. El fet que sigui el compositor d'Antònia Font suposo que fa que sigui poc objectiu amb ell. Una abraçada!
Pobrets! hi ha un nen que li han donat la clau d'un cotxe perque s'entretingui! Crec que aquest noi es podria presentar a Eurovisió!
Sí, ja m'hi havia fixat en aquest nen, Aris. La clau, un objecte estrany per a distreure un pobret d'aquests.
Potser li faria gràcia n'Oliver, això d'Eurovisió. Es trobaria en un ambient ben surrealista, allà al mig. Salut!
Publica un comentari a l'entrada