dimecres, 24 d’abril de 2013

Llibres prohibits (I)

A l'Estat ideal de Plató els poetes no hi tenien cabuda: massa allunyats de la veritat, es veu. Calia, per tant, expulsar-los i enviar-los ben lluny. Posteriorment a molts governants i gent amb poder la idea els va agradar i fins i tot la van perfeccionar assassinant alguns elements subversius que es dedicaven al l'art sempre perillós de conrear paraules. Des d'antic, una altra manera d'emmudir els poetes ha estat prohibir-ne les obres. Censura i prohibició han anat fent el fet. De llistes d'obres prohibides se n'han redactat, doncs, moltes. Entre els innumerables llibres que contenen, hi ha de tot: obres excelses, bones, mitjanes, dolentes i pèssimes. Amants de les llistes, dels llibres i dels cànons com som, inaugurem avui una secció dedicada a obres que en algun lloc i durant un cert temps han estat prohibides. Partint del fet que tota prohibició literària és en principi reprovable, començarem per les que ens semblen més absurdes:
Alícia al país de les meravelles. Tot i ser un llibre que va bastant més enllà que el que apareix en l'ensucrada versió cinematogràfica de Disney (1951), prohibir-lo per ofensiu com van fer a la província xinesa de Huban el 1931 perquè en fer parlar animals, Carroll els situa al mateix nivell que els humans, sembla una broma, sí. Per cert, el general que va cometre aquesta infàmia es deia Ho Chien i no devia saber francès.

4 comentaris:

Allau ha dit...

Inimaginable prohibició d'un llibre tocat per la gràcia. Fa temps que no m'esforço a entendre com funcionen alguns mortals (xinesos o no).

Enric H. March ha dit...

A casa tinc un índex de llibres prohibits, fet a Bilbao els anys 40, que és per sucar-hi pa. Els comentaris i les justificacions són un cas de malaltia mental. Però rius!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La veritat, un concepte ambigu, ja que cada perceptor té una percepció de la realitat/veritat...

David ha dit...

Sí, n'hi ha prou d'exposar les estupideses que alguns cometen en nom de vés a saber què. Intentar comprendre'ls seria posar-nos al seu nivell, segurament. Salutacions, Allau.

Segur que fa riure, Enric. Vist des del nostre present, sobretot.

Clar, Teresa, però hi ha qui és incapaç d'entendre la frase del teu comentari. Simplement no poden.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA