dissabte, 13 d’abril de 2013

Tecnologia i religió

 

Exterior d'una de les darreres catedrals que s'han consagrat a Barcelona. Des de fa poc més de mig any, els feligresos poden assistir-hi cada dia, excepte —i aquí constatem un clar intent d'amagar el caràcter religiós de l'experiència— els diumenges.

La religió del progrés tecnològic ha acabat imposant-se d'una manera tan totalitària que qualsevol agnòstic que gosi discutir-ne els beneficis serà, immediatament, titllat d’heretge, de reaccionari, d'algú que en un acte de rebequeria incomprensible es nega a pujar al tren de l'evolució. Sentireu que els bisbes d'aquesta fe sentenciaran, amb la condescendència que els caracteritza, que «el problema rau en l'ús que es faci de la darrera aparició tecnològica en qüestió i no pas en la darrera aparició tecnològica en si» i, si encara no us penediu del vostre error, us amenaçaran amb les flames que consumiran eternament tot aquell que no vulgui estar informat, funció bàsica dels nostres rosaris digitals.
Un dels heretges que més clarament va exposar la nuesa de l’emperador tecnològic va ser el crític cultural nord-americà Neil Postman (1931-2003). A partir de la seva descripció dels perills que comporta l'abús tecnològic, reproduïm les sis preguntes que ell creu que han d'acompanyar cada nou invent:
1) Quin problema soluciona aquest instrument tecnològic?
2) De qui és el problema que soluciona?
3) Quins nous problemes sorgiran després de solucionar els antics?
4) Quines persones i institucions seran més severament perjudicades per l'aparició d'aquest instrument tecnològic?
5) Quines modificacions en el llenguatge s'esdevindran com a conseqüència d'aquest canvi tecnològic?
6) Quins nous poders econòmics i polítics sorgiran a partir d'aquest canvi?
 
(Com sempre, defugim qualsevol influència de Heidegger.)
 
 

12 comentaris:

Júlia ha dit...

Sempre m'he sorprès de què Postman no sigui més conegut i llegit.

David ha dit...

Els seus llibres són un contrapunt imprescindible a l'allau de propaganda constant que ens acaba fent creure que necessitem el que no necessitem. Bon dia, Júlia.

Lior ha dit...

Ara he recordat una escena, em sembla que del Retorn al planeta dels simis, en que el protagonista descobria que l'objecte -no sé com dir-ho- de devoció dels habitants era una bomba atòmica...
Recorda als teus lectors que hi ha versió catalana d'aquest llibre de Postman.

David ha dit...

Doncs sí, va per aquí la cosa, Lior.
Tinc present la traducció catalana d'aquest llibre, el que passa és que em sembla que costa de trobar. Va ser editat per Libres de l'Índex l'any 1993, però a la pàgina d'aquesta editorial no n'he vist cap referència.

Enric H. March ha dit...

Vam matar Deu i hem construït un temple politeista. No és estrany si tenim en compte que les religions del Llibre no han estat mai monoteistes del tot: la devoció popular sempre ha estat orientada cap els sants, un per a cada problema. I necessitats com estem de pastor, la tecnologia, la ciència i les pseudociències ocupen el lloc que els toca en aquesta societat sacralitzadora. No tenim remei!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Acostumo a incorporar-me tard als nous enginys. Per instint m'asseguro de que em serà útil per al meu propòsit vital. És a dir: servir a aquell Senyor que no es podreix. Si observo que el giny m'ho permet, aleshores l'adopto com quan de nena vaig adoptar el bolígraf sense el menyspreu del llapis...

Salvador ha dit...

No hi ha color, és molt més divertit passar el rosari digital del Twitter que un rosari analògic tradicional.

Anònim ha dit...

He de recordar que si més no, un que jo se vol un ebook... Contradicció humana?

David ha dit...

Em fas pensar en Nostàlgia de l'absolut, de George Steiner. Les noves religions de què parla són l'ocultisme, l'orientalisme, i d'altres menys influents potser avui en dia com la psicoanàlisi i el marxisme. Curiosament s'oblida de la ciència i la tecnologia, que a mi em semblen les noves religions més poderoses. Salutacions, Enric.

No es tracta de rebutjar perquè sí, és clar. Es tracta, tan sols (suposo que tampoc es pot fer gaire més), d'intentar ser una mica crítics amb l'onada dels suposats beneficis absoluts que ens venen contínuament. Saber que el mercat ens crea necessitats on no n'hi havia ens hauria de posar una mica en guàrdia. Salutacions, Teresa.

Mai no he fet servir ni l'un ni l'altre. Tanmateix, no gosaria mai criticar els usuaris d'ambdós rituals. Salutacions, Salvador.

GEMMA ha dit...

La religió és l'opi del poble (deia algú), sigui quina sigui aquesta, no?
Salutacions, David.

David ha dit...

I el qui ho deia en va construir una altra, de religió. És el que comenta l'Enric una mica més amunt. Salutacions, Gemma.

David ha dit...

I benvolgudíssima anònim, tot i que "voler" en aquest cas és una exageració, admeto que em contradic i que per tant existeixo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA